Selecciona Edició
Connecta’t

El fiscal demanarà presó per a Rosell després d’haver trobat els 80.000 euros

A la caixa forta també hi havia documentació, papers que analitza la Guàrdia Civil

Josep Antoni Rosell, a su llegada a los juzgados de El Vendrell
Josep Antoni Rosell, als jutjats del Vendrell.

La Fiscalia tornarà a demanar presó per a l'exdirector d'Infraestructures.cat de la Generalitat Josep Antoni Rosell després que es trobessin 80.000 euros en metàl·lic en una caixa forta que se li atribueix, al mateix temps que ha rebutjat excarcerar de moment el tresorer de CDC, Andreu Viloca. Aquesta és la pretensió d'Anticorrupció després de la troballa dels diners a la caixa que es va obrir la setmana passada davant el jutge del Vendrell instructor del cas de les presumptes comissions pagades per empresaris a CDC a canvi d'adjudicacions públiques.

En aquesta caixa forta també es va trobar diversa documentació, igual que en set maletins que es van obrir en presència del jutge i les parts, uns papers que està analitzant la Guàrdia Civil. L'existència d'aquesta caixa forta és un dels motius que van portar la Fiscalia a demanar al jutge que ordenés l'ingrés a la presó sense fiança de Rosell, en entendre que era una mostra de la seva intenció de destruir proves incriminatòries, però el magistrat instructor va descartar la petició de la Fiscalia i el va deixar en llibertat.

En el cas de Viloca, el jutge sí que va decretar la seva entrada a la presó per risc de destrucció de proves i després la seva defensa va recórrer aquesta mesura i en va demanar l'excarceració. No obstant això, Anticorrupció s'ha oposat avui en un escrit al fet que se l'excarceri, ja que creu que encara pot tenir en el seu poder mitjans probatoris i hi ha risc que els destrueixi.

Després de l'escorcoll fa uns dies de la seu de CDC, de l'empresa pública Infraestructures.cat que dirigia Rosell, així com dels domicilis d'aquest últim i de Viloca, de les seus de sis empreses i de dos ajuntaments, la Guàrdia Civil ha d'analitzar ara tota la informació confiscada.

Els agents també van entrar a la casa a Las Rozas (Madrid) de Sergio Lerma, directiu d'Oproler –una de les sis empreses escorcollades que suposadament van pagar comissions a CDC–, on es van trobar 234.000 euros en metàl·lic.

Ara, els investigadors es plantegen demanar informació a altres països, mitjançant comissions rogatòries, per intentar descobrir si els implicats en aquest cas podrien haver blanquejat diners. També esperen que, com va passar en altres casos com Gürtel, siguin les autoritats d'aquests països les que informin a la justícia espanyola de si algun dels imputats –especialment Viloca i Rosell– tenen capital fora d'Espanya.

Malgrat que no es preveuen més detencions per aquest cas, els investigadors sospiten que més empreses van pagar comissions a CDC, unes "comissions" que no s'havien d'ajustar a un 3% de l'obra pública que rebien a canvi, sinó que fluctuaven.

En el cas d'aquestes noves empreses, no planegen efectuar més escorcolls sinó més aviat requeriments d'informació, ja que es tractaria en principi de contractes de menor quantia que els analitzats fins ara.

Un jutjat del Vendrell (Baix Penedès) investiga aquestes presumptes comissions al partit que va fundar l'expresident català Jordi Pujol, tot i que de moment no s'han trobat connexions entre la fortuna trobada a la família Pujol a Andorra i aquests pagaments d'empresaris.

En aquesta causa s'apunta a un possible finançament irregular del partit nacionalista, motiu pel qual la Fiscalia descarta unir la investigació als casos que porten un magistrat de l'Audiència Nacional i una jutgessa de Barcelona sobre l'origen dels diners dels Pujol.

Sí que podria donar-se el cas, segons les mateixes fonts, que la investigació a CDC acabi a l'Audiència Nacional, tot i que només si hi ha indicis de blanqueig de diners a l'estranger, però en aquest cas s'instruiria com a causa separada de la que indaga la família Pujol.