Selecciona Edició
Connecta’t
SALUT

Vall d’Hebron nega que la mort de dos pacients sigui per les retallades

Un metge denuncia que els malalts van morir pels retards que va provocar a les llistes d’espera el tancament de quiròfans a l’estiu

La direcció de Vall d'Hebron, en roda de premsa.
La direcció de Vall d'Hebron, en roda de premsa.

La mort de dos pacients a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, el centre sanitari més gran de Catalunya, ha iniciat una guerra oberta entre la direcció de la institució i el seu cap del servei de cirurgia cardíaca, Manuel Galiñanes. El metge ha denunciat aquest matí davant el Síndic de Greuges que el tancament de quiròfans a l'estiu va motivar retards a la llista d'espera de cirurgia cardíaca que van provocar la mort de dos dels seus pacients. L'hospital ho nega i acusa el metge d'haver filtrat aquesta informació per motius estrictament personals.

Segons ha explicat aquest dimecres a La Vanguardia, l'hospital va reduir a l'estiu l'activitat dels quiròfans a "dues o tres operacions setmanals" –la resta de l'any se'n feien 15 a la setmana–. Aquesta reorganització va suposar, segons Galiñanes, un augment de les llistes d'espera al seu servei que va acabar motivant la mort de dos dels seus pacients: un va morir l'1 de juliol, després de quatre dies esperant ingressat per ser intervingut; a l'altre malalt se li va anul·lar la intervenció diverses vegades i va morir a casa un mes i mig després de l'últim retard.

La direcció de l'hospital i la resta de l'equip de cirurgia cardíaca en bloc han desmentit "de forma rotunda" les acusacions de Galiñanes, que assegura que els seus pacients van morir per les retallades. "Les afirmacions són absolutament i rotundament falses. Sempre es prioritza el criteri clínic per sobre de qualsevol altre criteri. Les seves morts no tenen res a veure amb les retallades. No es va fer res malament", ha resolt el gerent de Vall d'Hebron, Vicenç Martínez Ibáñez.

Investigació del síndic

El cap del servei que va denunciar les dues morts per les retallades ha elevat la queixa al síndic de greuges, Rafael Ribó, perquè investigui els dos casos. 

El defensor del poble català ha assegurat aquest migdia que ha rebut la denúncia del metge a les 11 del matí de mans del seu advocat però, curiosament, ja havia rebut prèviament, sense sol·licitar-ho oficialment, tota la informació, cartes i informes del Departament de Salut i de l'hospital sobre el cas.

Ribó ha comentat, a més, que el conseller de Salut, Boi Ruiz, li ha demanat "la màxima celeritat" per solucionar aquest assumpte. "Estudiarem la informació amb el màxim rigor i emetrem una resolució en els propers dies", ha indicat el síndic.

Segons l'hospital, el primer pacient "va ingressar per urgències amb febre per una complicació d'un càncer terminal que patia i mai per ser intervingut", entre altres coses perquè mai li va arribar a baixar la febre i les complicacions que van motivar el seu ingrés no era pels seus problemes coronaris, sinó a causa del tumor que patia. En el segon cas, l'hospital sí que ha reconegut que al pacient se li va retardar en diverses ocasions la intervenció cardíaca però han declinat entrar en els detalls del perquè apel·lant a la confidencialitat de la seva professió. En el que sí que ha incidit Martínez Ibáñez és en el fet que, en totes les ocasions, la decisió de posposar l'operació es va prendre "sobre la base de criteris clínics" i en cap moment el pacient va saltar de la llista d'espera, tal com feia entendre el cap del servei en la seva denúncia. 

Galiñanes ha assegurat que les retallades d'estiu i l'acomiadament de dos especialistes de reforç que s'havia contractat un any abans va elevar la llista d'espera a més d'un centenar de persones. La direcció de Vall d'Hebron, per la seva banda, ha rebutjat aquestes declaracions i ha assegurat que "a finals de juliol no hi havia cua per a cirurgia cardíaca i es va decidir obrir els quiròfans a l'agost a demanda". "Des del març, un comitè quirúrgic es reuneix cada setmana per anar mirant la llista d'espera i podem dir que complim la llista en tots els procediments amb temps garantits", ha assenyalat la directora assistencial, Ana Ochoa de Echagüen. El Departament de Salut va posar en marxa el 2014 un pla director per reduir les llistes d'espera de cirurgia cardíaca i, segons dades del Servei Català de la Salut (CatSalut), a juny del 2015, quedaven unes 38 persones en espera a Vall d'Hebron. 

La direcció ha reconegut que el metge els va comunicar aquests dos casos al setembre i el centre va obrir una investigació reservada per estudiar la situació. Un interventor és l'encarregat de fer la indagació i entrevistar-se amb tots els professionals que han intervingut en els dos casos. L'hospital ha reconegut que la perquisició continua oberta però ha assegurat que no té res a veure amb les retallades.

Martínez Ibáñez ha adduït "motius personals" de Galiñanes contra l'hospital per justificar les seves declaracions. El facultatiu estava sota un procés d'avaluació per mantenir el certificat d'evolució positiva que necessiten tots els caps de servei i de secció per seguir al càrrec. L'advocat del metge, Fernando Soto, ha explicat que, malgrat que el més habitual és que sigui el metge qui presenti una sol·licitud d'avaluació, al juny l'hospital li va indicar que començava l'avaluació i li va enviar un qüestionari per emplenar. "El doctor només va contestar una pàgina del qüestionari i com que va veure que li faltava recaptar informació per completar-lo, va sol·licitar que no es tingués per iniciada l'avaluació fins que reunís totes les dades", ha explicat Soto. El metge té fins al gener del 2016 per fer l'avaluació i ha decidit començar-la el mes que ve.  

Si el metge no completa l'avaluació, pot perdre el càrrec com a cap de servei però, ara com ara, el facultatiu segueix al seu lloc de cap de servei. Amb tot, el gerent del centre sanitari ha indicat que estudiarà "en fred i amb tranquil·litat" la seva possible destitució i fins i tot emprendre mesures legals per haver "danyat la imatge de l'hospital".