Selecciona Edició
Connecta’t

“Neymar serà el millor quan Messi afluixi”

Muricy Ramalho, exentrenador del Santos, analitza la situació actual del futbol brasiler i l’adaptació de Neymar al Barça

Ramalho, durant l'entrevista en un hotel de Barcelona.
Ramalho, durant l'entrevista en un hotel de Barcelona.

Muricy Ramalho (São Paulo, 1955) es va criar com a entrenador sota l'ala de Tele Santana. Fins que un dia es va quedar només a la banqueta i entre el São Paulo, el Shanghái Shenhua, el Náutico, l'Inter de Porto Alegre, el São Caetano, el Fluminense i el Santos va aixecar 15 títols. El 2010, qüestió de codis, va rebutjar la selecció brasilera perquè ja s'havia compromès de paraula amb el Fluminense. El sorprèn que la premsa no pugui veure els entrenaments del Barça i que l'11 blaugrana vagi tranquil pel carrer. És de la vella escola.

Per invitació de la família Neymar, Muricy va arribar a Barcelona per visitar els seus amics i per amarar-se del treball del Barça. “Aquí tenen una filosofia i una idea de joc que defensen a mort”, subratlla. I en posa un exemple: “Diumenge passat, Bartra va intentar sortir jugant, va perdre la pilota i la jugada va acabar en gol de l'Eibar. Ni l'entrenador ni els seus companys ni l'afició es van molestar amb ell. Va tornar a repetir l'acció. Això, al Brasil, és impossible. Si un futbolista perd la pilota, el tècnic i l'afició l'hi fan pagar. Quina n'és la conseqüència? Que els defenses juguen pilotes directes, com feien abans els anglesos”.

Ramalho analitza la situació i hi troba una explicació. “Els europeus busquen al Brasil el millor que tenim: la tècnica, però amb la seva mentalitat i educació. I nosaltres busquem a Europa desenvolupar l'aspecte físic, però amb la nostra mentalitat i educació. Això no va fer molt mal, vam perdre l'essència. Tenim molta força i poc futbol”, explica. No obstant això, per Muricy la Canarinha té un guardià de l'estil. “Els Lakers es passen la pilota d'un costat a un altre, fins que apareix Kobe Bryant i defineix la jugada. Així era el joc del Brasil, tocàvem la pilota, fins que apareixia Garrincha, Rivelino, Zico o Romario. Abans teníem molts jugadors; avui, només un: Neymar”.

Hi ha tots els entrenadors i Pep Guardiola. Ell és diferent de tots”

El 2011, amb un Neymar que ja amenaçava de convertir-se en estrella del futbol mundial, Ramalho va conquistar la Copa Libertadores amb el Santos. Un visat per disputar el Mundial de Clubs contra el Barça de Guardiola. “Estàvem a punt d'entrar al camp i els nostres jugadors miraven els del Barça com si fossin d'un altre planeta. Només faltava demanar-los un autògraf”, recorda. I Muricy tampoc s'oblida de Guardiola: “Hi ha tots els entrenadors i ell. És diferent de tots”. “A l'última Champions”, explica; “el Bayern va arribar al Camp Nou amb línia de tres. Sense portar cap jugador, va canviar el sistema. Guardiola canvia. Inventa”. Ramalho va sofrir en Pep en aquella final del Mundialet en què el Barça va apallissat el Santos: 4-0. “Hi ha victòries que no et deixen res i derrotes que et deixen molt. Aquesta va ser una d'aquestes. Per això jo estic aquí analitzant el futbol del Barça i, en part, també Ney. Abans de fitxar pel Barça el volia el Madrid i amb el pare vam tenir una reunió i li vaig aconsellar que optés pel Barça”.

“Al Brasil hi havia dubtes de com arribaria a Barcelona. Es preguntaven si podia conviure amb Messi”, recorda el preparador brasiler. “Els dos són molt llestos. Neymar sabia que s'havia de guanyar la confiança de Leo. I Messi prefereix jugar amb un de bo que amb un de dolent”, diu. “A més, es porten molt bé. Ney em parla molt bé de Messi, diu que és una gran persona. Ell és feliç a Barcelona i si és feliç desenvoluparà tot el seu potencial”. Per Muricy l'entorn del Neymar és fonamental en la seva carrera. “El seu pare li ha creat un microclima perquè només es dediqui a jugar al futbol i sigui el que ha de ser”. “Què ha de ser?”, es qüestiona Ramalho; “el millor del món, quan Leo afluixi”.

El Brasil va perdre la seva essència. Tenim molta força i poc futbol”