El peronisme obre la batalla aferrissada per evitar la victòria de Macri

Els argentins han donat un cop dur al kirchnerisme i Scioli, a la desesperada, accepta ara un debat electoral que abans va rebutjar

Simpatitzants de Scioli a Buenos Aires.
Simpatitzants de Scioli a Buenos Aires. AFP

La política argentina ha fet un gir total i Mauricio Macri s'ha convertit en el gran favorit per a la segona volta del 22 de novembre. El peronisme de Daniel Scioli obre ara una batalla ferotge per evitar la primera victòria d'un empresari que ve de la dreta, cosa inèdita en la democràcia recent argentina. La campanya serà, sens dubte, molt dura. En un panorama obert, els argentins han donat un cop duríssim, potser mortal, al kirchnerisme, que ha perdut fins i tot la província de Buenos Aires, on pensaven refugiar-se els fidels a la presidenta. A la desesperada, Scioli fins i tot va acceptar un debat electoral que abans rebutjava.

L'Argentina es prepara per a una duríssima campanya electoral fins al 22 de novembre en la qual el peronista Scioli, candidat del Front per a la Victòria, que ara surt en desavantatge malgrat haver guanyat el diumenge per dos punts, ha de convèncer els votants que amb Macri, líder de Proposta Republicana, l'Argentina s'instal·larà en l'ajust i el caos perquè només el peronisme, amb el seu enorme poder territorial i sindical, pot governar aquest país.

Scioli es dedicarà a això i avui ja ha dit que Macri és “la dreta” que ve a l'Argentina a fer l'ajust que volen els mercats. La victòria de Macri suposaria, a més, un gir amb importants conseqüències regionals. L'Argentina ha estat un puntal de l'esquerra llatinoamericana, que s'ha bolcat per donar suport a Scioli. Un líder com Macri, amb més simpaties pel liberalisme i el PP espanyol, modificaria radicalment els equilibris regionals i pot marcar un canvi de cicle.

Després de 12 anys de kirchnerisme i un omnipresent discurs d'esquerres i a favor de l'Estat, les eleccions es dilucidaran entre aquesta por d'una part de la societat argentina, sobretot la més pobra, a l'arribada de la dreta, i la il·lusió pel canvi que ha despertat Macri, l'alcalde de Buenos Aires, que fa només un any semblava no tenir cap possibilitat i ara és el clar favorit.

“Macri ha aconseguit convèncer molts votants que és veritat el que diu, que mantindrà els plans socials, que no privatitzarà, que no canviarà les coses bones que va fer el kirchnerisme. La societat argentina vota de forma conservadora i ell els està convencent que és un canvi, que molts volen, però sense treure a la gent el que té”, sentencia Eduardo Fidanza, director de Poliarquía, l'enquestadora més coneguda, que va fallar com totes encara que en els últims dies sí que havia detectat una pujada de Macri. Fidanza, com tots, veu la situació oberta encara que amb Macri amb el vent de cara.

N'hi havia prou de veure els rostres dels sciolistes a la roda de premsa d'avui del seu candidat i la dels macristes a la seva per entendre com estan els ànims. Alguns sciolistes consultats temen que la pulsió de canvi sigui impossible de parar en aquestes setmanes. Però el peronisme no es rendeix i utilitzarà tots els ressorts que té, que són molts, per intentar guanyar. A partir d'ara es preveu un aferrissament de l'ambient cap a una campanya bruta.

Però de moment, abans de començar aquesta batalla, el peronisme està en guerra interna per buscar culpables d'un fiasco inesperat. Daniel Scioli ha tingut avui una reunió de crisi amb els seus fidels i alguns dels governadors clau que estan conformant amb ell un poder dins del peronisme alternatiu al kirchnerisme. I la conclusió ha estat clara, encara que Scioli no ha volgut expressar-la públicament: la culpa del mal resultat la té el kirchnerisme i especialment Aníbal Fernández, un dels seus principals exponents.

Fernández, número dos del Govern, era el candidat a Buenos Aires i precisament els mals resultats en aquesta província, que ha governat Scioli els últims vuit anys, expliquen bona part del fracàs. Entre tots els candidats possibles, la presidenta Cristina Fernández va triar el més kirchnerista però també el que tenia més mala imatge. Per això tots els ulls dels sciolistes es posen ara en el kirchnerisme, al qual culpen de posar en risc amb el seu estil intransigent el poder del peronisme, que ja no sembla tan imbatible.

Els kirchneristes, per contra, culpen Scioli perquè el consideren un candidat fluix, incapaç de mullar-se, de liderar. Ells podran dir que la presidenta va treure un 54% dels vots el 2011 i Scioli no passa del 36%. Kirchnerisme i sciolisme es necessiten per conservar el poder però alhora es detesten. Ara el candidat necessita allunyar-se de Kirchner. Avui no hi ha hagut ni una crítica però si un gest clar de canvi: Scioli ha assegurat que hi haurà debat electoral. Abans de les eleccions ho va rebutjar i va deixar la seva cadira buida, fet que se li va girar en contra.

Scioli i Macri han multiplicat els missatges als votants dels altres quatre candidats de l'oposició que van quedar fora. Scioli creu que l'esquerra i el peronisme haurien de votar-lo a ell encara que va semblar molest per la idea del canvi. “La paraula canvi pot ser molt atractiva però de quin canvi parlem amb Macri?” s'ha preguntat, tocat.

L'Argentina inicia una nova etapa en un clima de notable civisme. Tots els candidats, també Scioli, han felicitat els guanyadors i s'han posat a la seva disposició per organitzar transicions tranquil·les. Ha votat el 80% dels ciutadans en unes eleccions sense denúncies de frau, de resultat inapel·lable. Només el retard a donar a conèixer les dades, que els sciolistes també atribueixen a maniobres kirchneristes, ha entelat uns comicis d'altra banda impecables.

S'obre ara una política argentina molt diferent, amb tots els partits obligats a acords i a revitalitzar el paper del Parlament. De fet, un dels grans problemes per Macri és que, encara que guanyi, estarà molt lluny de la majoria a la Cambra de Diputats mentre al Senat s'enfrontarà a una majoria kirchnerista.

En els últims anys el Parlament argentí ha estat simplement una corretja de transmissió d'un Govern en el qual la presidenta prenia totes les decisions. Des que va morir el seu marit, el 2010, ningú s'atreveix a discutir-li res.

MÉS INFORMACIÓ