Selecciona Edició
Connecta’t

Urkullu rebutja el model unilateral del sobiranisme català

El lehendakari reclama una figura política amb capacitat de diàleg "com la de David Cameron" en substitució de Mariano Rajoy

El lehendakari Urkullu, aquest 31 d'octubre.
El lehendakari Urkullu, aquest 31 d'octubre.

La unilateralitat catalana no és el camí. El lehendakari Íñigo Urkullu ha assegurat en les noves instal·lacions de la Cadena Ser a Bilbao, al centre de la capital basca, que no es pot crear un Estat a la UE "de la nit al dia", i per descomptat, encara menys, a través d'una declaració unilateral, com ha dissenyat la majoria parlamentària que conformen Junts pel Sí i la CUP a Catalunya.

Urkullu assegura que és plenament conscient que molts catalans estan enfadats amb els successius governs de Madrid i, en certa manera, suggereix que molts ciutadans de Catalunya s'han vist abocats a uns determinats plantejaments secessionistes a causa de la "nul·la intel·ligència" de l'Estat espanyol envers les diferents nacionalitats. Aquest dimecres al matí ha ratificat que el diàleg i l'acord són la via per reformar l'Estat. "Jo no crec en la unilateralitat, i he estat defensant la bilateralitat amb la qual es va articular l'actual Estat espanyol", ha explicat. "No es crea un Estat independent de la nit al dia" i, en tot cas, si es fes seria fruit d'un procés de diàleg i de converses.

Aquestes converses, no obstant això, no les podria dirigir l'actual president del Govern central, Mariano Rajoy. "No el Rajoy que conec", ha precisat, després de lamentar que fa 18 mesos des de la seva última reunió a la Moncloa, i després de la qual no ha rebut cap trucada ni resposta als seus plantejaments. "Tornaria a reunir-me amb Rajoy", ha dit, en el que seria la sisena cita de la legislatura, però a continuació ha explicat que el que Espanya necessita és un "David Cameron. El Rajoy que estic coneixent no, el que cal és un Cameron que pugui dialogar per arribar a acords i oferir solucions. Jo proposo un nou acord", ha dit sense ficar Artur Mas al mateix sac de polítics prescindibles, en aquesta nova etapa política que Urkullu espera que s'obri després de les eleccions generals del 20-D.

He advocat sempre
per una política d’anticonfrontació

Íñigo Urkullu

En aquest context ha justificat la negativa del PNB a reunir-se amb el PP, el PSOE i Ciutadans, per formar un front constitucionalista. "He advocat per una política d'anticonfrontació, d'eliminar trinxeres, i advoco més pel diàleg per arribar a solucions. Entenc el plantejament del PNB perquè estem en un espai preelectoral i les cites de Rajoy tenen un caràcter electoral. Però insisteixo que és una decisió del PNB. Aquesta reunió i aquest tipus de reunions s'haurien d'haver fet fa molts anys per debatre quin és el model d'Estat". El lehendakari ha assegurat que la vulneració del concert basc i de la quota com a elements específics, solidaris i ancorats a la Constitució, "és una línia vermella que no es pot creuar". 

Pel que fa a la llei de consultes que ahir va presentar l'esquerra abertzale al Parlament basc per donar carta de naturalesa a un referèndum el 2016, Urkullu ha assegurat, en línia amb el seu partit, que no ho veu, i ha atribuït aquesta iniciativa a un intent dels independentistes per aglutinar-se internament, i a la proximitat de les eleccions. "Tinc molt de respecte per les iniciatives, però haig de dir que hi ha una ponència en la qual estan tots els grups per fer un diagnòstic, una ponència d'autogovern i EH Bildu està presentant iniciatives amb una necessitat interna i amb caràcter electoralista".

EH Bildu va presentar ahir una proposició com la resposta d'Euskadi al "front del no, de la negació i de la imposició, que s'està formant a Madrid", en relació amb les converses entre els partits constitucionalistes. "Aquesta és la nostra resposta", va dir el president de Sortu i portaveu parlamentari de EH Bildu, Hasier Arraiz.