Selecciona Edició
Connecta’t

Un informe oficial veu “altament probable” que Neruda fos assassinat

Fins ara la mort del poeta, el setembre del 1973, s’atribuïa a un càncer de pròstata

Salvador Allende y Pablo Neruda Ampliar foto
El poeta Pablo Neruda amb el president xilè Salvador Allende en una imatge sense datar. FUNDACIÓ SALVADOR ALLENDE

Un document oficial del Ministeri de l'Interior del Govern de Xile reconeix per primera vegada que és molt possible que Pablo Neruda fos assassinat. Segons el document, al qual ha tingut accés EL PAÍS, el poeta i premi Nobel de Literatura (1971) no va morir “a conseqüència del càncer de pròstata que patia”, sinó que “resulta clarament possible i altament probable la intervenció de tercers”. Neruda va morir el diumenge 23 de setembre del 1973 a dos quarts d'onze de la nit a la Clínica Santa María de Santiago de Xile. Aquell dia, segons “està acreditat en el procés”, afirma el document oficial, li van aplicar una injecció o li van fer ingerir alguna cosa que suposadament va precipitar la seva mort, sis hores i mitja més tard. Tot això, poques hores abans que el Nobel marxés en avió cap a Mèxic, on, com diu el text del ministeri, possiblement anava a liderar un govern a l'exili per denunciar l'actuació del general Augusto Pinochet, que havia fet el cop d'Estat l'11 de setembre.

Aquestes són les principals conclusions del document que el Programa de Drets Humans del Ministeri de l'Interior de Xile va enviar al magistrat Mario Carroza Espinosa, encarregat de la investigació de la mort de Pablo Neruda (1904-1973). El document, amb data de 25 de març del 2015, forma part de la reserva del sumari número 1.038-2011. Es tracta de la principal revelació inclosa en la nova biografia de Neruda, escrita per l'historiador alacantí Mario Amorós i titulada Neruda. El príncipe de los poetas. El llibre el publicarà Ediciones B dimecres que ve a Espanya i el dia 23 es publicarà a Xile.

Encara que el jutge Carroza Espinosa reconeix la sèrie de coincidències i les proves testimonials i documentals que porten el Govern a dictaminar l'alta probabilitat d'un assassinat, el magistrat no n'estarà segur al cent per cent fins que no tingui les proves científiques que ho corroborin: “Nosaltres sempre hem anat en aquesta línia que hi va haver alguna cosa estranya en els últims dies. Neruda tenia càncer, però no estava agònic, ni en fase terminal. Però el 23 de setembre el seu mal estat de salut es va accelerar de sobte i va morir al cap de sis hores”. Tot i això, hi ha una penúltima troballa, i el jutge espera: “Estic a l'espera del resultat d'una última prova científica revelada al maig. Es tracta d'un bacteri, el germen de l'estafilococ daurat, trobat al cos del poeta. Encara estic recollint antecedents”. Es tracta d'un bacteri aliè als tractaments del càncer, un microorganisme que alterat pot ser altament tòxic i pot accelerar la mort en qualsevol persona.

El xofer del poeta

Certificat de defunció de Pablo Neruda. ampliar foto
Certificat de defunció de Pablo Neruda.

El cas Neruda es va obrir el 2011, quan el xofer del poeta, Manuel Araya, va denunciar l'assassinat. Llavors, el Partit Comunista de Xile va presentar una querella. Es va demanar l'exhumació del cadàver, que es va fer el 8 d'abril del 2013. La investigació científica es va encarregar a un equip d'especialistes internacionals que el 8 de novembre d'aquell mateix any va dictaminar que no havien trobat agents ni substàncies estranyes d'enverinament al cos del poeta. "Hem arribat a una conclusió tècnica i científica que s'ha de complementar amb la investigació judicial. La veritat final la determinarà el jutge Mario Carroza. El que nosaltres hem determinat és que ‘no hem trobat restes de verí’, però això no vol dir que no hagi estat enverinat i un altre equip amb altres tècniques pugui trobar restes”, afirma el forense espanyol Francisco Etxeberria, que va participar en la investigació del 2013. El març del 2015 el Govern xilè va lliurar el seu informe d'“altament probable intervenció de tercers”, que està a la reserva del sumari, i al maig una nova prova científica va detectar el germen de l'estafilococ daurat l'entrega de resultat del qual té com a termini el març del 2016.

