Selecciona Edició
Connecta’t

La banca grega té un forat de 14.400 milions, més del 8% del PIB

El BCE reclama a les quatre entitats principals que tinguin a punt els plans de recapitalització divendres que ve

Exterior de l'Alpha Bank a Atenes (Grècia).
Exterior de l'Alpha Bank a Atenes (Grècia). Afp

El corralito grec ha fet estralls. El Banc Central Europeu (BCE) ha desvelat aquest dissabte finalment un dels secrets més ben guardats de l'eurozona: la cicatriu que han causat els controls de capital i les interminables negociacions sobre el tercer rescat en el sistema financer grec i en la seva maltractada economia, que ha perdut un quart de la riquesa des del 2010 i segueix amb taxes d'atur estratosfèriques, entorn del 25%. L'Eurobanc xifra el forat dels quatre grans bancs grecs (Alpha, Eurobank, NBG i el Banc del Pireu) en 14.400 milions d'euros en el pitjor dels escenaris, que inclouria caigudes del PIB de més del 3% aquest any i el proper i un fort repunt de la morositat. I en 4.400 milions en l'escenari base –amb una recessió menys severa, del 2,3% aquest any i l'1,3% el 2016–, després d'unes proves d'estrès que tornen a posar de manifest que Grècia i els seus bancs necessiten més i més diners.

S'espera que el sector aconsegueixi aixecar per si sol entorn de 5.000 milions d'euros, acudint als mercats, al finançament privat. Per completar la bretxa de capital que ha deixat al descobert el BCE, es requerirà una injecció pública de gairebé 10.000 milions addicionals procedent del tercer rescat europeu.

El temps juga en contra. Els coixins de capital de la banca grega estaven per sota dels 28.000 milions al setembre (sense comptabilitzar provisions), segons el Banc de Grècia, i les necessitats de capital en l'escenari estressat ascendeixen a més del 8% del PIB grec: és com si els quatre grans bancs espanyols necessitessin 80.000 milions de cop. El Parlament grec ha iniciat avui mateix el debat sobre la llei de recapitalització de la banca, que s'hauria d'aprovar tan aviat com demà, segons el ministre Euclidis Tsakalotos, el successor del controvertit Iannis Varufakis. I el BCE exigeix als quatre grans bancs grecs que tinguin a punt els plans de recapitalització divendres que ve, amb un programa complet sobre com pensen ampliar els seus coixins de capital.

Tapiar el forat dels grans bancs és condició necessària per tornar a créixer a Grècia. I és un dels elements fonamentals del tercer rescat europeu, pactat l'estiu passat després d'uns mesos de dura negociació que van obligar Grècia a establir controls de capital, que han retornat el país a la recessió i que van estar a punt de provocar la sortida de l'euro. El procés de recapitalització, sota el paraigua del programa d'ajust, s'ha de completar "abans de final d'any", segons el BCE, per evitar que Grècia hagi de fer front a la nova normativa europea, que obligaria a aplicar quitacions als accionistes i als creditors, i pot ser que fins i tot als dipòsits per sobre de 100.000 euros. Paradoxes de la crisi: les institucions europees no volen aplicar a Grècia la nova regulació, que obligarà al fet que els inversors es gratin la butxaca cada vegada que calgui recapitalitzar bancs: consideren que això podria deixar molt malmesa la confiança en el sistema financer.

El BCE ha identificat la necessitat d'escometre "ajustos significatius" pel deteriorament de la situació econòmica a Grècia, l'augment de la morositat i els problemes de liquiditat en el sistema financer hel·lènic, segons el comunicat fet públic avui. Frankfurt exigeix als quatre grans bancs un capital de màxima qualitat del 8% en el pitjor dels escenaris, i del 9,5% en l'escenari base.

Grècia té altres fronts oberts. L'Eurogrup ha posposat aquesta setmana l'arribada de nous fons a Atenes davant el retard en els ajustos i les reformes, entre els quals destaquen desacords sobre l'IVA en l'educació privada, els desnonaments de primeres residències o una nova regulació en el sector farmacèutic, dins d'una agenda legislativa que inclou una nova rebaixa de les pensions a partir de l'1 de gener, i enmig d'una pressió cada vegada més elevada dels grups de pressió més perjudicats per la nova onada de retallades. Grècia té a punt 14 de les 48 mesures que s'han d'haver aprovat el 15 de novembre, segons fonts europees; en la ja tradicional cerimònia del desconcert en la qual s'ha convertit aquest rescat, l'Executiu hel·lènic apunta que ja ha tancat el 90% de les mesures. Aquest primer examen serà fonamental. D'ell depenen tant els desemborsaments per impedir que l'Estat grec s'ofegui, com sobretot la reestructuració de deute promès pels creditors europeus. A Brussel·les, durant les últimes setmanes els mandarins de l'euro han subratllat l'optimisme contingut que es respira respecte a Grècia, un assumpte que ha passat a un segon pla davant la gravetat de la crisi migratòria. Una crisi que, en bona mesura, comença també a Grècia, amb l'arribada incessant de refugiats a les costes del país que governa l'esquerra radical, potser ja no tan radical, d'Alexis Tsipras.