Selecciona Edició
Connecta’t
CLAUS

Un president clandestí

Moltes vegades Artur Mas s'amaga. Aquestes són les vegades preocupants

De vegades dóna la cara, i molt. En rodes de premsa. Al Parlament. Així es comporta Artur Mas.

Però moltes altres vegades s'amaga, s'emmascara i oculta. Aquestes són les preocupants.

Fins i tot per a ell. Ara mateix tindria més bon cartell per ser reelegit president de la Generalitat si no s'hagués submergit fins al quart lloc de la seva llista. Així no va haver de respondre en els debats al cas Pujol, al saqueig del Palau i al 3%, esclar. Però a costa de confondre, entre d'altres el mateix Raül Romeva, que suposadament ignorava el pacte Convergència-Esquerra per reconsagrar-lo. Figurava en alguna clàusula secreta escrita? A Mas li encanten. El full de ruta CDC-ERC-ANC-Òmnium del 14 de gener per convocar el 27-S tenia un annex, que es va mantenir en secret fins a finals de juny: disposava que si es fessin diverses llistes secessionistes, les candidates d'ANC i Òmnium es repartirien “de manera equilibrada”.

Encara que es proclama transparent, té afició a les adjudicacions clandestines mitjançant “procediment negociat sense publicitat”. Un exemple: el molt sospitós convocat el 5 d'agost per contractar una consultoria per quatre anys per al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, 80 milions!

També s'ho passa bé amb les reunions secretes. Com la que va celebrar a esquena del seu partit el 26 d'octubre amb la CUP pidolant dos vots per a la seva investidura.

O amb les “diverses” que ha mantingut en secret i en pisos francs amb el seu padrí, Jordi Pujol, aquest últim any: amb el mateix que segons Mas gairebé no té res a veure amb CDC ni amb “la política catalana” des de “fa més de deu anys” (ho va dir el 9 de febrer davant la comissió parlamentària sobre corrupció, després de negar-se a comparèixer... quatre vegades).

L'última trobada clandestina amb Pujol va ser gloriosa. Es va fer el 21 d'octubre al pis/cau d'un exconseller de Banca Catalana. Es va acabar pocs minuts després quan la Guàrdia Civil va entrar a la seu convergent per buscar trespercents. Mas explicava a Pujol alguna filtració? Necessitava consells? Empipat, va etzibar després el president al Parlament: “És un delicte?” (reunir-se amb el patriarca). “Que potser li interessa a algú?”.

A tots. Que potser no interessaria una reunió secreta de Mariano Rajoy amb Luis Bárcenas en un pis d'Ignacio González?