Selecciona Edició
Connecta’t

La població de daines augmenta un 8% als Aiguamolls de l’Empordà

Se n'han comptabilitzat 106 exemplars. L'absència de llops, el seu principal depredador, ha facilitat el creixement de la població

Una daina adulta mascle.
Una daina adulta mascle.

Al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (PNAE) se n'han comptabilitzat aquest any 106 exemplars. Això significa un augment del 8% respecte als 98 de l'any anterior i també una possibilitat més elevada d'increment dels danys als cultius i de l'accidentalitat. Els experts i gestors del parc destaquen la importància de les captures anuals d'ungulats d'aquesta espècie per evitar les greus conseqüències d'un excés de població. Calculen que en un lustre aquest nombre es doblaria.

Aquest augment podria ser atribuïble a l'autorització molt més restrictiva que es va fer la temporada passada, supervisada pel conseller Josep Maria Pelegrí, que va impedir que els Agents Rurals, encarregats del control poblacional d'aquests animals a la reserva natural, poguessin fer les captures que s'havien marcat com a necessàries.

La daina, que no és un animal autòcton de Catalunya, es va introduir als Aiguamolls, a principis dels anys noranta de la mà dels seus responsables en aquell moment. Els 53 exemplars que es van traslladar fins al parc procedents de diferents zones de l'Estat van trobar menjar, aigua i també, per la inexistència del llop, el seu principal depredador, tranquil·litat. Unes condicions òptimes per créixer i reproduir-se.

Aquestes condicions immillorables van provocar que la població de daines al parc, principalment en les 523 hectàrees que integren la Reserva Natural Integral 2 (les Llaunes), anés creixent desmesuradament i el 2008 es va arribar al màxim històric amb 241 individus. Amb aquesta allau de daines van començar els problemes.

A finals dels noranta es va detectar la problemàtica. “El PNAE és en una zona molt agrícola i turística, amb moltes infraestructures i, per tant, és un problema que hi hagi un ungulat tan gran com és la daina i en densitats altes, ja que acaba provocant accidents i danys a l'agricultura”, explica el director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Sergio Romero de Tejada. Davant d'aquesta situació, el 2004 es va decidir fer controls poblacionals sobre aquesta espècie. Per aquest motiu es fan els censos, a l'octubre, perquè és l'època de zel d'aquests ungulats i quan són més visibles. “Serveix –explica el director– per conèixer com és la població total de daines i quina distribució té per sexes i edats i en funció d'aquestes dades decidim quan s'han de capturar”.

La doctora en biologia i directora de Minuartia –consultora especialitzada en gestió i conservació de fauna i biodiversitat– Carme Rosell, assegura que “la xifra ideal seria un centenar”. “Mentre tinguem un centenar de daines no hi haurà gaires problemes, es queden dins de la reserva i hi ha pau. Quan els censos comencen a sobrepassar aquesta xifra, hi ha conflictes per tot”.

Una vegada realitzat el cens, com aquest any, que ha augmentat lleugerament, es defineixen les actuacions de gestió. Les principals actuacions són de control poblacional, amb les captures que duen a terme els Agents Rurals; sobre la vegetació, perquè tinguin menjar dins de la reserva i no surtin a fora i malmetin cultius i actuacions amb passos de fauna i senyalització per evitar accidents en els 110 quilòmetres de carreteres i camins asfaltats al voltant del parc.

Entre el 2004 i el 2014 es van capturar als Aiguamolls 700 exemplars de daines i es va passar de 241 exemplars el 2008 a la xifra ideal de 98 l'any passat. Aquesta reducció va ser directament proporcional al descens tant de les reclamacions per danys en els cultius com del nombre d'accidents, que van passar de 8 el 2008 a 1 el 2015.

Rosell assegura que “la productivitat d'aquests ungulats és impressionant, i els biòlegs en lloc de vigilar que no s'extingeixin, intentem gestionar el seu excés de població”. “En condicions naturals, manté l'experta, qui ho controla és el llop, però tenim un ecosistema en el qual no existeix, cosa que provoca un potencial de creixement que necessita un control”. Quan hi manca el llop, els gestors del parc i els Agents Rurals actuen de llops.