_
_
_
_
_

JxSí i la CUP afegeixen mesures socials a la resolució independentista

Les formacions defensen recuperar lleis catalanes suspeses pel Constitucional

Miquel Noguer
D'esquerra a dreta, Turull, Baños i Romeva.
D'esquerra a dreta, Turull, Baños i Romeva.Albert Garcia

Junts pel Sí i la CUP han pactat un annex a la resolució sobre la independència que inclou un bloc de mesures socials que poden xocar amb lleis del Govern central o amb la suspensió per part del Tribunal Constitucional que pesa sobre algunes lleis catalanes. Entre les nou mesures aprovades hi ha un nou pla contra la pobresa energètica, garantir l'accés universal a la salut de tots els ciutadans “amb independència de si consten o no al padró” o intentar deixar sense efecte a Catalunya la llei de règim local.

El text es votarà dilluns que ve com a part de la resolució que advoca per la independència unilateral i que considera “deslegitimat” el Tribunal Constitucional. El nou annex evita termes com “desobediència” o “desacatament” però pretén blindar les lleis catalanes suspeses o busca fórmules per no complir algunes de les mesures socials que ha aprovat el Govern central. Són, segons el text “mesures a aplicar per part del futur Govern destinades a blindar drets fonamentals afectats per decisió de l'Estat”.

Pobresa energètica. El futur govern “desplegarà” les mesures per evitar la pobresa energètica aprovades en la llei catalana que va ser recorreguda pel Govern davant el Tribunal Constitucional i que es troba suspesa.

Habitatge. El futur govern “treballarà en l'aplicació del marc normatiu” que regula la llei 24/2015 per afrontar mesures d'urgència en l'àmbit de l'habitatge. Es comprometen a “garantir el principi de reallotjament de persones en situació de risc d'exclusió residencial. També prometen que, “de forma urgent”, es faran modificacions normatives per fer efectives previsions incloses en la llei suspesa.

Sanitat. Es garanteix l'accés universal a l'atenció sanitària pública a “totes les persones que viuen a Catalunya” sense que es pugui quedar exclòs per origen o per tenir o no la condició d'assegurat o beneficiari del Sistema Nacional de Salut o de si estan empadronats. No es faran nous concursos per a la gestió privada de Centres d'Atenció Primària.

Educació. Els dos partits asseguren que “vetllaran” perquè l'actuació de la Generalitat en matèria educativa respecti “les competències establertes en matèria de les administracions catalanes”. No especifiquen si desobeiran la LOMCE.

Llibertats públiques. Es comprometen al fet que el Govern català vetlli en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per respectar “els drets fonamentals”. No especifiquen fins a quin punt poden incomplir la llei de Seguretat Ciutadana.

Administracions locals. El futur govern “proporcionarà les eines de suport necessàries per deixar sense efecte els preceptes de la llei de règim local” relatius a la “limitació de competències dels ens locals”.

Persones refugiades. El futur govern “generarà un marc de relacions amb l'Alt Comissionat de Nacions Unides” per acollir i donar asil al màxim nombre de persones “més enllà de les decisions adoptades sobre aquest tema per part del Govern espanyol”.

Avortament. El futur govern es regirà en aquesta matèria pel que estableix la llei d'igualtat catalana aprovada el 2015. No especifiquen si això implica desobeir la llei de l'avortament.

Finançament d'un pla de xoc social. S'obrirà una negociació per “reduir la càrrega del deute” mitjançant la renegociació de tots els plans de finançament estructurats separant els pagaments per servei del pagament d'interessos. Els estalvis aniran destinats íntegrament a un pla de xoc social. També s'establirà un calendari de reunions amb la banca “resident” per “estudiar la possibilitat de renegociar el pagament d'interessos amb finalitats socials”. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_