Essencialisme i democràcia
En un Estat de dret la democràcia és alguna cosa més que votar. També és respectar la llei i els procediments constitucionals establerts per protegir els drets individuals i de les minories
Els líders independentistes s'han passat tres anys autoproclamant-se per tot arreu paladins de la democràcia i titllant d'antidemocràtic tothom qui s'oposés al procés independentista. “Som demòcrates abans que independentistes”, ha repetit Junqueras fins a la sacietat. L'eufemisme del dret a decidir els ha permès tapar el seu consubstancial essencialisme nacionalista sota el mel·liflu mantell de la democràcia. Artur Mas ha insistit que el procés “no té res a veure amb el nacionalisme”. No hi ha dubte que aquesta superposició terminològica, aquesta intenció dissimulada, els ha servit per tibar en gran manera les costures del nostre Estat constitucional, condició sine qua non per aconseguir el seu veritable objectiu, que mai ha estat cap altre que la ruptura de Catalunya amb la resta d'Espanya.
Els independentistes no han deixat d'apel·lar a la democràcia per legitimar la seva causa. Però què ha estat d'aquella apel·lació a la democràcia després de les eleccions del passat 27-S? Els partits independentistes van decidir presentar-les com un plebiscit sobre la secessió, “el referèndum que l'Estat no ens deixa fer”. Es van quedar al 47,8% dels sufragis. Gràcies a la llei electoral –que preveu un sistema proporcional corregit que afavoreix les províncies menys poblades i perjudica Barcelona– van guanyar les eleccions, però van perdre el seu autoplebiscit en no arribar al 50% de vots.
Malgrat no haver rebut el suport de la majoria dels ciutadans de Catalunya, Junts pel Sí (JxSí) i la CUP han decidit seguir endavant amb el procés i negocien entre ells la millor manera de procedir a la desconnexió. Potser s'han convertit, per art d'encantament, en enemics de la democràcia en la mesura en què defensen amb la mateixa convicció que abans el que la majoria no desitja? Heus aquí el risc que implica la temptació de titllar d'antidemocràtic tothom qui no estigui d'acord amb tu: d'acord amb la teva pròpia lògica excloent pots passar quan menys t'ho esperes de paladí a enemic de la democràcia, i això sense variar gens la teva postura.
Els independentistes no són antidemocràtics per pretendre la secessió, ni pel fet de defensar que els catalans hauríem de poder decidir al marge de la resta dels espanyols si volem que Catalunya segueixi formant part d'Espanya. Tot això és legítim mentre es persegueixi dins de la llei. De la mateixa manera, Mas, Junqueras, Baños i companyia haurien d'assumir d'una vegada que els que ens oposem a la secessió, i fins i tot al que ells anomenen el “dret a decidir”, tampoc som antidemocràtics per això. En un Estat de dret, el que et situa al marge de la democràcia és el menyspreu sistemàtic a la Constitució, les lleis i les resolucions judicials.
La determinació de JxSí i la CUP de negociar entre ells la secessió unilateral –amb el 47,8% dels vots– denota la relació de possibilisme que els partits independentistes han establert amb la democràcia i posa al descobert el seu consubstancial essencialisme nacionalista. Així, no sembla que el procés tingui gaire a veure amb la democràcia, però el que queda clar és que té tot a veure amb el nacionalisme. En un Estat de dret la democràcia és alguna cosa més que votar. També és respectar la llei i els procediments constitucionals establerts, precisament, per protegir els drets individuals i de les minories. Deia Hans Kelsen que “el domini de la majoria sobre la minoria només és suportable en la mesura en què s'exerceix jurídicament”. El domini de la minoria sobre la majoria no és democràcia, sinó tirania.
En un Estat de Dret la democràcia és alguna cosa més que votar. També és respectar la llei i els procediments constitucionals establerts
El nacionalisme és essencialista per definició, ja que situa al centre de la seva escala de valors un concepte espiritual –el de nació– abstracte i intangible, i l'anteposa a qualsevol altra consideració objectivable o racional. En cas de conflicte d'interessos, aquest ideal ha de prevaler. Els nacionalistes catalans porten a l'extrem l'“autonomia moral de la nació” de la qual parla Isaiah Berlin. Es tracta d'una tergiversació injusta que els nacionalistes fan de la idea kantiana de l'autonomia moral de l'individu, per passar de l'autodeterminació individual a l'autodeterminació nacional, de la voluntat individual a la voluntat del poble. Per qualsevol nacionalista la voluntat individual està supeditada a les forces impersonals de la nació, però per JxSí i la CUP encara hi ha una cosa més important que la voluntat del poble, que és la seva pròpia obcecació –la dels independentistes– de prosseguir costi el que costi amb el seu full de ruta partidista i unilateral.
Ignacio Martín Balnco és periodista i politòleg.
