_
_
_
_
_

El Villanovense deixa a zero un Barça sense davanters

L'equip de Luis Enrique no va crear ocasions de gol davant un adversari que es va defensar amb ordre i fins i tot va rematar en una ocasió al travesser de Masip

Ramon Besa
Douglas lluita amb Tapias.
Douglas lluita amb Tapias.CRISTINA QUICLER (AFP)

No és fàcil guanyar un partit quan no hi ha ni una sola notícia dels davanters, fins i tot en el cas del FC Barcelona. Munir, Sandro i molt especialment Adriano, situat com a fals extrem o interior, van dimitir en un equip molt vulgar, sense futbol ni sorpresa, molt ben controlat pel Villanovense. Ningú va discutir el mèrit extremeny malgrat el mal partit del Barça.

Villanovense, 0 - FC Barcelona, 0

Villanovense: Fuentes; Cubi, Sánchez, Trinidad, Tapia; Curro, Pajuelo; Elías (Anxo, 70), Moraga, Calatrava (Jairo, 76); i Casi (Juanfran, m. 80). No utilitzats: Peral; i Nando.

FC Barcelona: Masip; Douglas, Bartra, Vermaelen, Mathieu; Samper, Gumbau, Kaptoum (Aitor, m. 64); Munir, Sandro, i Adriano. No utilitzats: Ter Stegen; Alves, Jordi Alba i Rakitic.

Àrbitre: Prieto Iglesias va amonestar Pajuelo, Gumbau i Trinidad.

Romero Cuerda. 11.000 espectadors.

El toc innocu dels blaugrana, excessivament retòrics, molt apocats, sempre allunyats de la porteria, va permetre una bona defensa del Villanovense. El partit no va tenir més entreteniment que les faltes botades per Douglas i Adriano, amanerats i intranscendents tots dos, més vistosos amb les mans que amb els peus; les obertures intencionades de Samper, i les passades fermes i agressives de Kaptoum. Molt poca cosa per desorganitzar l'equip de Julio Cobos.

Apocats i camusos, els barcelonistes van ser fins i tot reduïts durant una estona, poc abans del descans, quan el Villanovense va rematar al travesser a la sortida d'un córner: Javi Sánchez va xutar amb molta intenció i el cuir va sortir per sobre del travesser del sorprès Masip.

Malgrat els canvis de posició dels migcampistes, els tres amb fitxa del filial, no hi va haver manera d'arribar fins a Munir, Sandro i Adriano, tres davanters muts davant la porteria contrària, a la Lliga i a la Copa del Rei. El partit amb prou feines va tenir ritme, la pilota botava malament a la gespa recentment plantada i el futbol directe del Villanovense, fort físicament i solvent a les segones jugades, va generar fins a set xuts a la porteria del FC Barcelona. Tots senzills per al tercer porter del Barça.

El toc innocu del Barça, sempre allunyat de la porteria, va permetre una bona defensa del Villanovense

La contesa es va fer llarga, tediosa i intranscendent perquè cap atacant barcelonista va saber donar continuïtat al desplegament benintencionat dels mitjos, sobretot de Kaptoum. No hi havia més agitació que la provocada pel Villanovense, fer en els serveis de córner i els fores de banda, satisfet per no fer concessions al Barça.

La possessió no serveix de res quan els puntes no desequilibren, ni donen profunditat, fàcils de contenir per al contrari, fins i tot si és un Segona Divisió B. Va esperar ben tancat el Villanovense qualsevol pèrdua de pilota del Barça per sortir a la recerca de l'àrea de Masip. La decepció va augmentar quan Luis Enrique va retirar Kaptoum, se suposa que per una qüestió de repartir minuts i esforç, no per l'actuació del volant camerunès, el més significat del FC Barcelona.

La contesa es va fer llarga, tediosa i intranscendent perquè cap punta blaugrana va saber donar continuïtat al desplegament benintencionat dels mitjos

Més d'una hora, 65 minuts, van trigar a rematar els blaugrana entre els tres pals del Villanovense, cada vegada més fatigat, i també més tancat, menys atrevit enfront d'un millorat Barça. La resistència local va ser, en qualsevol cas, més meritòria que l'assetjament visitant, excessivament lent i pla, revitalitzat amb l'entrada d'Aitor Cantalapiedra. No en va tenir prou el Barça amb els canvis davant l'eufòrica afició que omplia el camp: el seu equip va deixar a zero el campió. La tornada segurament serà una altra història perquè els grans no admeten més sorpreses que a l'anada: 0-0.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_