“Per què xiuleu si no ve Piqué?”
L'única preocupació del club era que l'afició envaís el camp en acabar el partit. I ni això va fer
No havia començat el partit i el Frente Serón, amb Satrus i el seu tambor al capdavant, ja demanava penal a l'àrbitre. Així ho viuen, entre rialles. Satrus és joier i fidel al Villanovense com pocs. “Normalment, els diumenges a la tarda, a les quatre, aquí no som més de sis-cents. Avui dóna gust veure el camp”, reconeixia en el descans del partit, però no sabia explicar la raó de per què el vicepresident havia avisat dimarts que la policia realitzaria controls de drogues a la porta del camp. “Potser us heu pensat que els dies de partit això és un after!”, reia. Al seu costat, en Tomás avisava: “En quinze dies, prenem el Camp Nou”. Així va viure l'afició serena la visita del Barça des que li va tocar al sorteig, de riure en riure, i així va viure el partit, feliç al Romero Cuerda –nom que recorda un dels últims alcaldes franquistes de la localitat–, conscient que la festa anava molt més enllà del marcador.
Barrejar la política i l'esport com està fent la junta del FC Barcelona erosiona, és la imatge del club a Espanya” Guillermo Fernández Vara, president de la Junta d'Extremadura
“Guanyar o perdre no ens importa”, explicava Marina, una nena de dotze anys vestida amb un xandall verd, a l'esplanada del bar de la piscina, on es van concentrar ahir els xavals de la localitat, gairebé dues hores abans del partit. Juga a l'infantil de La Cruz, la pedrera de Villanueva de la Serena, i va assistir a la trobada convidada per l'Ajuntament, com tots els seus companys, més de 500. Faltava un tal Benito, que es va posar malalt al matí, o això va explicar ella. Qui no va faltar a la llotja, per descomptat, va ser Guillermo Fernández Vara, president de la Junta d'Extremadura, que va viure el partit amb menys alegria que els seguidors locals, preocupat per la deriva nacionalista del poble català i molt especialment per la vinculació política que endevina a la junta de Bartomeu. “El barcelonisme s'està veient erosionat a Espanya per la gestió de la directiva del FC Barcelona i la proliferació de banderes estelades al camp. També em passa a mi, no ho puc evitar quan veig que es xiula al cap de l'Estat o a l'himne del meu país. Barrejar la política i l'esport com està fent la junta del FC Barcelona erosiona, és la imatge del club a Espanya”, va assegurar Fernández Vara, que en el seu moment se les va tenir per motius semblants amb Joan Laporta quan era president de l'entitat i que per això va rebre les disculpes de Rosell.
Més enllà del manaire socialista, poques connotacions polítiques es van viure ahir al camp, encara que va començar a aparèixer una bandera espanyola molt llarga amb un escrit en el qual es llegia “Catalunya Sí que és Espanya”. També hi va haver una senyora que quan va arribar l'autocar blaugrana al camp, i en sentir una esbroncada, va preguntar, cridant: “I per què xiuleu si no ve Piqué?”. I encara que els organitzadors havien contractat 80 guàrdies jurats –qualsevol dia de partit no n'hi ha més de 13– i la policia va prendre l'estadi de manera bàrbara, al final la festa es va viure en pau, com era d'esperar. Pot ser que la imatge darrere de les porteries remetés a un futbol d'una altra època, amb la gent asseguda a peu de camp, però la veritat és que a hores d'ara, com sosté Satrus, el del Frente Serón, a Villanueva de la Serena la gent és molt civilitzada. Només faltaria. L'única preocupació del club era que l'afició envaís el camp en acabar el partit. I ni això va fer.
