Expectativa a l’Argentina
Independentment de qui guanyi en la segona volta, els electors ja han transmès un clar missatge de canvi
L'electorat argentí va protagonitzar diumenge una sorpresa històrica en les eleccions presidencials en forçar per primera vegada una segona volta entre els dos candidats més votats i determinar amb el seu vot un empat tècnic entre l'oficialista Daniel Scioli i el centredretista Maurici Macri.
El resultat va trencar tots els pronòstics que donaven al peronista Scioli –vicepresident de país amb Néstor Kirchner i governador de la província de Buenos Aires amb la dona de Kirchner, Cristina Fernández– com a vencedor sense necessitat d'una segona volta. Però els argentins no han acceptat sense més ni menys aquesta aposta continuista del discurs populista de Fernández, que durant el seu mandat ha ignorat sistemàticament els greus problemes econòmics de la classe mitjana argentina i dels productors del camp, que generen les principals riqueses del país, i ha alineat l'Argentina amb el bolivarisme llatinoamericà capitanejat per Veneçuela. N'hi ha prou com a exemple d'aquesta continuïtat el fet que la mandatària fins i tot havia designat com a candidat a vicepresident de Scioli qui va ser l'home de màxima confiança del matrimoni Kirchner. Les enquestadores argentines, tradicionalment dòcils amb el poder, no van revelar el profund abisme que ja s'havia obert entre el poder i l'electorat. I d'aquí ve la sorpresa.
En paral·lel, el peronisme va patir una derrota contundent a la província de Buenos Aires, que va triar com a governadora una opositora, María Eugenia Vidal, per davant d'Aníbal Fernández, un altre home de confiança de la presidenta Fernández. La Borsa de Buenos Aires va obrir dilluns amb pujades properes al 6% i tota la societat argentina se centra ara en la segona i definitiva volta, que es farà el proper 22 de novembre.
Independentment de qui guanyi, els electors argentins ja han transmès un clar missatge de canvi. La societat argentina ha de fer front diàriament a importants dificultats econòmiques que no se solucionen amb discursos altisonants amb tendència a veure enemics dins i fora del país a qui culpar de la situació. Els argentins es mereixen un govern que encari amb serietat els seus problemes i no maquilli les xifres que des de fa anys indiquen que és hora de posar-se a treballar.
