Selecciona Edició
Connecta’t
BAN KI-MOON | Secretari general de l'ONU

“Catalunya no és un dels territoris amb dret a l’autodeterminació”

El secretari general de l’ONU fa una crida als líders catalans a comprometre’s amb el diàleg

Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU, abans de l'entrevista.
Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU, abans de l'entrevista. EL PAÍS

Ban Ki-moon (Corea del Sud, 1944) lidera el concert de les nacions en un món marcat per xifres rècord de refugiats i desplaçats interns per conflictes i desastres –60 milions de persones–. Aquest diplomàtic, que té el càrrec de secretari general de les Nacions Unides des del 2007, va conèixer en la seva pròpia pell el significat d'aquest drama. Encara nen de poca edat, va ser desplaçat a causa de la guerra coreana. De la crisi de refugiats, del diàleg sobre el conflicte sirià i de la qüestió catalana va parlar aquest divendres a Madrid en una entrevista concedida de forma conjunta a quatre diaris espanyols. El mandatari va encoratjar les potències que debaten el futur de Síria a “superar la seva visió nacional”; va fer una crida “als líders i al poble català a comprometre's amb el diàleg per buscar una solució consensuada”; i va constatar que “Catalunya no forma part de la categoria de territoris no autònoms”, en la qual s'agrupen els territoris sense autogovern ple en el marc del procés de descolonització, i per tant jurídicament més ben situats per reivindicar el dret a l'autodeterminació.

“Un aspecte positiu d'Espanya és que hi ha respecte a la diversitat: la cultura, els idiomes, les tradicions. La qüestió catalana és un assumpte molt delicat i, com a secretari general de l'ONU, no estic en posició de comentar aquest tema, ja que es tracta d'un assumpte purament intern. De totes maneres, espero que hi hagi una solució consensuada, basada amb el diàleg i en línia amb la tradició democràtica. Demano als líders i al poble català que es comprometin en el diàleg”, diu Ban, que afronta l'entrevista amb un full de notes sobre Catalunya a la taula.

Preguntat per aquest diari sobre si el dret internacional podria emparar una eventual invocació del dret a l'autodeterminació en el cas català, malgrat que no hi ha extrems de la colonització, discriminació o violència, va contestar:

—Espanya és un Estat independent i sobirà que inclou la regió catalana, i així va ser admès a les Nacions Unides i actua en la comunitat internacional. Ara, quan es parla d'autodeterminació, hi ha algunes àrees que han estat reconegudes per les Nacions Unides com a territoris no autònoms. Però Catalunya no forma part d'aquesta categoria.

Entre els territoris no autònoms –non self-governing territories– figuren actualment 17 àrees afectades en el passat per processos colonials, entre les quals hi ha el Sàhara Occidental, Gibraltar, la Polinèsia francesa i les Malvines. L'Assemblea General es va comprometre el 1960 a vetllar per la transferència de tots els poders als pobles d'aquells territoris colonitzats, si així ho desitgen. En el seu prudent llenguatge, Ban constata que Catalunya no forma part d'aquesta categoria de territoris, després d'esmentar el concepte d'autodeterminació; juxtaposa aquesta constatació a la sobirania d'Espanya; però eludeix pronunciar-se obertament sobre la legalitat i l'oportunitat de les iniciatives independentistes catalanes.

L'entrevista es desenvolupa mentre a Viena els principals actors internacionals involucrats en la crisi siriana comencen una nova fase del diàleg. “Faig una crida als participants en el diàleg de Viena (els Estats Units, Rússia, l'Iran, Turquia i l'Aràbia Saudita) a mostrar solidaritat global i flexibilitat, a anar més enllà de les seves perspectives nacionals”, diu.

Ban és cèlebre per la seva extraordinària prudència i contenció –criticada per alguns com a falta de valentia; lloada per d'altres com a instrument indispensable per portar a bon port negociacions internacionals–. Però la magnitud de la tragèdia siriana i la desoladora paràlisi internacional davant seu eleven un punt la intensitat del seu to.

Preguntat pel futur de Baixar al-Assad, principal escull en la negociació, el diplomàtic observa: “El futur del president Al-Assad hauria de decidir-lo el poble sirià. Ara bé, no vull interferir en el procés de Viena, però crec que és totalment injust i irracional que el destí d'una persona pugui paralitzar tota aquesta negociació política. Això no és acceptable. No és just. El Govern sirià insisteix que Al-Assad ha de ser part de la transició. Molts països occidentals s'hi oposen. Mentrestant, hem perdut anys. Han mort 250.000 persones; hi ha 13 milions de refugiats o desplaçats interns. Més del 50% d'hospitals, escoles i infraestructures de Síria ha quedat destruïda. No es pot perdre més temps. Aquesta crisi ja va més enllà de Síria, més enllà de la regió. Afecta el continent europeu. És una crisi global”.

Davant d'això, el secretari general fa una crida als dirigents europeus a “exercir un lideratge compassiu, solidari; a respondre de forma col·lectiva”. Convida els europeus a no oblidar el passat d'emigració d'aquest continent. I es declara “commogut” pel cartell de benvinguda als refugiats que adorna la façana de l'Ajuntament de Madrid, “en temps en què més que benvingudes es veuen tanques i murs”. A primera vista podria semblar un comentari cortès cap a les autoritats amfitriones. Pensant en el nen desplaçat per la guerra coreana, el comentari cobra molta autenticitat.