Selecciona Edició
Connecta’t

El jutjat exculpa la Generalitat del ‘corralito’ de l’Aldea

El magistrat al·lega que als inspectors els era difícil descobrir les trampes en els comptes

Entrada a la secció de crèdit de la Cooperativa de l'Aldea, en una imatge d'arxiu.
Entrada a la secció de crèdit de la Cooperativa de l'Aldea, en una imatge d'arxiu.

Els tècnics de la Generalitat a qui es va encomanar supervisar els comptes de la cooperativa agrícola de l'Aldea (Baix Ebre) tenien la missió de redactar un informe d'inspecció però, en cap cas, de tramitar un expedient sancionador. Així ho manifesta el jutjat d'instrucció 1 de Tortosa en una interlocutòria que desimputa l'exdirector general de Política Financera de la Generalitat, Ferran Sicart, i dos inspectors del cos, Ramon Cortacans i Pau Benito. El jutjat els allibera de les diligències prèvies que se segueixen contra la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola i, d'aquesta manera, la Generalitat s'eximeix de responsabilitat en un assumpte que manté entrampats 4,5 milions d'euros d'uns 300 estalviadors.

El jutjat tampoc troba justificat mantenir a la causa l'auditora BDO i el seu responsable, Joan Carles Torres. Malgrat reconèixer que la Generalitat hauria d'haver dut a terme un "control més escrupolós" de l'entitat, d'acceptar que no es va actuar amb la diligència corresponent i que va haver-hi errors en la vigilància financera de l'oficina de l'Aldea, la interlocutòria judicial argumenta que no era tasca senzilla per als inspectors descobrir el falsejament de comptes i la pignoració d'actius que havien fet els directius de la secció de crèdit.

La Generalitat va detectar irregularitats a les auditories del 2007 però, no obstant això, Sicart i els seus col·laboradors van optar per arxivar l'assumpte sense furgar més. Els inspectors es van limitar a fer un toc d'atenció als encarregats de tenir al dia els comptes de l'entitat i van donar per bo el propòsit d'esmena que van manifestar els dirigents de la cooperativa –els mateixos que es van afanyar a posar fora de perill els seus diners quan la fallida ja era imminent–.

Aquesta manera de procedir els va acabar costant als tècnics de la Generalitat una imputació per un suposat delicte contra l'Administració pública, però ara el mateix jutjat els ha redimit. Els socis afectats per la fallida han anunciat la presentació de recursos i reclamacions patrimonials ja que, amb la desimputació de la Generalitat i de l'auditora BDO, veuen seriosament compromeses les seves pretensions perquè algú respongui, ni que sigui subsidiàriament, de la fallida. Només els queda la carta de Bankia, que encara segueix imputada per un presumpte delicte d'apropiació indeguda. Bankia suposadament operava amb els impositors de la secció de crèdit com si fossin clients seus, obrint comptes sense la seva autorització. Això li va permetre incrementar els seus beneficis econòmics però quan la secció de crèdit va fer fallida, Bankia va voler desvincular-se completament del negoci.