Selecciona Edició
Connecta’t

“No sé si tornaré a fer un altre ‘bond”

L'actor dubta si seguir després de 'Spectre', la seva quarta pel·lícula com a agent 007. A Espanya s'estrena divendres que ve

Daniel Craig, dimecres passat a Berlín.
Daniel Craig, dimecres passat a Berlín. afp

Ja fa gairebé 10 anys que el tors nu de Daniel Craig, convertit en el sisè James Bond, va emergir de les aigües d'una platja de les Bahames per brindar a la història una de les imatges icòniques de la saga de l'espia amb llicència per matar. Va costar convèncer-lo. El personatge creat el 1953 pel novel·lista Ian Fleming proporciona glòria i diners, però sol esgotar la carrera dels qui l'encarnen. I Craig (Chester, 1968), al contrari que alguns dels seus predecessors, tenia ja una trajectòria prometedora quan li van oferir posar-se dos zeros per davant i molts altres per darrere.

Però va acceptar i, probablement, va encertar. Va convèncer afeccionats i crítics. Va aconseguir la difícil tasca de treure el personatge de la guerra freda i adaptar-lo al segle XXI. El seu llegat a James Bond fins ara eren Casino Royale (2006), Quantum of Solace (2008) i Skyfall (2012), la més taquillera de tota la saga. L'última, Spectre, ha estat rebuda com una digna successora, segons la crítica britànica, que es va desfer en elogis el cap de setmana de la seva estrena. Als cinemes espanyols arriba divendres que ve.

Sempre, des del principi, he tractat de donar a 007 un angle humà”

Però la conversa mediàtica va prendre altres rumbs després que, en una entrevista a Time Out, Daniel Craig assegurés que es “tallaria els canells” abans de protagonitzar un altre bond. Aquesta resposta en calent ja ha obert el joc a les cases d'apostes britàniques (el favorit sembla ser, en aquests moments, Tom Hardy). I el mateix Craig, que suposadament té un contracte per fer un títol més, insisteix ara a matisar-ho –amb paciència, simpatia i un charme propi del seu personatge a la ficció– en aquesta entrevista en un luxós hotel londinenc.

“No ho sé, honestament”, explica Craig. “No sé si ho tornaré a fer. En el moment de l'entrevista em sentia així i això és el que vaig dir. Però era l'endemà passat del final de rodatge, així que et pregunten si vols fer una altra pel·lícula de Bond i dius que no. Però pot ser que canviï d'opinió”.

Tigre agafat per la cua

Parlant amb altres membres de l'equip es descobreix que n'hi ha que tenen una opinió més clara sobre el futur de Craig que el mateix interessat. “Ha dit que… potser?”, pregunta Christoph Waltz, el doble oscaritzat vilà de Tarantino convertit ara en dolent dolentíssim bondià, quan se l'informa que Craig ha matisat les seves paraules. “Que potser es talla els canells? Cada nou bond que faci disminuirà les seves possibilitats de fer una altra pel·lícula que no sigui de Bond. Ara és el moment exacte. Tothom diu que ha arribat al nivell de Connery. No necessita els diners. Què va fer Moore després de Bond? Res”.

En canvi, la productora Barbara Broccoli, filla del mític productor de la saga, deixa clar que no li posarà fàcil la fugida. “Daniel és la nostra arma secreta”, assegura. “Ha aportat molt a la sèrie, va convertir Bond en contemporani. El va humanitzar i el va fer rellevant. Només cal veure la pel·lícula per comprendre el seu compromís. Suposo que quan va dir això estava fent broma. Jo no tinc intenció de deixar-lo anar. És el tigre que tenim agafat per la cua. No accepto que sigui la seva última pel·lícula, no se n'anirà enlloc”.

Del nivell d'implicació de Craig en el projecte en dóna fe el fet que l'actor figura, per primera vegada, com a productor en la pel·lícula. Va ser l'encarregat, entre altres coses, de “trucar sis vegades al dia” a Sam Mendes per convèncer-lo que tornés a dirigir el sarau. “Per a mi, produir ha estat un pas enorme”, reconeix Craig. “Literalment, ha estat el punt àlgid de la meva carrera. Estic molt orgullós que el meu nom aparegui en un altre lloc en els crèdits. Està molt bé que el teu nom surti abans que el títol del film, no m'interpreti malament. Però m'enorgulleix tenir-lo barrejat amb la resta de la gent que ha treballat en la pel·lícula”.

Baralles a l'aigua, aire, neu, desert i ferrocarril. Dones belles, i també fortes i independents. Espies old school contra hackers. La intel·ligència després de Snowden. El repte de Craig i Mendes consisteix a donar vigència a la pel·lícula sense trair els tòpics que encotillen la franquícia. “Hi ha una tradició sobre qui és Bond, els llibres ho deixen molt clar”, explica Craig. “Però vivim en un món molt diferent, i fer-lo rellevant és adaptar-lo a aquest món. Sempre, des del principi, he tractat de donar a Bond un angle humà. La realitat és que no hi ha ningú que no senti dolor, que no se senti emocionat o afectat per les coses”.

Entrar en la producció ha estat el punt àlgid de la meva carrera”

Continuï o no, Craig assegura que no li amoïna el llegat que ell aporti a un personatge universal. “No penso en aquests termes”, explica. “És algú a qui interpreto, i és tan diferent de mi... Però no sé una altra forma de fer pel·lícules, i en Sam tampoc. Encara que sigui una història enorme, glamurosa i exòtica, vols fer-la real. Vols que se sostingui. Així és com faig una pel·lícula petita i una gran. Intento que sigui humà. No conec una altra manera de fer-ho. Només he intentat portar el meu món al paper”.

MÉS INFORMACIÓ