Selecciona Edició
Connecta’t

El Constitucional ja ha impedit frenar iniciatives parlamentàries

Una interlocutòria del 2004 va establir que l'única via és el recurs d'empara dels diputats del Parlament en qüestió

Seu del Tribunal Constitucional.
Seu del Tribunal Constitucional.

El Tribunal Constitucional ja va marcar el camí en una ocasió per fer front a decisions de parlaments autonòmics i va excloure la possibilitat que el Govern central frenés un debat parlamentari. Una interlocutòria de l'abril del 2004 va establir que l'única via és el recurs d'empara dels diputats del Parlament en qüestió, però sense possibilitat de frenar el debat i votació i amb l'obligació d'esperar que sigui aprovada.

Aquest camí, el del recurs d'empara per vulneració del dret de participació de l'article 23, és l'utilitzat ara per Ciutadans, el PSC i el PP al Parlament de Catalunya. Aquesta via és gairebé simbòlica i només amb efectes polítics perquè no suposa suspensió del ple i la resolució no se substanciarà fins a d’aquí més d'un any.

A l'abril del 2004, el ple del Tribunal Constitucional va emetre una interlocutòria, en què va rebutjar un recurs del Govern de José María Aznar en el qual s'impugnava i es pretenia frenar el debat al Parlament basc de l'anomenat Pla Ibarretxe. És d’aquelles ocasions molt escasses que en democràcia el Constitucional no ha admès a tràmit una impugnació del Govern central.

La Constitució estableix que la sola admissió a tràmit d'una impugnació del Govern central contra decisions autonòmiques suspèn la seva entrada en vigor durant cinc mesos, després dels quals el tribunal ha de pronunciar-se sobre el fons.

La interlocutòria del 2004 va rebutjar un recurs del Govern d’Aznar

en què es pretenia frenar

el debat del Pla Ibarretxe

En aquella interlocutòria, aprovada per escassa majoria, es deia clarament que l'única via possible és la del recurs d'empara. D'aquesta forma, el Govern de Mariano Rajoy podria ara forçar i arriscar-se a un altre rebuig, però sembla haver-se inclinat per esperar que la resolució sobiranista sigui aprovada. Com a resposta a les crítiques que rep per no actuar ara, l'explicació és que el Constitucional ja es va pronunciar en una circumstància similar.

El Constitucional argumentava que frenar la tramitació d'una iniciativa parlamentària afectava el principi democràtic i que en el mateix procediment pot ser sotmesa a modificacions i canvis per via d'esmenes, per la qual cosa és necessari esperar a conèixer els termes en què és aprovada per impugnar-la i, si escau, suspendre-la.

"La inconstitucionalitat eventual dels actes parlamentaris només és rellevant quan conclouen amb una resolució, disposició o acte que s'integra en l’ordenament (i que haurà de verificar-se amb motiu del judici de constitucionalitat que eventualment s'insti respecte a aquesta disposició, resolució o acte), o quan, sense finalitzar el procediment en què s'insereixen, produeixen una lesió immediata de drets fonamentals dels subjectes legitimats per participar en el procediment. Aquest control es verificarà per via del recurs i de la qüestió d'inconstitucionalitat; i aquest mitjançant el recurs d'empara", concloïa aquella interlocutòria.

En aquest cas concret, el problema de la resolució no és tant el contingut independentista com la invocació a la desobediència legal. De fet, una de les últimes votacions de la legislatura en el Congrés dels Diputats era una moció d’ERC instant el Govern central a negociar la independència de Catalunya. La funció qualificadora de la Mesa del Parlament no es limita, no obstant això, a tramitar sense més ni més les iniciatives; de fet, és habitual que es demani als grups proponents que les reformulin.

La interlocutòria esmentada assenyalava que "no ha de condicionar anticipadament el futur de cap debat, sota pena de negar al Parlament la facultat d'arbitrar la discussió política en els termes que estimi convenients. Sota pena, en definitiva, de sotmetre el Parlamento a tuteles inacceptables" i es pronunciava per "rebutjar impugnacions que, com és el cas, desnaturalitzarien irremeiablement, de prosperar, els principis fonamentals de la democràcia parlamentària".

 

MÉS INFORMACIÓ