Selecciona Edició
Connecta’t

Empresonat un home que va deixar morir de gana el seu gos a Palma

És el segon sentenciat que ha de complir una pena de presó per maltractament animal

Andrés Feria Romero és el segon sentenciat que ha de complir una pena de presó a Palma per un delicte de maltractament animal amb resultat de mort. L'home, que ha estat condemnat a un any de reclusió, va deixar morir de gana i abandó el seu gos l'abril del 2013. La decisió és de la jutgessa María Jesús Campos Barciela, que aquest mes ja va empresonar un altre maltractador d'animals, el cavallista Eugenio Sánchez, condemnat a vuit mesos per haver matat a cops el seu cavall de carreres el 2012.

Feria Romero, que va ser denunciat pel seu germà i que va assumir la pena d'un any al judici celebrat el 28 de maig del 2015, va ser empresonat abans que la magistrada Campos li comuniqués que havia d'ingressar a la presó. L'home havia estat conduït a la presó per decisió d'un altre jutge per complir una ordre cautelar per un suposat delicte de violència domèstica del qual encara no ha estat jutjat. La jutgessa Campos ha ordenat que no sigui excarcerat perquè així compleixi la pena per la mort del gos.

La magistrada Campos raona que els delictes de maltractaments a animals "sensibilitzen de manera indiscutible l'opinió pública" i tenen una enorme repercussió i transcendència. Aquest delicte es configura com "un paradigma de la il·legalitat criminal, per la crueltat que revela".

Feria Romero, "en la intimitat del seu domicili, va matar de gana i abandó el seu gos" amb una "lenta i cruel agonia que va durar mesos", segons recull la interlocutòria de la jutgessa Campos, que denega "tot benefici suspensiu o substitutiu" de la pena. L'animal estava "en estat d'extrema primesa, famèlic, desnodrit, malalt. Lligat molt curt, en un pati, sense possibilitat de moviment ni gairebé alçar-se, no podia fugir i anar a buscar aliment, ni refugiar-se del fred".

La jutgessa Campos va denegar substituir la pena per una multa per evitar que aquest delicte es converteixi "en un negoci rendible". Una suspensió de la pena emetria un "missatge antipedagògic" perquè el reu "estarà disposat a repetir si se li torna a presentar l'ocasió", segons argumenta la magistrada. La jutgessa també explica que seria senzill per al penat aconseguir "un nou gosset gratis i tornar a abandonar-lo a la seva sort i matar-lo de gana en la intimitat de la seva llar".

L’esquelet ressaltava sota la pell

L'animal, de mida mitjana (un "gosset", en paraules de la jutgessa), era un encreuament de gos de presa. En ser rescatat per la policia, l'esquelet li ressaltava sota la pell. El ca va sobreviure tres dies a les cures de revitalització a la gossera de Palma. "La mort de gana, en humans i en animals, és una de les més cruels, la que és de públic coneixement, i a més va produir una lenta i cruel agonia al gosset que va durar mesos", subratlla Campos. Andrés Feria Romero va decidir "maltractar-lo injustificadament i innecessàriament", va executar "un mètode brutal com n'hi ha pocs, (amb) més patiment que el de molts altres", subratlla la magistrada.

El reu va assegurar que el gos no volia menjar i que ell no tenia diners per portar-lo al veterinari. "Hi ha mètodes més dolços i ràpids", retreu la jutgessa, que afegeix que "moltes persones i institucions a Palma, sense ànim de lucre i gratuïtament, haurien estat disposades a facilitar-li aliment i assistència".

La Fiscalia, al judici oral –tancat per conformitat–, va reclamar sis mesos de presó per a Andrés Feria Romero i estava a favor de la suspensió durant tres anys de l'ingrés a la presó. A la vista oral i al recurs va actuar com a acusador l'Associació Balear d'Advocats dels Drets dels Animals (Abada), les tesis de la qual van merèixer "favorable acolliment" de la magistrada.

La jutgessa Campos no dicta les sentències, les executa. En els seus raonaments vindica la funció preventiva i exemplar del compliment d'aquestes penes més enllà de pronunciaments merament formals, perquè serveixin de "fre" a conductes socials individuals i evitin "la gairebé impunitat material dels maltractadors d'animals de companyia". La magistrada assenyala que els ciutadans han d'ajustar la seva actuació a "criteris d'ètica" i "estricta legalitat" davant de situacions que "desconcerten i desmoralitzen la societat".