Selecciona Edició
Connecta’t

Castellers sense sostre

En els darrers temps el món dels castells viu jornades per emmarcar gràcies a les millores de la tècnica i l'interès de la gent

Tres colles fan pinya amb els Minyons en el 3de10fm a la diada de Sant Fèlix. Ampliar foto
Tres colles fan pinya amb els Minyons en el 3de10fm a la diada de Sant Fèlix.

Diumenge passat els Minyons de Terrassa feien la seva millor actuació de la història en el marc de les fires de Sant Narcís de Girona. Van descarregar quatre castells de gamma extra, entre els quals, el 3 de 10 amb folre i manilles (3de10fm), el més alt que s’ha fet fins ara. Aquesta estructura la van carregar el mateix dia la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la diada de Santa Úrsula. També van abordar dos castells més de màxima dificultat i van fer, també, una de les seves millors diades.

Els dos fets no són una simple coincidència. El món dels castells està vivint els darrers anys un dels seus moments més dolços amb colles cada cop més potents que fulminen rècords i sembla que les ambicions dels castellers no tenen sostre. “Hi ha una sensació generalitzada de progrés. És una tendència dels darrers cinc anys, que cada temporada es milloren els registres de l’anterior. Cada cop es fan més castells i millors”, valora Guillem Soler, gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Les xifres parlen per si mateixes. Els últims cinc anys el nombre de castells aixecats s’ha duplicat, i s’ha passat dels 6.278 el 2010 als 12.000 la temporada passada. També ha millorat la qualitat de les construccions: el nombre de castells de vuit descarregats ha passat dels 412 el 2009 als 817 l’any passat.

Les colles que van néixer en el ‘boom’ dels noranta comencen a assolir ara els primers gamma extra

Diversos elements s’han alineat per fer possible aquest moment dolç que viuen els castells. Un dels factors claus també és la millora tècnica. S’assaja molt més i s’ha millorat en la condició física dels participants. El cap de colla dels Minyons, Guillem Comas, admet que la clau de la seva millora és precisament fer un assaig més intensiu. Des de fa tres anys han afegit un dia, fins als tres a la setmana, als entrenaments i també fan més proves d’aixecament de castells. “És com tot, tot millora i tot evoluciona. Si augmentes el nombre de cops que ho proves, augmentes les possibilitats d’èxit”, apunta Comas. I afegeix que també influeix l’especialització de cada participant en una posició determinada.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls, la primera que va sorgir a Catalunya, el 1801, admet que la seva millora els darrers anys es deu a un canvi en el sistema d’assaig. “Abans teníem un model conservador, assajàvem un dia a la setmana, anàvem a plaça i si endevinàvem la tecla i aconseguíem el castell, doncs, bé”, admet el president de la colla, Joan Ibarra. Ara queden tres dies. Un entrenament més bo, afegit a una renovació del tronc del castell amb més gent jove (li dóna més lleugeresa) ha fet que la colla hagi millorat molt des de la temporada passada. I això es va notar al concurs de Tarragona de l’any passat, en què van tractar de tu a tu els de Vilafranca (que durant anys han dominat la competició amb escreix), tot i que els del Penedès van tornar a guanyar en l’últim moment.

Des de la Coordinadora expliquen que actualment també s’estan recollint els fruits del gran boom que van viure els castells durant els anys noranta. A principi de la dècada només hi havia 20 colles i 10 anys després aquest número s’ha triplicat. “Les colles que van néixer en aquell moment han assolit ara la seva maduresa i estant fent els seus primers castells de gamma extra”, apunta Soler. Sembla que aquesta tendència pot durar temps, ja que el sector no para de créixer. Els darrers cinc anys s’han creat prop de 30 colles noves, fins arribar a les 94 actuals, una xifra que aviat creixerà, ja que n'hi ha 14 més en formació.

Una de les colles que exemplifica aquest fenomen són els Borinots de Sants. Van començar la seva carrera ascendent el 1993 i l’any passat van assolir el seu primer gamma extra. Ara ja n’han coronat quatre. El cap de colla, Pau Camprovin, destaca que el camí no ha estat fàcil perquè no van néixer en una zona tradicionalment castellera, així que van haver de fer mans i mànigues per arrelar aquest costum en el barri barceloní. “Hem adaptat els horaris per afavorir que la gent ho vegi com una activitat familiar. També hem fet uns assajos diferents, perquè nosaltres no teníem gent experta de qui aprendre”, confessa Camprovin. Tot això ha fet que siguin una colla que no estira més el braç que la màniga. “Mai hem fet un gran salt qualitatiu, millorem mica en mica cada any i consolidem el que ja sabem fer abans de plantejar un nou repte”, afegeix. De fet la colla s’identifica amb el lema: “Feina de formiga, força d’elefant”.

En l’expansió del món casteller també hi ha intervingut, afegeixen des de la Coordinadora, la consolidació de la seva popularitat. “No es veu només com una activitat física, també té altres valors que ens diferencia d’altres expressions de cultura popular”, explica Soler. També van tenir un bon impuls gràcies a la declaració dels castells com patrimoni immaterial de la humanitat a càrrec de la Unesco l’any 2010. Això ajuda a atreure nous membres, un dels pilars en el món casteller. “Si tens més gent pots fer construccions més altes, pots triar entre més persones i a més tens més recanvis”, apunten des dels Minyons.

En definitiva, els castells viuen en un “cercle virtuós” que es retroalimenta. “Com més èxit sumen els castells, més gent atreuen i si les colles creixen més poden progressar i més èxits aconseguiran”, afegeix com a conclusió Soler.

 

MÉS INFORMACIÓ