Selecciona Edició
Connecta’t

Fer política

La iniciativa de Rajoy mereix suport, però no pot quedar només en gestos

Mariano Rajoy i Pedro Sánchez a la Moncloa durant la trobada de dimecres passat.
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez a la Moncloa durant la trobada de dimecres passat.

El gir que ha fet el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per afrontar el repte secessionista plantejat al Parlament de Catalunya s'assembla per fi a la manera com s'han d'afrontar els problemes d'Estat al nostre país: buscant la força del consens dels principals partits polítics en defensa de la legalitat i la legitimitat constitucional. Les reunions amb els líders del PSOE, Ciutadans i Podem (a les quals caldria afegir la resta de les forces parlamentàries rellevants) obren un camí que s'hauria d'haver agafat fa molt de temps: el diàleg i els acords són els que van permetre construir i desenvolupar el projecte democràtic a Espanya, i és l'única via per reconduir un problema que està fracturant la societat catalana i la del conjunt del país.

La resposta a la deriva independentista de Catalunya requereix, a més de fermesa per fer complir la llei, reconduir el debat en termes polítics i fer-ne partícip el màxim nombre de partits en la recerca d'una solució que, en el fons, estan demanant la majoria dels catalans i els espanyols.

L'enquesta que publica aquest divendres EL PAÍS, duta a terme el 28 d'octubre, indica que una majoria de catalans són contraris a la proposta de resolució portada al Parlament per Junts pel Sí i la CUP, que si es plantegés un referèndum plenament legal sobre la independència de Catalunya votarien que no i que són favorables al que s'ha anomenat tercera via. A més, un 71% dels enquestats creuen que Artur Mas no hauria de repetir com a president de la Generalitat.

Aquestes dades reforcen la idea que és possible abordar la qüestió catalana en termes polítics, per sobre de les emocions i de la contesa partidista. Mariano Rajoy, com a president del Govern, ha de liderar aquest diàleg a la recerca de consensos, amb generositat, i tant de bo que arribi a formular una proposta seductora pels catalans o, almenys, per una part dels catalans que s'han sumat a les files independentistes només per la seva frustració davant la falta d'alternatives. I tots han de fer això renunciant a utilitzar el problema català com a arma llancívola en la campanya electoral, perquè si les converses no es condueixen en un ambient de confiança mútua acabaran fracassant i oferiran més motius als insurgents.

El cop a l'Estat plantejat per dues coalicions que ni tan sols tenen el suport de la majoria dels catalans requereix respostes fermes, ràpides i consensuades. Fa molts mesos que assistim a un moviment continu cap a la independència en el qual els seus patrocinadors actuen amb un full de ruta al marge de la legalitat, sense que el Govern hagi estat capaç de respondre i sense que els legítims representants de tots els espanyols hagin ofert la seva unitat per frenar aquest despropòsit.

El Parlament és la casa comuna de tots els espanyols (inclosos els catalans), i seria el marc adequat per a una declaració institucional i consensuada en defensa d'una legitimitat constitucional que es vol trencar des del secessionisme.

Val la pena l'esforç de buscar els punts de trobada imprescindibles per crear un discurs d'unitat democràtica davant de l'enorme desafiament plantejat. Fer política és això: buscar el que ens uneix per protegir un marc de convivència que va costar molt d'aconseguir. Ja hi haurà temps, després, per a la contesa electoral.