Selecciona Edició
Connecta’t

El Síndic descarta dues morts per les retallades a Vall d’Hebron

Rafael Ribó diu que "no hi ha indicis concloents" per atribuir les defuncions a reduccions pressupostàries en sanitat

L'excap del servei de cirurgia cardíaca de l'Hospital Vall d'Hebron, Manuel Galiñanes, que va denunciar la setmana passada la mort de dos pacients per les retallades ha viscut aquest dijous un nou revés amb la resolució del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, després d'estudiar el cas. La investigació de l'organisme, iniciada a petició del mateix facultatiu, ha conclòs que "no hi ha indicis concloents" per atribuir la defunció dels dos pacients a les reduccions pressupostàries en sanitat.

El cap mèdic va denunciar la setmana passada que dos dels seus pacients havien mort aquest estiu per la falta de quiròfans per operar-los. L'hospital va sortir ràpidament al pas d'aquestes declaracions negant-ho rotundament i va justificar que, en un dels casos, el pacient va entrar per urgències amb febre i mai es va sospesar intervenir-lo. Segons la direcció del centre, va morir per complicacions derivades del càncer terminal que patia. En l'altre cas, el malalt va morir a casa seva després que s'anul·lés la seva intervenció dues vegades "per criteris clínics". El gerent de Vall d'Hebron, Vicenç Martínez Ibáñez, va assegurar que no hi havia llista d'espera en cirurgia cardíaca i que a l'estiu els quiròfans van estar oberts "a demanda".

L'últim capítol de la disputa es va viure dilluns quan l'Institut Català de la Salut (ICS), al qual pertany Vall d'Hebron, va destituir del seu càrrec Galiñanes al·legant que el metge havia renunciat al procés d'avaluació obligatori al qual s'han de sotmetre els caps de servei i de secció dels hospitals de l'ICS. El facultatiu ha deixat de ser el responsable de la unitat i exerceix actualment com un metge adjunt més del servei.

La decisió del Síndic ara ha suposat una nova garrotada per a la versió que ha mantingut des del primer moment el facultatiu. "No s'ha pogut constatar que els canvis en els recursos materials del servei de cirurgia cardíaca hagin impedit fer la feina amb normalitat i plenes garanties per als pacients", ha indicat Ribó.

Assetjament laboral

El facultatiu també va denunciar al Síndic l'assetjament laboral que patia i va demanar que s'activés el protocol d'assetjament laboral per estudiar el seu cas. Segons Ribó, Galiñanes va alertar que "es minvava la seva capacitat decisòria, que se'l desautoritzava en decisions sobre l'organització del seu servei i que l'hospital havia acomiadat dos dels seus col·laboradors". 

No obstant això, malgrat que la situació del seu procés d'avaluació ha estat un dels elements més conflictius de la disputa —l'hospital assegura que se li va acabar el termini per presentar-se i el seu advocat replica que pot avaluar-se fins al gener del 2016—, el Síndic ha assegurat que el metge "no ha esmentat mai" res sobre aquest tema, ni en la queixa ni de paraula. 

Ribó ha assegurat que estarà pendent personalment de la resolució del protocol d'assetjament laboral per si hagués d'actuar en el cas i ha avisat que també estarà al corrent del resultat de l'expedient reservat que va obrir l'hospital al setembre quan el metge va comunicar per primera vegada les seves sospites sobre la mort de dos pacients per les retallades.

El Síndic de Greuges ha explicat que, en el primer cas denunciat, el pacient patia "una insuficiència renal" a causa d'un tumor avançat i ja "un altre hospital havia rebutjat intervenir-lo" per la situació en què es trobava. A Vall d'Hebron va entrar per urgències, amb febre, per la qual cosa es va descartar operar-lo. L'equip mèdic va valorar el seu grau de febre i "quan Vall d'Hebron va decidir finalment operar-lo" el pacient va morir.

En el segon cas, Ribó ha revelat que "el pacient estava en llista d'espera sense caràcter d'urgència i prenia anticoagulants" que en dificultaven la intervenció. "Es va ajornar intervenir-lo en dues ocasions, una pels anticoagulants i una altra per una urgència que va arribar i era prioritària", ha indicat. El Síndic ha apuntat, a més, que el facultatiu que va denunciar la situació "no va plantejar mai al comitè de mortalitat de l'hospital" la mort d'aquests dos pacients. 

"Les reduccions pressupostàries no han incidit en aquestes morts", ha resolt Ribó. La investigació ha conclòs que "el calendari d'intervencions és el que fa el mateix servei de cirurgia cardíaca al qual pertany Galiñanes" i que en el moment de la defunció dels dos pacients "hi havia disponibilitat de quiròfans" al servei. "Tant la direcció de Vall d'Hebron com el mateix Galiñanes comparteixen l'opinió que tots els pacients que necessiten urgentment que els intervinguin, són operats. Així que, si operen tots els pacients urgents, és lògic pensar que es van retardar algunes de les operacions programades no urgents", ha valorat el Síndic.

Amb tot, l'organisme ha fet una advertència a l'Administració perquè agiliti les llistes d'espera que, en contra del que va dir la direcció de l'hospital, sí que existeixen en aquest servei. La normativa catalana fixa en 90 dies el temps màxim d'espera garantida per a intervencions de cirurgia cardíaca (la legislació estatal eleva l'espera a 180 dies) i, segons ha pogut comprovar Ribó, a finals de setembre d'aquest any, 34 persones superaven aquest termini màxim de 90 dies d'espera que estableix la llei. Malgrat que els retards s'han reduït substancialment, a principis de juliol, tres persones estaven per sobre dels 90 dies; a finals del mateix mes, ja n'eren sis; i a 31 d'agost, la xifra de pacients que superaven l'espera garantida era de 23 pacients.

Fins i tot amb aquestes xifres, el Síndic ha deixat clar que "no s'ha pogut constatar el col·lapse del servei que va denunciar en la seva queixa el doctor Galiñanes", però ha demanat que "s'implementin mesures perquè es compleixi el temps garantit independentment de les vacances del personal".