_
_
_
_
_
Ajuntament de Barcelona

Colau pateix el seu primer revés i retira les ordenances fiscals

L’alcaldessa de Barcelona és a temps de pactar-les amb ERC i el PSC

Clara Blanchar
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una foto d'arxiu.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una foto d'arxiu.EFE

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha retirat el projecte d’ordenances fiscals de l’ordre del dia del ple ordinari que se celebra aquest divendres. Es tracta d’uns impostos que tenen com a única novetat la congelació de l’impost de béns immobles (IBI), però que, d’altra banda, són conservadors i segueixen la línia dels que va aprovar el seu antecessor, Xavier Trias, el 2012 i que des de llavors s’han prorrogat any rere any.

Más información
El pla de xoc de Colau prioritza els barris de menys renda
Colau revisarà els impostos d'acord amb les rendes dels veïns
L'oposició recela de les ordenances fiscals propostes per Ada Colau

La marxa enrere es produeix davant la falta de suport per votar un projecte d’impostos que tant l’esquerra com la dreta considerin que és massa conservador. Colau governa en minoria amb només 11 regidors d’un total de 41 i l’únic suport que podria obtenir és el de la CUP, tot i que els seus tres regidors mantenen sempre la incògnita sobre el sentit del seu vot fins a l'últim moment.

Si no els retirés i l’oposició tombés el projecte, el govern municipal no podria aplicar la mesura estrella del projecte d’ordenances: una congelació inèdita de l’IBI mentre revisa el cadastre per beneficiar les rendes més baixes. Frenant el tràmit del projecte, Colau intenta salvar aquesta congelació i guanya temps per negociar les ordenances amb els dos partits que s’han mostrat oberts a introduir novetats: ERC i el PSC, que sumen nou regidors.

Totes dues formacions li reclamen més valentia i recorden que Barcelona en Comú va guanyar les eleccions amb la promesa d’una fiscalitat més social i amb mesures de foment d’una ciutat més sostenible. En canvi, la dreta, CiU, Ciutadans i el PP retreuen a Colau que, amb unes finances sanejades, no aprofiti per reduir la càrrega fiscal a Barcelona. Si aconseguís pactar-les, es podrien aprovar durant un ple extraordinari.

El primer tinent d’alcalde i responsable d’Economia, Gerardo Pisarello, ha reconegut que la seva va ser “una proposta molt prudent” i ha subratllat que “amb tota la modèstia, encara hi ha marge per incorporar propostes de l’oposició i d'entitats”. “El que no ens podíem permetre era una pujada de l’IBI d’entre un 4% i un 6% perquè la filosofia són unes ordenances més progressives en qüestions socials”, ha manifestat.

La resposta d’ERC ha estat conciliadora, i la del PSC, crítica. El cap de files d’ERC, Alfred Bosch, ha afirmat que “la ciutat i la seva gent han d’anar per davant, necessitem impostos justos” i ha aplaudit la “generositat” de l’executiu. El seu homòleg al PSC, Jaume Collboni, ha demanat a Colau “que sigui més coherent amb el seu propi programa” i ha dit que aquesta retirada és “una conseqüència lògica d’haver presentat unes ordenances continuistes i conservadores per part del govern que prometia el canvi”.

Les crítiques més contundents han arribat des de CiU, Ciutadans i el PP. Des del principal grup de l'oposició, CiU, la portaveu adjunta i responsable d’Economia en el mandat passat, Sònia Recasens, ha subratllat “la incompetència per dialogar i el sectarisme” de l’equip de Colau. També ha defensat que CiU va aplicar “mesures de progressivitat fiscal, com la taxa per als caixers, rebaixes IAE a les empreses que generaven ocupació o bonificacions per a vídues”.

L’altre punt estrella de l’ordre el dia d’avui divendres és l’aprovació de l’ampliació de crèdit del pressupost actual amb els 101 milions d’euros del superàvit previst. Aquesta ampliació està vinculada a un pla econòmic financer i ha rebut els suports d’ERC, el PSC, la CUP i l’executiu de Colau. CiU, Ciutadans i el PP hi han votat en contra.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_