Selecciona Edició
Connecta’t

Com Rossi ha perdut la calma

Tres episodis protagonitzats pel líder de el Mundial evidencien la pressió que està suportant aquest any

Rossi abans de pujar al podi a Sepang, Malàisia.
Rossi abans de pujar al podi a Sepang, Malàisia. EFE

Hi ha hagut tres episodis aquesta temporada, protagonitzats pel líder del Mundial, Valentino Rossi, entre bastidors, sense càmeres, ni micròfons, i que denoten, per fi, que l'ídol de masses és de carn i ossos. Fins ara només se li coneixia un gran error en la seva carrera, el que va cometre en l'última prova de la temporada 2006, quan es jugava el campionat amb Nicky Hayden a València i va anar per terra sense necessitat que ningú el tragués de polleguera, com va passar diumenge.

No se li coneixien debilitats ni punts febles. Fins que va aparèixer Marc Márquez, aquest noi que no vol ser Rossi, però somriu murri quan el comparen amb ell, aquest que no para de batre els rècords de l'italià i que amb només 22 anys ja ha aconseguit la xifra de 50 victòries. Rossi no pateix per l'embranzida del jove català, o almenys no pateix tant pels èxits de Márquez com perquè es fiqui on no el demanen —o això creu el de Tavullia— i interfereixi en els seus plans de segellar la seva carrera, la del millor pilot de tots els temps, amb una desena corona aquest 2015.

L'italià pateix perquè el temps se li escapa, perquè el seu rival, Jorge Lorenzo, se li apropa massa i perquè no troba les dècimes que li falten a la pista, així que recorre a les seves armes de sempre, que no són totes sobre l'asfalt. I per fer-ho necessita que els altres pilots s'apartin del seu camí. I com que no ho fan, veu fantasmes on no n'hi ha. Per això es va encarar amb Pedrosa, ha aconseguit fer callar Iannone i ha fet caure Márquez. La tensió la va palpar amb les seves pròpies mans a Misano, on no cabia ni una agulla, ja que els seus paisans volien veure'l triomfar i assistir a l'any del seu retorn. Aquesta va ser la primera cursa de la temporada en què es va quedar fora del podi. Va acusar la pressió i des de llavors tot va començar a empitjorar.

A Aragó, després de perdre un duel deliciós (per a l'espectador) amb Pedrosa, que no va voler donar-se per vençut i ho va intentar fins a l'infinit durant una volta rere l'altra, va haver de conformar-se amb el tercer lloc. En públic amb prou feines va reconèixer que va lluitar de valent —i així l'hi va agrair l'afició— perquè per competir amb Lorenzo, que va guanyar, no era el mateix acabar la cursa segon que tercer.

El que va passar en privat és que va anar a buscar Pedrosa al seu box després de la cursa per demanar-li explicacions de per què havia mostrat tanta obstinació a avançar-lo aquell dia. Com si fos ell l'únic pilot amb dret a guanyar un duel. Alguna cosa semblant al que va fer amb Márquez després de la cursa a Phillip Island. Rossi va anar a la festa que habitualment celebra Honda a l'illa i va demanar explicacions al campió del món per avançar-lo, frenar-lo, allunyar-lo de Lorenzo (se suposa que intencionadament, segons la seva teoria) i, a més, li va preguntar que per què volia que el mallorquí guanyés el Mundial. La mateixa teoria que després explicaria, ja a Sepang, en una roda de premsa que va donar la volta al món.

A Rossi últimament tot l'irrita, fins i tot els aficionats. Encara que sempre ha donat la imatge de ser un dels esportistes que millor ha sabut bregar amb els seguidors, sent que el descentren en els grans premis. Per això, després d'una reunió de la comissió de seguretat, com les que es fan cada divendres de gran premi, va fer una proposta al director executiu de Dorna, Carmelo Ezpeleta: vol que el pàdoc es tanqui als aficionats amb entrades de convidats a partir de les sis de la tarda. Hi ha circuits en els quals la presència de seguidors passa pràcticament inadvertida; en d'altres, com va passar a Misano aquest any, per exemple, hi havia rossistes aplegats a la porta de l'hospitality de Yamaha fins a passades les deu de la nit, esperant veure el seu ídol per una escletxa. Ni tan sols podia menjar-se tranquil un bistec.

Diumenge Rossi va perdre el seny definitivament quan va fer caure Márquez amb una puntada de peu. Però o no se n'ha adonat o no ho vol admetre, per més que sí que va assumir fa temps que la pressió la sent des de l'Argentina, quan es va adonar que podia lluitar pel Mundial. Creu que li busquen les pessigolles, una cosa que a ell sempre li ha encantat fer. "Quan hi havia baralles d'aquest tipus, el Valentino sempre deia que les curses eren això, ara ha canviat el seu discurs. És una mica contradictori. Però s'està jugant el títol, jo no he estat mai campió de MotoGP, així que aquest és un moment del que haig d'aprendre", deia Pedrosa després de la cursa.

MÉS INFORMACIÓ