Selecciona Edició
Connecta’t

Mas s’enfronta a resistències dins de CDC pel pacte amb la CUP

El president de la Generalitat evita la discussió de l’acord a l'executiva del seu partit

Neus Munté
Neus Munté i Artur Mas, durant una reunió del Govern. EL PAÍS

El Govern de Mariano Rajoy i el Tribunal Constitucional no són els únics rivals d'Artur Mas en el seu camí per declarar la independència de Catalunya. El president de la Generalitat s'està trobant amb serioses resistències dins del seu propi partit per aplicar el full de ruta independentista que aquesta setmana ha acordat amb l'esquerra anticapitalista de la CUP. Mitja dotzena dels seus consellers li van expressar a la reunió del Govern d'aquest dimarts importants reticències davant la proposta de resolució que Mas ha pactat amb la CUP per proclamar la república catalana i fer cas omís a les lleis espanyoles.

Els consellers crítics creuen que el Govern i Convergència no poden deixar-se arrossegar cap als postulats de la CUP, un partit que advoca no només per la independència unilateral sinó també per sortir de la Unió Europea, de l'euro i que es declara obertament anticapitalista. Consellers com el d'Economia, Andreu Mas-Colell, van expressar en la reunió del Govern de dimarts passat la seva preocupació per l'acord amb la CUP, segons ha informat avui La Vanguardia.

A més de Mas-Colell , va ser el conseller d'Interior, Jordi Jané, qui es va mostrar també contrari al contingut de la resolució, crítiques a les quals es va sumar el conseller de Territori, Santi Vila, que va fer constar el seu desacord amb alguns aspectes del primer discurs pronunciat per Carme Forcadell davant el ple del Parlament després de ser triada presidenta de la cambra, intervenció que va concloure amb un "Visca la república catalana".

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el titular d'Empresa, Felip Puig, van advertir que no tenia sentit acordar amb la CUP una resolució que recull en bona mesura els plantejaments de l'esquerra independentista antisistema i no deixar lligada la investidura de Mas, a la qual se segueixen oposant els deu diputats de la CUP. També el conseller de Justícia, Germà Gordó, es va desmarcar de la resolució pactada entre Junts pel Sí i la CUP, mentre que la portaveu i vicepresidenta del Govern, Neus Munté, es va abstenir d'intervenir.

Davant d'aquesta sèrie d'intervencions crítiques, Mas va al·legar que una aproximació a la CUP era l'única manera de poder formar govern i deixar de tenir un executiu en funcions a l'espera d'un acord d'investidura.

Mas va alertar que un eventual fracàs negociador amb la CUP deixaria Catalunya immersa en un període d'interinitat de sis mesos, fins a la convocatòria d'unes noves eleccions al març forçades per la impossibilitat d'investir el president de la nova legislatura: "Llavors, què m'esteu demanant? Que hi hagi eleccions?", va plantejar el president de la Generalitat als seus consellers.

La discussió sobre la proposta de resolució es va fer durant la reunió del Govern perquè Artur Mas va voler evitar-la en els òrgans de decisió del partit. El president català va decidir que la resolució només s'abordés en el comitè de direcció del partit, un nucli molt reduït que es va reunir discretament la nit de diumenge i del qual no formen part la major part dels seus consellers.

El comitè de direcció de CDC va avalar la proposta de resolució sense veus crítiques, segons fonts del partit, però s'ha descartat portar-ho a discussió o votació tant a l'executiu com al consell nacional, òrgans molt més amplis i dels quals sí que formen part els consellers crítics. Els únics consellers que formen part del comitè de direcció són els més afins al president català: Francesc Homs (Presidència), Neus Munté (vicepresidenta), Meritxell Borràs (Governació) i Irene Rigau (Ensenyament). Aquesta última no es va queixar de l'acord dins del consell de direcció del partit, tot i que sí a la reunió posterior del Govern.

MÉS INFORMACIÓ