OPINIÓ

Els dos eixos del 20-D

A les eleccions generals els ciutadans podran triar entre esquerra i dreta, però també entre velles i noves formacions

És evident que a les eleccions catalanes es va imposar l'eix identitari per sobre de qualsevol altre i el resultat és ben conegut. Però, què passarà en les properes eleccions generals del 20-D? Quants eixos entraran en joc i com es posicionaran els electors? Aquest és el trencaclosques que ara ocupa polítics i politòlegs. La resposta no és senzilla, però acaba de sortir un llibre que pot ajudar a navegar per aquestes qüestions. Es titula Aragón es nuestro Ohio i és obra d'un col·lectiu de politòlegs anomenat Piedras de Papel. Contràriament al que suggereix el títol, no parla d'Aragó, sinó de com es vota a Espanya, i resulta molt útil per entendre moltes de les claus de la política.

Així, a Espanya l'eix predominant continua sent l'ideològic, l'eix esquerra/dreta. I d'acord amb l'European election survey del 2014, Espanya és el país europeu en el qual més ciutadans es defineixen d'esquerres: el 39% dels votants se situa per sota del 4 en una escala d'esquerra a dreta de 0 a 10, enfront d'un 25% a la resta d'Europa. I aquesta proporció es manté invariable des de fa temps.

Però ser de dretes o d'esquerres en el nostre cas s'associa més amb valors de tolerància i llibertats individuals que no pas amb opcions econòmiques. Sobre les polítiques de benestar i el paper de l'Estat en l'economia hi ha un consens bastant ampli, al marge de les ideologies, que no es dóna en altres països. En concret, l'Estat del benestar té molt bona salut entre els espanyols i si se'ls posa en la disjuntiva de pagar menys impostos o expandir els serveis públics, s'inclinen més per la segona opció.

Espanya és també un país atípic en la relació entre ideologia i renda. Encara que el PP recull més vots a les capes benestants i el PSOE a les mitjanes i baixes, les diferències no són gaire acusades. Hi ha vots de dreta i d'esquerra en tots els nivells de renda, tot i que sense arribar a l'extrem de Sant Cugat del Vallès, on la CUP va ser el segon partit més votat després de CiU en les passades municipals. Caldrà veure, no obstant això, si l'augment de la desigualtat i la pobresa, i els efectes de l'atur de llarga durada consolidaran el transvasament de vots cap a l'esquerra.

Especialment interessant és l'evolució dels joves. D'entrada, en són menys. Si el 1971 els menors de 35 anys suposaven el 57,4% de la població, ara representen el 39,5%. I sembla que més centrats: mentre el 1982 el 51,9% se situava a l'esquerra o l'extrema esquerra, ara ho fa el 38,9%. El seu vot pot ser decisiu. Fins ara, com menys anaven els joves a votar, més bons resultats obtenia el PP. Des del 15-M, no obstant això, els joves estan molt més mobilitzats, estan més informats i s'interessen més per la política.

A més de l'eix ideològic, a les eleccions de desembre tindrà també un nou i potent eix: el de vella/nova política. Les enquestes marquen un clar declivi del bipartidisme a favor de dues formacions de nou encuny: Podem i Ciutadans. En clar contrast amb l'electorat del PP i el PSOE, els votants d'aquests dos partits emergents tendeixen a ser joves, urbans i amb un alt nivell d'estudis. És curiós que encara que tots dos rebutgen situar-se en l'eix esquerra-dreta, els ciutadans els tenen situats: un 76% col·loca Ciutadans entre PSOE i PP i un 87% situa Podem entre el PSOE i l'extrema esquerra.

Però més enllà de les percepcions, hi ha dades: un 25% dels vots de Podem són d'antics votants socialistes i una altre quart d'exvotants d'IU o similars. I una dada interessant: gairebé un terç són d'antics abstencionistes o nous votants. I un 40% dels votants de Podem té menys de 35 anys. Ciutadans, per la seva banda, atrau sobretot votants populars i d'UPyD. Els exvotants socialistes són relativament pocs i amb prou feines atrauen nous votants. Dit d'una altra manera: mentre Podem es nodreix en bona part d'abstencionistes i nous votants, Ciutadans creix a costa del que arrabassa a altres sigles. Una altra diferència és que el partit d'Iglesias té més suports entre les rendes baixes i el de Rivera entre les altes: mentre que Podem és el partit més atractiu entre el 20% de la població amb menys ingressos, Ciutadans ho és entre el 20% amb ingressos més alts.

Aquests seran alguns dels elements que entraran en joc el 20-D, amb una particularitat: que segons els politòlegs de Piedras de Papel, els ciutadans tendeixen a triar primer en funció de l'eix esquerra/dreta i després entre el que és nou o vell dins de cada bloc ideològic.