Etxeberria, acadèmic de la Facultat de Medicina de la Universitat del País Basc, que també participa en aquesta segona prova pericial, amb metges forenses i experts internacionals de països com els Estats Units, el Canadà, Espanya i altres països europeus, assegura que aquesta nova hipòtesi la va acceptar el jutge Carroza Espinosa tenint en compte la concatenació de coincidències i persecucions viscudes per Pablo Neruda després del cop d'Estat de Pinochet, especialment aquell diumenge de la seva defunció. “Aquell dia està només a la clínica, on ja fa cinc dies que hi és, el seu estat empitjora, truca a la seva dona, Matilde Urrutia, perquè hi vagi immediatament perquè diu que li han aplicat alguna cosa i no es troba bé. Al final mor poc després, davant la sorpresa de tothom, en una clínica bona, i es crea tota sospita”, recorda Etxeberria. Pel que fa a la nova prova, el metge afegeix que “si la veritat és que el germen de l'estafilococ daurat és més o menys comú, alterat i aplicat en altes dosis pot produir la mort d'una persona”.

El que l'equip científic analitza ara és una cosa inèdita en la ciència forense, explica Etxeberria: “Intentarem identificar l'ADN d'aquest estafilococ daurat. És a dir, establir si és el comú de l'època i la zona, o si ha estat manipulat. Hi ha antecedents d'això en arsenals militars que han alterat la soca. El que busquem és molt difícil: si fos un estafilococ alterat mirarem d'identificar l'arsenal o el país d'on va poder haver estat manipulat”. A més, recorda Etxeberria, hi ha l'antecedent de la mort de l'expresident xilè Eduardo Frei el gener del 1982, quan va ser intervingut d'una hèrnia de hiat i dies després la seva salut va empitjorar i va morir ràpidament i s'ha parlat d'enverinament.

El biògraf

La història d'aquella penúltima sospita en el cas de Pablo Neruda l'explica Mario Amorós, el seu biògraf: “El cap de l'Àrea Jurídica del Programa de Drets Humans del Ministeri de l'Interior, Rodrigo Lledó, va donar a conèixer, al maig, el resultat de l'informe proteòmic d'anàlisi de les restes del poeta que el doctor Aurelio Luna, catedràtic de Medicina Legal i Forense de la Universitat de Múrcia, havia lliurat al magistrat Carroza. La perícia buscava establir possibles ‘agents externs’ que van poder ser subministrats i haver accelerat la seva mort”. El metge espanyol va detectar l'estafilococ daurat i aquest és el resultat de laboratori que espera el magistrat Mario Carroza per dictar sentència.

Segons l'informe del Programa de Drets Humans del Ministeri de l'Interior de Xile, el dia anterior al viatge de Neruda a Mèxic, el poeta “mor, imputant-se com a causa de mort, sense més exàmens ni verificacions, el càncer que patia. No obstant això, és possible preguntar-se si la malaltia assisteix com a causa efectiva en la mort o com a mera justificació d'una mort abrupta, l'objectiu de la qual era impedir el viatge de Pablo Neruda a Mèxic”.

A l'agost, explica Amorós, la investigació judicial ja acumulava més de 2.400 pàgines distribuïdes en set volums, i “el quadern separat d'informes i perícies sumava gairebé 900 pàgines en tres volums”.

Quatre anys i mig ha trigat el biògraf a estudiar la vida de Neruda. I quatre anys i mig ha trigat la investigació judicial. Aviat, diu l'escriptor, “l'equip internacional de científics dirà si va haver-hi intervenció de terceres persones en la mort del poeta, és a dir, si la dictadura de Pinochet va perpetrar l'assassinat de Pablo Neruda a través d'una injecció letal. Tot estava preparat per al seu viatge a Mèxic, com m'ha explicat l'ambaixador mexicà de llavors, Gonzalo Martínez Corbalá, i a l'exili el poeta s'hauria convertit en la principal veu de denúncia de la junta militar. Neruda només tenia 69 anys i un mes abans l'uròleg que l'atenia li havia concedit una esperança de vida d'uns cinc anys en funció del càncer de pròstata que patia. Així ho va dir en una infinitat d'ocasions Matilde Urrutia, la seva dona. El cop d'Estat i la derrota de la Unitat Popular, la mort del president Salvador Allende i la persecució contra els seus companys, la magnitud de la qual va descobrir finalment, el van abocar a una agonia física i emocional terrible".

Les proves testimonials i els fils dels fets d'aquells dies condueixen al diagnòstic del Govern xilè. No obstant això, aquell 23 de setembre del 1973, especialment aquella, tarda està borrosa, plena d'incògnites. Ningú recorda quin metge va poder haver aplicat o donat a Neruda aquella substància. El que sembla provat és que la salut del poeta es va agreujar després d'una injecció i, com assenyala el document oficial, sis hores després va morir.

MÉS INFORMACIÓ