Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Raons (convergents) per a la independència

Qui és Rosell? Un home de Germà Gordó, actual conseller de Justícia. Qui és Gordó? Un home de la confiança de Mas. Els cercles es van fent petits

Escric aquest article el matí en què un jutge del Vendrell, el senyor Bosch Mitjavila, es disposa a obrir una misteriosa caixa forta i diversos maletins tancats amb clau, tot pel que sembla ple de documents comprometedors per a alts càrrecs de Convergència i del Govern d'Artur Mas. Al seu torn, també mentre escric, s'està procedint a escorcollar el domicili de l'expresident Jordi Pujol, de tres dels seus fills i de Carles Vilarrubí, un amic íntim de la família. Així doncs, les circumstàncies ens desborden.

Els escàndols per corrupció política estan adquirint a Catalunya, com abans en altres llocs d'Espanya, cotes sorprenents. Des que Maragall va dir que el problema de CiU es deia 3%, i d'això fa més de 10 anys, lentament, massa lentament, han anat aflorant casos de corrupció espectaculars. Primer va ser el cas Millet, especialment rellevant perquè va demostrar que CiU, per cobrar comissions d'obres públiques, no tenia manies i s'atrevia a profanar un dels llocs sagrats del nacionalisme català, el Palau de la Música, seu de l'Orfeó Català. Encara estem esperant que els jutges dictin sentència.

El segon cas rellevant, que va afectar de ple CiU, va ser el de les corrupteles de la família Pujol, després de la inesperada confessió del gran patriarca. Feia més de 20 anys que els rumors sobre la corrupció de la dona i alguns dels fills Pujol anaven de boca en boca entre els membres de l'establishment català, sempre tan covards i interessats. Esperem que els escorcolls d'ahir aportin prou llum per entendre el que ha passat a Catalunya durant aquests temps foscos.

El tercer cas és el que s'està destapant durant els últims mesos i que ha donat lloc a dos escorcolls a la seu embargada de CDC, l'últim el dimarts de la setmana passada. Es tracta de l'anomenat cas 3%, en record de la famosa intervenció parlamentària de Maragall. El principal detingut –tot i que imagino que no és el veritable capo– va ser Josep Antoni Rosell, número dos de l'empresa de la Generalitat Infraestructuras.cat, l'antiga Gisa, que en el seu moment també va fer parlar molt. La gesta més peculiar de Rosell ha estat confiar a un amic, sembla que íntim, una caixa forta i diversos maletins amb l'encàrrec que els amagués. L'amic, que deu conèixer bé Rosell, va sospitar immediatament de l'encàrrec i els va lliurar a la Guàrdia Civil (no als Mossos). Ahir el jutge va procedir a obrir-los.

La dona de Gordó, la magistrada en excedència Roser Bach, exerceix avui el càrrec de membre del Consell General del Poder Judicial

Qui és Rosell? Quan ho preguntes a entesos la resposta sempre és la mateixa: un home de Germà Gordó, actual conseller de Justícia. Qui és Gordó? La resposta és: un home de la confiança de Mas. Una cadena. D'altra banda, i potser no és irrellevant, la dona de Gordó, la magistrada en excedència Roser Bach, exerceix avui el càrrec de membre del Consell General del Poder Judicial. Tot molt curiós, els cercles es van fent petits. A més, posats a tafanejar, un dels empresaris detinguts la setmana passada en la batuda del 3% és Josep Maria Bassols, antic alcalde convergent d'Anglès, casat amb Núria Bassols, també magistrada, que va arxivar la causa contra Ferran Falcó, acusat fa anys de comissions il·legals i que, al cap de poques setmanes de procedir a l'arxivament, va ser designada directora del programa de Transparència de la Generalitat pel Govern de Mas. Casualitats? Esclar, esclar.

Una dada addicional, també curiosa. En el moment d'efectuar-se la batuda del 3%, cap a les nou del matí de la setmana passada, Jordi Pujol i Artur Mas estaven reunits al domicili d'un vell amic de Jordi Pujol, pel que sembla un col·laborador seu a Banca Catalana. És a dir, no eren ni al despatx del president de la Generalitat, ni al de Pujol, ni a casa de Mas, ni a casa de Pujol; eren, a aquelles hores, al domicili d'un tercer, pel que sembla amagats. Això és normal? Una altra casualitat?

Entre casualitats i curiositats, en acabar l'article em comuniquen que els presidents i els portaveus dels grups parlamentaris de Junts pel Sí i de la CUP han dipositat en seu parlamentària una proposta de declaració d'independència. ERC i la CUP són independentistes, els convergents no m'estranya que s'hagin apuntat al carro: noves lleis, nous jutges, nous policies. Els necessiten.

Francesc de Carreras és professor de Dret Constitucional.