Selecciona Edició
Connecta’t

Cop a l’Estat, buit de Govern

La declaració d'independència no és un problema de Rajoy, sinó d'Espanya

No es pot concedir cap credibilitat ni confiança als qui pretenen abolir la vigència de la Constitució i de les lleis a Catalunya i es consideren autoritzats a efectuar la “desconnexió democràtica” amb l'Estat espanyol en nom d'una majoria parlamentària que representa una minoria de vots dels catalans. La gravíssima contumàcia de Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana contra la legalitat és encara més inquietant després de posar-se al servei de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), a la qual ofereixen iniciar les noves lleis catalanes en un termini de 30 dies. És evident que l'hi donen com a prova de la complicada investidura d'Artur Mas, amb el desplaçament així del que va ser el lideratge del nacionalisme catalanista cap a l'extremisme esquerrà reivindicat per la CUP.

La provocació demostra que els dirigents separatistes tenen un pla: com pitjor vagi, millor. Quin és el pla del cap del Govern espanyol? No hi ha cap explicació per a l'absoluta passivitat amb la qual Mariano Rajoy ha assistit al desplegament de l'estratègia independentista, sense exposar cap altra idea que el simple expedient de recórrer als advocats de l'Estat perquè facin alguna cosa en cada novetat emanada des del rupturisme.

Rajoy ha tingut un rotund fracàs en les tres compareixences davant els mitjans després de la dissolució de les Corts. Resulta inconcebible que el principal responsable de l'Executiu no hagi explicat cap pla per a Catalunya ni tampoc hagi convocat els dirigents dels principals partits en el moment més agut de la crisi institucional creada per l'enèsima —però gens sorprenent— iniciativa dels sobiranistes, adobada per l'ús intens de tècniques d'agit-prop. Fidel a la seva idea d'estirar al màxim la legislatura, Rajoy ha facilitat que l'obertura de la nova època del Parlament català coincideixi amb la dispersió inherent a la dissolució de les Corts.

El president del Govern central sosté de manera taxativa que la declaració intentada pels independentistes no tindrà cap efecte, i ens deixa completament a les fosques respecte a com pretén aconseguir-ho. No sabem si pensa criminalitzar els que proposen aquesta declaració, recórrer una altra vegada al Tribunal Constitucional o endinsar-se en el camí de la suspensió de l'autonomia catalana, que suposaria afectar tota una comunitat en comptes de dirigir-se contra responsables concrets; un camí perillós, que sabem com pot començar, però no com acaba. Tampoc tenim notícia que el president hagi intentat reunir forces polítiques i socials, per exemple amb el líder del principal partit de l'oposició, Pedro Sánchez, ni tampoc amb Albert Rivera, que encapçala el partit més votat de l'oposició a Catalunya. Va ser Sánchez qui va haver de trucar ahir a Rajoy per preguntar-li què pensava fer davant la proposta independentista. El cap del Govern espanyol va telefonar a Rivera quan faltaven uns minuts per llegir la seva declaració davant els mitjans, després d'un llarg període d'incomunicació entre els dos.

L’assalt de CDC i ERC contra la legalitat és encara més inquietant per estar al servei de la CUP

Rajoy ha incorregut en un altre concepte perillós, en deixar anar la idea que els independentistes no tindran èxit mentre ell sigui president. Descobreix així les seves cartes de candidat que intenta aprofitar el nou desafiament sobiranista per cobrir-se en la bandera d'únic defensor de la llei. Però la crisi constitucional plantejada no és un problema de Rajoy, ni del PP, sinó dels espanyols: i el president del Govern espanyol que ens representa, encara en funcions, no es pot considerar l'única persona capaç de gestionar aquest assumpte. Cal elevar-se per sobre de la conjuntura electoral i donar senyals que es volen construir els ponts suficients per garantir un ampli suport a les mesures que siguin necessàries.

No és excusa que els independentistes pretenguin desviar l'atenció de les investigacions per la corrupció del 3% ni les que afecten el clan Pujol, amb cops d'efecte com el d'encomanar al “futur Govern” català que ignori les lleis espanyoles i se cenyeixi “exclusivament” a les normes o mandats emanats de la Cambra catalana. Però les decisions d'un grapat de dirigents separatistes no es poden respondre així, ni es pot permetre que els fets consumats vagin imposant la seva lògica alarmant i sinistra, evidenciat en l'intent d'iniciar la legislatura catalana saltant-se obertament la legalitat democràtica.

Mai hauria d'haver arribat aquest cop a l'Estat, ni aquesta reacció tan pobra de qui representa l'Estat. Els catalans no han de guanyar-hi res, ni tampoc el conjunt dels espanyols, amb l'allunyament mutu. Per això és irresponsable la paràlisi i l'enorme buit de Govern que Rajoy deixa en el moment de la pitjor crisi institucional que viu Espanya des del restabliment de la democràcia.

La paràlisi del Govern espanyol és irresponsable enmig de la pitjor crisi institucional d’Espanya