Selecciona Edició
Connecta’t

Brussel·les pronostica que el dèficit fregarà el 5% del PIB aquest any

La Comissió Europea confirma que l'economia espanyola creixerà un 3,1% el 2015 i un 2,7% el 2016, per sota del que espera el Govern espanyol

El comissari europeu d'Economia i Finances, Pierre Moscovici.
El comissari europeu d'Economia i Finances, Pierre Moscovici. EFE

Espanya no és l'economia que més creix de la zona euro, sinó la quarta: la Comissió Europea ha confirmat aquest matí que el PIB espanyol creixerà un 3,1% el 2015 i un 2,7% el 2016, tal com ha avançat aquest diari, per sota del que espera el Govern espanyol. Les previsions de tardor de la Comissió Europea introdueixen una correcció del dèficit, que serà encara més elevat de l'esperat per les últimes revisions a la baixa de les dades macroeconòmiques de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Es tracta d'una correcció purament estadística. Però fa encara més difícil complir amb els objectius de Brussel·les: la Comissió creu que el dèficit públic serà del 4,7% enguany (respecte a l'objectiu del 4,2%) i del 3,6% l'any vinent.

Això obligaria el proper Govern a actualitzar els Pressupostos amb una retallada de 8.000 milions d'euros per complir els objectius de dèficit. O intentar demanar a Brussel·les un any més d'ampliació –la quarta des de l'inici de la crisi per complir aquests objectius. A França la Comissió li va donar dos anys addicionals quan tot just creixia un 0,4%. Espanya hauria de sol·licitar un any addicional per arribar al 3% de dèficit amb creixements de l'entorn del 3%, i després d'haver rebaixat impostos en any electoral.

La mètrica de la crisi espanyola és estranya, salvatge: 3-20-100. Amb un creixement fort del 3% (basat en el consum privat, la baixa inflació, la rebaixa de l'IRPF i la millora de les xifres d'ocupació) amb prou feines aconsegueix rebaixar la taxa d'atur, que seguirà per sobre del 20% durant el 2016 i caurà lentament al 19% el 2017, taxes totalment desconegudes a la resta d'Europa, amb l'única excepció d'una Grècia rescatada tres vegades. I malgrat els esforços per la consolidació fiscal, Espanya segueix sense contenir el dèficit (el més elevat d'Europa aquest any i el proper) i registrarà un deute públic superior al 100% del PIB fins a més enllà del 2017.

L'anàlisi de Brussel·les explica el sòlid creixement espanyol bàsicament per la demanda interior, davant el progressiu deteriorament de les exportacions per la crisi en els països emergents. Aquest deteriorament ja es fa palès, amb un tercer trimestre menys robust que els anteriors. La reactivació perdrà força: del 3,1% que pronostica Brussel·les per a aquest any passarà al 2,7% el 2016 i al 2,4% el 2017, clarament per sobre de l'eurozona, que va de menys a més: el PIB de l'euro creixerà la meitat que l'espanyol enguany (1,6%), i es consolidarà amb un augment de l'1,8%, el 2016, i de l'1,9%, el 2017. La Comissió reconeix que aquesta recuperació és "modesta", "gradual", "tímida". Està per sota de la que registren altres àrees econòmiques, fins i tot per sota de les recuperacions experimentades després d'altres crisis. La base és inestable: els dos motors del creixement són la davallada dels preus del petroli i les compres d'actius del BCE, que han devaluat l'euro i han millorat les condicions financeres. I presenta grans reptes: la Comissió fa referència a "la volatilitat als mercats financers, les expectatives de pujades dels tipus d'interès als Estats Units i les tensions polítiques", i destaca per sobre de tots "la desacceleració considerable de les economies emergents", i en particular de la Xina.

El comissari Pierre Moscovici ha destacat els desafiaments que encara cal abordar: "Inversió insuficient, estructures econòmiques que són una llosa per al creixement i l'ocupació, i nivells de deute persistentment alts". Però a Moscovici el preocupa sobretot "la falta de convergència a la zona euro". Durant els primers anys de la moneda única, les economies més pobres es van apropar a les riques. Això ja no passa i comença a provocar maldecaps a Brussel·les, amb efectes secundaris preocupants que suposen l'ascens de partits antieuro a diversos països del continent.

La "modèstia" del creixement europeu es deu, en part, "al llegat de la crisi", tal com apunta l'informe, però també a les polítiques econòmiques que s'han aplicat, tot i que per aquest punt Brussel·les sempre passa de puntetes. L'anàlisi de la Comissió reconeix que la inversió "s'accelerarà en els dos propers anys, però per sota de les taxes de recuperacions passades. Europa té un problema de demanda, incerteses polítiques i econòmiques i pressions per desencallar l'empatx de deute acumulat durant els dies de vi i roses de la bombolla. Està explorant els límits de la política monetària, que ja no té més tracció. I Brussel·les sembla còmoda amb "la política fiscal neutral", que "es mantindrà al llarg de l'horitzó d'aquestes previsions", i amb superàvits comercials molt elevats a Alemanya i Holanda, de l'entorn del 10% del PIB, que dificulten molt l'ajust del conjunt de la zona euro.