Selecciona Edició
Connecta’t

El Constitucional s’inclina per no suspendre el ple independentista

L'Alt Tribunal debat l'admissió a tràmit dels recursos del PP, Ciutadans i el PSC contra el text de Junts pel Sí i la CUP

Iceta, Arrimadas i García Albiol al Tribunal Constitucional aquest dimecres. Ampliar foto
Iceta, Arrimadas i García Albiol al Tribunal Constitucional aquest dimecres.

El ple del Tribunal Constitucional debatrà aquest dijous sobre l'admissió a tràmit dels recursos del PP, Ciutadans i el PSC contra la tramitació de la declaració independentista elaborada per Junts pel Sí i la CUP. En l'esperit d'una àmplia majoria dels magistrats hi ha la intenció d'admetre a tràmit els tres recursos i no atendre les mesures cautelars que reclamen que el Constitucional prohibeixi la celebració de la sessió plenària del 9 de novembre, en què es tractarà la proposta secessionista.

Encara que la decisió queda pendent de la votació, fonts del Constitucional han assenyalat que, tenint en compte els precedents i per una raó d'oportunitat, el ple es decantarà per no accedir a la suspensió de la sessió que el Parlament té previst celebrar el dia 9.

Els precedents es refereixen a la tesi que, en altres ocasions, ha defensat el Tribunal i que argumenta que, en democràcia, no s'ha de prohibir cap debat polític en un Parlament. L'oportunitat, al fet que el Govern impugnarà la resolució en què s'aprovi l'inici del procés de desconnexió d'Espanya i, en aquest cas, sí, la suspensió és automàtica.

"No hem de prohibir un debat, encara que sigui de qüestions inconstitucionals", assenyalen fonts del Tribunal que exposen com, pel mateix fet, no es podria plantejar i tractar en cap Cambra cap mesura que actualment no estigui recollida en la Constitució, com els indults generals, les amnisties o la pena de mort. Les mateixes fonts consideren que és molt diferent el debat de la resolució que en surti, que sí que pot violar la Constitució. Els magistrats no són aliens, a més, al fet que els grups independentistes haguessin celebrat la sessió plenària de totes maneres i, que, a partir d'aquest moment, la simple celebració d'un debat polític obligaria a prendre mesures més dràstiques.

Els magistrats del Constitucional tampoc són aliens a l'especial transcendència dels fets i al repte independentista. Per això, ahir van decidir, de forma consensuada, que l'admissió dels recursos fos tractada avui mateix, encara que que no en una sessió extraordinària, sinó incorporant la qüestió a l'ordre del dia. Per torn de repartiment, els recursos del PP i de Ciutadans han caigut en mans del president, Francisco Pérez de los Cobos, i del magistrat Juan Antonio Xiol, membres de la Sala Primera. El ponent de la Sala Segona, en la qual ha recaigut el recurs del PSC, serà el magistrat Fernando Valdés Dal-Ré.

Majoria conservadora

Malgrat la transcendència i la urgència de resoldre si els recursos s'admeten o no, el Tribunal ha, en qualsevol cas, d’estudiar si reuneixen els requisits pertinents per a l’acceptació. A més, a causa de les mesures cautelars sol·licitades, és possible que la decisió de no suspendre la celebració del ple el dia 9 respongui únicament al recurs del PP, que reclama que, si no es prengués una decisió ja sobre aquestes mesures, "es perdria la finalitat del recurs d'empara". Ciutadans, que va presentar l'altre recurs en què també es demanen mesures cautelars (el PSC no les sol·licita), no planteja el seu caràcter urgent, motiu pel qual, possiblement, el Tribunal haurà de donar audiència als implicats abans de decidir sobre la suspensió cautelar del ple.

El Tribunal té actualment onze membres i una clara majoria conservadora, ja que set dels seus magistrats –entre els quals, el president, Francisco Pérez de los Cobos– han estat designats amb suport del PP en contrast amb la resta de membres, tres dels quals –Adela Asúa, Juan Antonio Xiol i Fernando Valdés­– formen part de l’anomenat sector progressista. Encarnación Roca va ser proposada pel Parlament català el 2010 amb el vistiplau de la llavors CiU. En qualsevol cas, la veu del Constitucional va ser unànime en la il·legalització del primer principi de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el gener del 2013, que proclamava el poble català com a "subjecte polític i jurídic sobirà". No va haver-hi veus discordants.

 

MÉS INFORMACIÓ