Selecciona Edició
Connecta’t

“No sé qui mana exactament al PSC”

L’ex-primer secretari dels socialistes diu que l’estructura territorial del partit hauria de tenir unes formes més “flexibles i obertes”

L'ex-primer secretari del PSC Pere Navarro.
L'ex-primer secretari del PSC Pere Navarro.

L’ex-primer secretari del PSC Pere Navarro (Terrassa, 1959) va ser apartat dissabte de les llistes al Congrés. L’exministra Carme Chacón i el seu influent cercle va ignorar el desig de Miquel Iceta que Navarro ocupés el número dos.

Pregunta. El que ha passat afebleix Miquel Iceta?

Resposta. (Silenci). Si no prenem mesures pot afeblir el PSC. La reacció de molta gent després del que va passar ha estat molt positiva. De vegades les organitzacions necessiten una sacsejada per reaccionar i veure com és la realitat.

Ha guanyat el desig del cap de llista d’envoltar-se de persones de la seva màxima confiança

P. Si Iceta és incapaç d’aconseguir que vostè vagi de dos a la llista, no creu que alguna cosa falla al PSC?

R. El primer secretari té la seva opinió, que coincideix amb la meva, però hi ha una estructura i s’ha de respectar el que digui la comissió de llistes. Ha guanyat el desig del cap de llista d’envoltar-se de persones de la seva màxima confiança i aquella filosofia de pensar que una vegada arreglat el meu problema, ja està tot arreglat. Si fem un partit cada vegada més gran, les coses milloren.

P. Sembla que José Zaragoza, número quatre per Barcelona i exsecretari d’Organització, encara mana molt i continua imposant els seus criteris.

R. No sé exactament qui mana al PSC, però sí que sé que hi una estructura de poder territorial que hi ha de ser, però que al llarg dels anys ha adoptat unes maneres de fer que haurien de ser més flexibles i obertes. Cal pensar menys en els interessos particulars i més en l’interès general del partit. Ara tenim un partit en el qual cada responsable està més pendent de la seva àrea que no pas de defensar criteris generals.

P. Aquesta estructura a la qual es refereix i que en periodisme definim com “l’aparell” és també la que el va alçar a vostè al PSC el desembre del 2011.

Cada responsable està més pendent de la seva àrea que no pas de defensar criteris generals

R. Va ser una barreja de coses, perquè cal recordar que vaig tenir la competència de tres candidats més i que ens vam cruspir totes les agrupacions. La militància volia un canvi de debò i al congrés van votar el conjunt dels delegats. És evident que no és fàcil canviar les coses. Hem de fer un partit en el qual els dirigents es corresponguin amb les bases. Miquel Iceta ho està intentant, va agafar el partit en un moment complicat, com jo, ha fet una bona campanya a les autonòmiques i jo seguiré treballant amb ell en aquesta línia. Tenim bons alcaldes i bona gent, però aquesta cultura que existeix per dalt i per baix s’ha de consolidar també en els quadres intermedis.

P. Se sent abandonat pels que en el seu moment el van ajudar a ser primer secretari?

R. Abandonat, no. Tinc la seguretat i la consciència que sempre he fet el que havia de fer i els companys sempre m’han tingut al seu costat. Sempre he actuat pensant en els interessos col·lectius, no personals. Un espera que els altres actuïn de la mateixa manera, i de vegades no és així. Com no ho va ser amb els companys que vaig incloure a la meva primera executiva o a les llistes del Parlament del 2012 per fer una candidatura plural. Alguns d’aquells companys van trair la confiança que el partit els va donar. Les llistes sempre són complicades de fer, jo n’he fet unes quantes, però sempre pensant en el conjunt del PSC.

P. L’actuació de Chacón és la resposta al fet que vostè va obligar els diputats del PSC al Congrés el 2013 a votar el dret a decidir, una decisió que ella no va respectar?

R. No va ser una decisió meva. Totes les decisions que vaig prendre com a primer secretari sempre van ser col·lectives, no personals. No crec que hagi estat això, perquè llavors hauria d’estar enfadada amb el conjunt del partit, no amb el primer secretari. Encara no he pogut parlar amb ella i no sé per què ha actuat així però crec que ha estat una decisió guiada més per determinats companys que per la utilitat política. Ho respecto però no ho puc compartir.

P. Si el que ha passat no s’explica per una revenja per aquella votació del dret a decidir, com ho explica?

R. Ja he dit abans que la gent pren decisions i ha de ser conseqüent. Pots optar per tenir al teu costat persones de la teva confiança estrictament personal o escoltar la pluralitat del partit i les federacions, que en el meu cas em va proposar per unanimitat per anar a les llistes. Jo no crearé cap plataforma ni me n’aniré a un altre partit, però sí que diré el que penso, com vaig fer al consell nacional. Tinc l’obligació de participar en la transformació d’aquest partit per fer-lo més plural i proper al que pensen els ciutadans, que ens estan donant moltes alertes des de fa temps.

P. S’esperava tot que ha passat?

Jo no lluito per un seient. Un no és només una persona, sinó també el que representa

R. Sincerament, no. Fa tres anys vaig fer una proposta de reforma de la Constitució que ha anat calant i el més lògic seria que la persona que encarnava això estigués representada en aquesta legislatura. Per això em sembla sorprenent el que ha passat. Jo no lluito per un seient. Un no és només una persona, sinó també el que representa.

P. Què farà, ara?

R. Buscar feina i seguir en la lluita política. S’equivoquen els que pensen que busco una menjadora. Iceta em va oferir anar a les llistes del Parlament i li vaig respondre que el candidat era ell, que havia de fer la seva llista i que la meva etapa aquí havia passat.

P. Farà campanya amb Carme Chacón?

R. Faré campanya on m’ho reclami el partit. Després de 38 anys de militància no trencaré el carnet, perquè segueixen sent vàlids els motius pels quals m’hi vaig afiliar.

P. Queden molt lluny els temps en els quals Carme Chacón es desfeia en elogis amb vostè i presumia en públic dels “mimitos” que li dispensava, en paraules d’ella. Aquesta ruptura no deu ser fàcil.

R. La política és dura, com les relacions personals. Hem de tenir molt clar que més enllà d’això hi ha l’actuació conjunta i l’interès del partit.