Selecciona Edició
Connecta’t

La política lingüística del PP ha deixat el valencià sota mínims

La política lingüística del PP ha provocat el retrocés del valencià a les aules

El Govern valencià encarrega un estudi per implantar un nou model

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) fa 32 anys aquest mes

Un día de clase en el colegio La Gavina, en Picanya Ampliar foto
Un dia de classe a l'escola La Gavina, a Picanya.

L’ensenyament del valencià sempre ha estat una tasca complicada a la Comunitat Valenciana. A la idiosincràsia peculiar del territori, amb grans zones castellanoparlants, s'hi ha afegit la utilització política intransigent i la intromissió tenaç, sense coneixements pedagògics, en els mètodes d'ensenyament. El resultat, nefast. El valencià està sota mínims.

I tot, malgrat la Llei d’Ús i d’Ensenyament del Valencià (LUEV), que aquest mes fa 32 anys. Una normativa, el progrés natural de la qual hauria d’haver proporcionat a molts valencians l'accés a la seva llengua sense fanatismes. Però, com ha assenyalat a EL PAÍS el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, de Compromís, “sembla que la llei es va aprovar ahir, perquè amb prou feines s'ha desenvolupat”.

El socialista Joan Lerma va posar en marxa la LUEV per equiparar el valencià amb el castellà i “garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes en condicions d'igualtat, deixant de banda qualsevol forma de discriminació lingüística”. Un objectiu que el PSPV-PSOE no va aconseguir, i que el Partit Popular, després de 20 anys governant amb majoria absoluta, va truncar. És més, l'idioma valencià ha sofert un retrocés, agreujat pel decret de plurilingüisme que l’Executiu de Francisco Camps va implantar l'any 2012, sense cap mena de previsió i davant les protestes de professors, pares, alumnes, i els tècnics que havien d'aplicar-la des de la Conselleria d’Educació.

“Amb la llei que hi havia es podia créixer cap al plurilingüisme. No era necessari un decret que va ser un retrocés. Va ser un error que va deixar el valencià de banda perquè la majoria de centres es va acollir al mínim”, afirma Eva Ciscar, cap del servei d’Ensenyament en Llengües en aquella etapa. “Per exemple, a secundària, amb la normativa anterior, el mínim en els programes en castellà era de dues assignatures no lingüístiques en valencià. I el mateix, al contrari. Amb el decret el mínim va passar a una assignatura. S'equiparaven les dues llengües. I això és injust, perquè no estan presents de la mateixa manera en la societat, no estan equilibrades socialment. La presència del valencià està relegada a l'àmbit familiar i a l'escola. I si a l'escola no compenses aquest buit és evident que estàs deixant de banda el valencià”, afegeix Ciscar.

Si fins aquell moment el balanç era negatiu, a partir de la implantació del decret de plurilingüisme la situació va ser irreversible. Va ser tant així que el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEPV) va llançar la tovallola i va deixar d'elaborar els informes sobre la realitat de l'ensenyament del valencià que feia des que el Parlament valencià havia aprovat la llei, i que mai van ser molt esperançadors. El responsable del sindicat, Marc Candela, coincideix amb Ciscar que amb la LUEV es podia créixer cap al plurilingüisme, i, a més, amb un aspecte més modern. “El decret va crear un coll d'ampolla que va escanyar els petits avanços, que, amb molts problemes, es van aconseguir durant els primers anys”, diu.

De l’augment lent de l'ensenyament de la llengua valenciana es va passar a l'estancament. Fa quatre anys només el 29% de l'alumnat rebia l'ensenyament en valencià a través del Programa d´Ensenyament en Valencià (PEV), on la majoria de les matèries s'imparteixen en valencià. Els alumnes matriculats al Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) representaven el 71%; el 54,2%, en zones de predomini lingüístic valencià, i el 16,8%, de zones en castellà, en què el valencià només s'imparteix com una assignatura. Les polítiques que s'han aplicat des del Govern valencià han provocat forts desequilibris entre centres públics i privats, i entre territoris. Això ha consolidat un sistema educatiu fragmentat que no compleix el propòsit d'anivellar les desigualtats, com fa anys que denuncia Escola Valenciana.

En aquest tema, les posicions del Partit Popular i de Ciutadans són semblants. Donar el mateix percentatge de temps a totes. Però la líder de Ciutadans, Carolina Punset, va més enllà. “Encara que pot ser entranyable, és poc útil per trobar feina", va assenyalar durant el debat d'investidura del president Ximo Puig. “El que diu Punset és una fal·làcia. Donar el mateix temps al valencià, al castellà i a l’anglès és un engany, i damunt simplista. Aquesta senyora no té ni idea de pedagogia de llengües. No en sap. Està jugant amb això”, destaca Ciscar.

El psicòleg i membre de la Plataforma per la Llengua al País Valencià Ferran Suay és més dràstic. Assenyala que la Comunitat Valenciana ha estat un laboratori amb un pla definit: exterminar el valencià de la vida pública.

El conseller d’Educació, titllat de “radical” i “catalanista” pel PP i Ciutadans; mestre en Llengua Estrangera i amb un màster en Pedagogia Social i Comunitària per la Universitat Ramon Llull, sap que només un 2,76% del professorat està capacitat per fer classes en anglès. El conseller, crític amb el PP per haver fet bandera d'un model trilingüe impossible d'implantar, ha optat per no precipitar-se i encarregar a un grup d'experts la redacció d'un model que tingui en compte tots els aspectes de l'ensenyament.

MÉS INFORMACIÓ