Selecciona Edició
Connecta’t

I si Rossi tingués defensa?

El que va fer l’italià no és legítim ni edificant. Però tampoc ho és l’intent de lapidació que ha patit

Rossi, durant una roda de premsa.
Rossi, durant una roda de premsa. REUTERS

A mesura que passen els dies, Valentino Rossi comença a abandonar la seva condició de criminal, mutació que s'està produint en entrar en escena professionals que no hi guanyen res amb el que va passar el dia 25 d'octubre al Gran Premi de Malàisia, i que consideren que el comportament del pilot italià, quan es va desfer de Marc Márquez a coces, tot i que és denunciable, no es mereix la lapidació que ha patit. De la mateixa manera, opinen que la manera d'actuar del corredor català va ser, si més no, “estranya”. De Rossi, als mitjans espanyols s'ha dit de tot aquests dies. I res de bo. El més cridaner resulta que és l'opinió d'aquells que han decidit prendre-li la condició de mite, la professió del qual, com és obvi, ha de ser la d'expenedor de carnets de mite. Fins i tot s'ha arribat a escriure que no defensar Márquez, com ha fet fins i tot un Rajoy sempre preocupat pels problemes que afecten el país, o el que és el mateix, no atacar Valentino des d'aquí, des d'un tots a la una d'allò més patriòtic, suposa perjudicar la marca Espanya, que a dia d'avui ha d'estar aquí, aquí amb la de Djibouti.

En el que tots els mitjans coincideixen és a comparar l'acció de Rossi amb la de Zidane en la final del Mundial del 2006, de la qual el futbolista francès va ser expulsat per clavar un cop de cap a l'italià Materazzi. Però hi ha diferències en la manera en què es va tractar una informació i l'altra. Va ser envestir Zidane el seu rival i de seguida va sorgir la justificació: “Alguna cosa li feu haver fet Materazzi”. I es va elucubrar sobre si li havia esmentat la mare o la germana, diferència que en altres esports, com el futbol, no és trivial, com s'ha demostrat en el cas de Mascherano, jugador del Barça, en el qual s'ha debatut sense descans sobre la sabuda diferència entre la "concha" d'una mare i la d'una germana. El cas és que ningú amb dos dits de front ha pres la condició de mite a Zidane per aquest fet. S'hauria de ser molt retorçat. A Zidane se'l recorda per haver aconseguit elevar el futbol a la categoria d'art, per haver signat el millor gol que s'ha vist en una final de la Copa d'Europa i no per baralles de tuguri. Com a Rossi se'l recordarà sempre, simplement, per ser el millor pilot que han conegut els temps moderns.

El comportament de Márquez

Respecte al que va passar en la cursa de Malàisia, tot està vist, escoltat i escrit. Márquez va decidir tocar les pilotes a Rossi i això va fer. Legítim? Sí. Edificant? No. Va alentir el ritme, que era molt més elevat que el de l'italià, amb l'objectiu de trobar-se'l una vegada i una altra. Així, Rossi va decidir desfer-se'n de la pitjor manera possible. Legítim? No. Edificant? Tampoc. Un dels jutges de la carrera, espanyol, va assegurar que no entenia l'actitud de Márquez. Coneguts els fets, múltiples analistes van optar per declarar la guerra i treure els tancs al carrer contra Rossi, contra els seus triomfs, contra la seva llegenda, el mite que ja no és, obviant no ja les raons que el van portar a actuar de forma pseudodelictiva, sinó el fet que aquest esport, el motociclisme, fa 20 anys que lucra, i de quina manera, una empresa privada (Dorna, l'organitzadora del Mundial), diferents televisions i un grapat de pilots imberbes i esquerps gràcies, en exclusiva, a un tal Valentino Rossi. I fa servir la més rància moralina per sentenciar, en un to dramàtic propi d'una àvia siciliana, que quin exemple per als nens, mentre ovacionen esportistes extraordinaris que en les estones lliures que els deixa el futbol defrauden Hisenda. Són els mateixos que consideren normal que Márquez corri com ho fa, al límit, amb el ganivet entre les dents, sense importar-li, com ha fet en alguna ocasió, fer fora de la pista un rival. Però això són coses de la competició, argumenten. I visca Espanya!

MÉS INFORMACIÓ