_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

A la independència per la corrupció?

És difícil concebre en un màxim dirigent polític tanta capacitat per negar l’evidència com la que ha demostrat Artur Mas davant dels processos judicials que afecten el partit que presideix

Fa unes setmanes, el president Mas, en una entrevista en un canal televisiu, s'esmunyia davant les preguntes que li formulaven sobre l'abast de la corrupció al seu partit, CDC; al·legava, amb tanta fredor com cinisme, que es tractava de problemes personals o familiars dels implicats en aquests delictes. I amagava que a l'informe del Tribunal de Comptes respecte del 2013, el partit i la Fundació Fòrum Barcelona havien rebut ingressos per valor d'1.183.325 euros per uns suposats serveis que no estaven acreditats. Evidentment, no va reconèixer que la seva autonomia política està greument limitada si, el 2013, devia a les entitats de crèdit 4.496.631 euros. Aquests dies, el jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell continua destapant, mitjançant escorcolls de seus de CDC i d'empreses, la trama de corrupció sobre la qual se sosté el partit dirigent del procés sobiranista.

És difícil concebre en un màxim dirigent polític tanta capacitat per negar l'evidència dels processos judicials que afecten el partit que presideix, tret que aquesta mena de caudillatge que ara exerceix li faci creure que està per sobre de les lleis o legitimat per incomplir-les. Perquè l'Estatut vigent l'obliga “a servir amb objectivitat els interessos generals i actuar amb submissió plena a les lleis i el dret”. La reiterada infracció d'aquest deure representa, a més, una traïció a la confiança dipositada en CDC pels electors. Traïció que és una constant en la trajectòria política del partit des que va ser fundat i dirigit per qui –l'expresident Jordi Pujol– ara ha reconegut que ha defraudat abans i després de la seva dedicació política, i per les constants “trampes i trapelleries” dels seus governs, com les qualificava Margarita Riviere.

Problemes personals? En absolut. N'hi ha prou amb citar el que deia el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) en relació amb l'activitat presumptament delictiva en les adjudicacions de serveis d'ITV per part d'Oriol Pujol: que la va dur a terme “gràcies al seu pes polític, com a secretari general de CDC i, sobretot, com a president del seu grup parlamentari…”. Va ser una expressió més de “l'entramat de negocis i relacions” que descrivia amb gran encert ICV en les seves conclusions en la comissió d'investigació sobre la corrupció del Parlament. Aquest document és ara de gran actualitat quan afirma que la corrupció “debilita la democràcia perquè distorsiona el procés electoral” com, en efecte, està passant. A això contribueix Raül Romeva –subordinat a Mas– quan substitueix els ciutadans conscients i lliures com a protagonistes de l'actual procés per un concepte d'arrels tan fosques com la “societat mobilitzada”. Perquè aquesta “societat” guiada i encegada pel seu cap és difícil que percebi la brutícia que envolta el principal partit que la dirigeix.

Nombrosos dirigents i alts càrrecs de CDC han utilitzat les institucions i les entitats públiques per maniobrar i obtenir abundants beneficis, mentre Catalunya se submergia en la desigualtat econòmica i social i en la manca o la feblesa dels serveis públics bàsics. Els diversos processos penals en curs ho testifiquen. El de l'espoli del Palau de la Música, que ha acreditat el finançament il·lícit de CDC i la imputació del seu extresorer, pel qual aquest partit té embargades les seus socials en garantia d'una fiança judicial de 3.297.079 euros. El segueixen el cas Adigsa, que instrueix el jutjat d'instrucció número 3 de Barcelona; el cas Innova contra ex-alts càrrecs del Departament de Salut, de l'Ajuntament de Reus i contra l'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet –actual president de la Diputació de Tarragona–, que investiga el jutjat d'instrucció número 3 de Reus; el procés a l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per part del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona; el del TSJ contra l'exalcalde de Lloret de Mar i exdiputat Xavier Crespo per la seva relació amb empresaris russos, pendent de sentència; el que se segueix pel cas Iberpotash al jutjat d'instrucció número 5 de Manresa; el que es tramita contra dirigents de l'Agència Catalana de l'Aigua al jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona, i ara, el procés ja citat del jutjat del Vendrell.

Els delictes investigats són els propis de la corrupció, com malversació de capital públic, prevaricació, tràfic d'influències, suborn, falsedats, etcètera. Aquests processos reflecteixen el que es vol amagar: maneres de governar presidides per la desviació de poder, l'arbitrarietat, el favoritisme i l'enriquiment il·lícit.

Carlos Jiménez Villarejo va ser fiscal anticorrupció i és membre de Federalistes d'Esquerres.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_