Selecciona Edició
Connecta’t

Luis Enrique recupera la idea dels quatre migcampistes

El tècnic del Barça, condicionat per les baixes i amb vista al clàssic, utilitza Sergi Roberto d'extrem per guanyar possessió de la pilota

Luis Enrique i Sergi Roberto, en el partit contra el Bate. Ampliar foto
Luis Enrique i Sergi Roberto, en el partit contra el Bate. EFE

Sense Messi a l'equip, encara amb la cama a la incubadora, el Barça coixeja d’una banda. En l’últim partit Luis Enrique va intentar sense èxit donar minuts per la dreta a Sandro i Munir, que no encerten en la rematada i amb prou feines aporten desequilibri, sensepoder celebrar cap gol. “Estan molt pressionats, però són els minuts que tenen. Així i tot, estic content amb el seu rendiment”, va advertir el tècnic després que l’equip s'imposés al Bate amb marge i un joc fluid que va recordar el del final de la temporada anterior, quan es van acumular els trofeus. Però segons sembla, en els dos últims enfrontaments, una estona contra el Getafe i era la idea inicial –fins que el soli va jugar una mala passada a Rakitic– contra els bielorussos, Luis Enrique valora l'opció de recuperar el teorema dels migcampistes de Guardiola ara que el Madrid està tan a prop. O, el que és el mateix, jugar amb quatre migcampistes que aportin possessió de la pilota i amplitud. I Sergi Roberto, que ja ha jugat en quatre posicions des que va començar la temporada –lateral dret, de volant a les dues bandes del centre del camp i d’extrem dret–, n’és la clau.

La predilecció de Guardiola

“Quan siguis entrenador, voldràs posar tots els migcampistes al teu equip; és la millor manera perquè l'equip jugui bé”, va explicar en el seu moment Guardiola a Mascherano. Una filosofia que sempre va aplicar al Barça com a causa de la creença arrelada < la Masia (fundada per Johan Cruyff i versionada per Frank Rijkaard i el mateix Guardiola) que si el rival no té la pilota, no et fa mal. Així, va utilitzar en moltes ocasions el 3-4-3 de la mateixa manera que l'últim any va fer alineacions amb cinc mitjans, amb Cesc de fals 9 (idea repetida de vegades per Vilanova i fins i tot per Martino). Luis Enrique, també intervencionista des de l'alineació –“és clar que dono importància al sistema. Si no ho faig jo que sóc l'entrenador del Barça…”, exposa– i convençut de qüestionar-se contínuament davant les virtuts del rival, ajunta ara quatre migcampistes amb Sergi Roberto com a extrem dret. “Està en un moment dolç i hem d'aprofitar-ho”, va convenir l'entrenador fa un parell de setmanes. I ho fa rigorosament, titular en tots els enfrontaments de la Liga menys en dos: un, per lesió muscular, i l’altre, per decisió tècnica.

La inclusió de Sergi Roberto a l'avantguarda de l'atac recorda la posició ocasional d'Iniesta pel flanc esquerre, per més que a l'ara capità blaugrana no li fes gaire gràcia, coneixedor que la seva conducció i última passada tenien més recorregut per dins. El que passa, no obstant això, és que el 20 ha fet un excel·lent doctorat a la banda, primer de lateral en absència d’Alves i després com a volant, atès que Luis Enrique exigeix presència per les ales perquè Messi tira cap a l'interior amb la pilota de la mateixa manera que tampoc s'esforça gaire en el replegament perquè tots estan d’acord que és millor que el lateral de torn li cuidi les espatlles en les arrencades. I amb Sergi Roberto d'extrem, amb vista al clàssic –“al meu cap només hi entra el partit que ve”, s'esforça a relatar Luis Enrique quan li pregunten, tot i que és lògic tingui el calendari al cap— està garantit el seu desplegament defensivament, una bona cola d’enganxar per a les incursions d'un Marcelo, al qual agrada viure en casa d’altre.

Utilitzar quatre mitjos, en qualsevol cas, no facilita les transicions veloces defensa-atac que tant busca Luis Enrique, els enfrontaments d'anada i volta. Tot i que contra el Madrid, el rei de la contra, la idea passa per desnodrir el rival amb la pilota als peus, moure’l amb diligència i obrir el camp. Es tracta de recuperar el teorema dels migcampistes.