Per unanimitat

Com la prudència aconsellava, el Tribunal Constitucional (TC) no posa dificultats al fet que se celebri la sessió plenària del Parlament de Catalunya sobre la ruptura amb la legalitat plantejada pels grups de Junts pel Sí i de la CUP. Era molt delicat limitar la llibertat dels diputats per discutir i votar sobre un assumpte polític, encara que es tracti d'un propòsit tan obertament inconstitucional com una declaració separatista. Suspendre un acte parlamentari a priori hauria anat en contra de la mateixa doctrina del Constitucional, sense perjudici que s'adopti aquesta decisió a posteriori si s'arriba a produir, en resposta al recurs ja anunciat pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

És indubtable que la suma parlamentària de Junts pel Sí i la CUP no els dóna legitimitat ni dret a saltar per sobre de la voluntat de la majoria dels catalans, obligant el Parlament a endossar la idea que ni aquesta Cambra ni el procés de desconnexió democràtica estan supeditats a les institucions de l'Estat espanyol; que el futur Govern ha de complir “exclusivament” les normes i els mandats emanats de la Cambra catalana, i que en el termini d'un mes començarà la redacció d'una legalitat diferent de l'espanyola i construïda a la mida dels independentistes.

D'aquesta manera pretenen fer el salt qualitatiu d'enfrontar la legitimitat del Parlament de Catalunya amb la de les instàncies representatives del conjunt dels espanyols, buscant un cos a cos que només desitja una part –i no majoritària– dels catalans. Però el Constitucional fa bé de no acceptar les mesures cautelars sol·licitades per impedir la discussió i el vot de la declaració d'independència.

Els membres de l'alt tribunal estan demostrant intel·ligència en filar tan prim, fent palès que la democràcia s'exerceix fins a les últimes conseqüències. No menys elogiable és l'habilitat de prendre les seves decisions sobre el conflicte independentista per unanimitat, cosa que reforça la solidesa de les seves actuacions i el situa com a peça clau del futur immediat.

El TC ja va demostrar aquesta mateixa voluntat positiva el març del 2014 quan, al mateix temps que declarava contrària a la Constitució una resolució anterior del Parlament de Catalunya –mitjançant la qual pretenia conferir al poble català la condició de “subjecte polític i jurídic sobirà”–, va dissenyar una via de sortida al conflicte plantejat. Sense reconèixer una altra sobirania que la del poble espanyol en el seu conjunt, l'alt tribunal va descartar que la Constitució sigui un mur impenetrable i la va presentar com una via perquè s'expressi la voluntat popular. I va dir més: les referències al “dret a decidir” contingudes en aquesta mateixa resolució són “una aspiració política” a la qual es pot arribar mitjançant un procés ajustat a la legalitat constitucional. En altres paraules, hi ha sortida: però no amb cops a l'Estat com els pretesos pels independentistes.

Cal sostenir aquesta mateixa línia d'actuació davant d'un desafiament tan primari com el llançat des de la candidatura d'Artur Mas i la de la formació radical CUP, a la qual pretén oferir-li la votació de dilluns com a prova d'una investidura que es resisteix al president en funcions de la Generalitat.