Selecciona Edició
Connecta’t

Parlar i actuar

Les consultes amb els partits haurien de culminar amb una declaració política

Mariano Rajoy arriba a la sala on ha ofert una conferència de premsa després de rebre successivament Albert Rivera, Pablo Iglesias i María Dolores de Cospedal.
Mariano Rajoy arriba a la sala on ha ofert una conferència de premsa després de rebre successivament Albert Rivera, Pablo Iglesias i María Dolores de Cospedal. REUTERS

El president del Govern multiplica les consultes amb els líders d'altres partits per sortir de l'encallament a Catalunya, en una reacció tardana, però indispensable, davant la crisi constitucional provocada pels dirigents independentistes. La reconstrucció del consens permetrà mostrar que és un país prudent i assenyat, i que en els moments més greus es busquen espais d'acord.

És el que està passant després de l'intent de tirar endavant el procés amb el qual es pretén arribar unilateralment a la independència de Catalunya el 2017. El menyspreu a la Constitució i la construcció d'una legalitat a mida ultrapassa la línia vermella per a la immensa majoria dels espanyols, i també dels ciutadans catalans. És per això que s'està esquerdant el Govern de la Generalitat i queden en evidència els dubtes dels que no volen sacrificar-ho tot en benefici de suports inacceptables per aconseguir la reelecció d'una persona: Artur Mas. Els dirigents, sobretot els catalanistes moderats, no ignoren el debilitament de la causa independentista mostrat per l'enquesta de Metroscopia publicada ahir a EL PAÍS.

Si s'aconsegueix un consens suficient, totes les reunions haurien de desembocar en molt més que unes fotos, útils per transmetre la idea que s'ha entaulat el diàleg, però insuficients per si mateixes. Fa falta un requeriment formal als promotors de la declaració separatista perquè frenin el seu propòsit il·legal. I fa falta fer-ho amb arguments polítics, que ha d'esgrimir el president del Govern amb la legitimitat reforçada pel consens obtingut en les seves trobades amb els líders. Els juristes precisaran contra qui s'ha d'actuar legalment, encara que a priori, els membres de la Mesa del Parlament català i la seva presidenta, Carme Forcadell, són l'òrgan encarregat de tramitar les peticions dels parlamentaris. Però l'actuació legal no ha de substituir la política, més justificada que mai com a colofó a la ronda de consultes a La Moncloa.

La declaració que es pretén posar a votació ha estat presentada per Junts Pel Sí i la CUP. Que entre tots dos disposin de la majoria parlamentària no els dóna dret a forçar el Parlament a transmetre la idea de no acceptar les institucions de l'Estat espanyol o que el futur Govern es limiti a complir “les normes o mandats emanats d'aquesta Cambra”; és a dir, a considerar que la legalitat existent deixa de tenir vigència a Catalunya. Tan legítim és el Parlament català com les cambres que representen el conjunt d'Espanya. Però hi ha un element que els diferencia: la legalitat està de part de les Corts, i no d'una majoria parlamentària a Catalunya que diu que està disposada a dirigir una societat moderna saltant-se la legalitat a la torera.

D'altra banda, la sèrie de reunions iniciades per Mariano Rajoy confirmen un temps polític nou, i no només per la presència d'Albert Rivera a La Moncloa i la primera visita de Pablo Iglesias al mateix recinte, amb dues propostes molt diferents: un pacte per Espanya, en la proposta de Rivera, i un programa de reformes (més un referèndum a Catalunya) que Iglesias llança contra “el búnquer”, nova denominació amb la qual el líder de Podem sembla que intenta substituir la més desgastada de “la casta”.

En tot cas, aquest país és més plural del que s'ha mostrat durant els últims decennis, la qual cosa relega a l'oblit aquells temps en els quals una sola força política es creia sobrada per gestionar els assumptes d'Estat.