Selecciona Edició
Connecta’t

L’amic alsacià de Lluís Millet

L’Institut Francès recorda la relació de l’humanista Albert Schweitzer amb Catalunya en el 50è aniversari de la seva mort

Albert Schweitzer amb Francesc Pujol i Lluís Millet.
Albert Schweitzer amb Francesc Pujol i Lluís Millet.

Albert Schweitzer (1875-1965) és un dels intel·lectuals que exemplifiquen millor què és un humanista. Primer va ser teòleg, pastor luterà i organista de fama mundial; amb 30 anys va estudiar Medicina i va excel·lir en la professió. Va escriure filosofia i va ser missioner. El 1913 va construir un hospital a Lambaréné (Gabon), on va morir el 1965, ara fa 50 anys. El 1953 va rebre el Premi Nobel de la Pau pel seu combat intel·lectual contra la proliferació d'armes atòmiques. Però fins i tot des de l'Àfrica, i sent una sol·licitada celebritat, Schweitzer no va deixar el contacte amb les seves amistats catalanes.

L'Institut Francès ha celebrat aquest octubre l'Any Albert Schweitzer amb l'emissió d'un documental i una conferència de Jenny Litzelmann, directora de la Casa Albert Schweitzer, sobre els vincles del pensador francès amb Catalunya. Els lligams de Schweitzer amb casa nostra són poc coneguts i han estat poc divulgats malgrat la transcendència que va tenir per a la cultura catalana. Schweitzer va portar per primer cop a Espanya, en interpretacions al Palau de la Música amb l'Orfeó Català, la Missa en si menor i la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach. Schweitzer va ser un revolucionari de la música d'orgue i un dels majors valedors del treball de Bach. A Barcelona va fer mitja dotzena de concerts gràcies a la seva amistat amb el fundador de l'Orfeó, Lluís Millet. 

Schweitzer estrena Bach a Barcelona

La conferència de Litzelmann va passar desapercebuda malgrat el valuós contingut del que va exposar. Que Schweitzer havia tocat en nombroses ocasions a Barcelona és prou conegut; cada concert –el 1908, 1909, 1911, 1912, 1919 i 1921– van ser esdeveniments que mobilitzaven les classes més culturitzades de la ciutat. Schweitzer va ser una de les estrelles del primer any de concerts al Palau de la Música, el 1908. El concert del 1919 va ser d'especial significança perquè va ser el primer que Schweitzer va oferir des del final de la I Guerra Mundial, conflicte que el metge va passar en diversos camps d'internament per la seva condició d'alemany –va néixer a Alsàcia quan era territori alemany; després de la guerra, va passar a ser una regió francesa–. La història de l'Orfeó Català escrita per Josep Maria Roig recorda que el 1921, després d'interpretar la Passió segons Sant Mateu, el ple de l'Ajuntament de Barcelona –en el moment àlgid de la Mancomunitat de Catalunya– va fer constar en acta “el testimoni d'admiració i agraïment per la magistral execució en condicions no igualades mai al món [...] proporcionant a la ciutat de Barcelona un motiu d'honra i orgull”.

Joan Oller, director general del Palau, era present a primera fila a la conferència de Litzelmann. Oller va fer aquestes declaracions en un acte públic del setembre passat, segons el relat del mitjà digital Núvol: “Oller no s’ha pogut estar de referir-se a Albert Schweitzer, el metge, teòleg, pacifista i músic que va introduir [Lluís] Millet en el món de Bach: ‘L’Orfeó existeix perquè Millet volia fer Bach, la resta eren excuses’”. Litzelmann va explicar que en una reunió al Palau de la Música va poder rebre una fotografia inèdita del 1909 en què Schweitzer posa amb Lluís Millet i el compositor Francesc Pujol.

El més interessant de la ponència de Litzelmann van ser els exemples de la correspondència entre Lluís Millet i Schweitzer. L'intercanvi d'escrits amb Lluís Millet transcorre entre els anys 1909 i 1940; amb el seu nebot Fèlix, entre el 1951 i el 1965. Els arxius de Schweitzer també conserven 14 cartes que el Nobel va enviar a la seva dona, Helene Bresslau, des de Barcelona. En una carta del 19 d'octubre del 1909, recollida al llibre Albert Schweitzer-Helene Bresslau: els anys previs a Lambarene, Schweitzer explica que no vol llegir la premsa malgrat que parlen d'ell: “Internament menyspreo els diaris perquè cada vegada, més i més, expliquen els esdeveniments mundials com notícies per entretenir la burgesia”. 

Diàlegs sobre la política catalana

El diàleg amb Lluís Millet se centrava sobretot en qüestions musicals però sovint analitzaven assumptes familiars, filosòfics i també polítics. En un intercanvi de missives del 1930, Millet i Schweitzer comparen els conflictes contra el colonialisme a l'Àfrica amb l'ofec d'Espanya contra Catalunya. Schweitzer admet que en els seus escrits sobre la llibertat hi ha influències de les seves converses amb Millet sobre Catalunya. Una carta de Millet del 1930 lloa Schweitzer perquè no és un ésser egoista i “està lliure dels vicis moderns” –el seu amic vivia a l'Àfrica–. En aquell text, Millet descrivia els efectes polítics que havia comportat la dictadura de Primo de Rivera per a Catalunya. Millet s'esplaiava en l'ànsia de llibertat de la societat catalana i dels seus esforços per fer entendre el problema a la intel·lectualitat de Madrid.

Trobada amb Antoni Gaudí

Hi ha d'altres objectes d'admiració per part de Schweitzer de la seva relació amb Catalunya. En una carta relata la seva visita a Montserrat, “la gran casa dels catalans”, i les seves sensacions observant la seva naturalesa. Una efemèride important que Schweitzer recorda a les seves memòries és la seva trobada amb Antoni Gaudí. Schweitzer explica que Millet li va concertar el 1921 la cita amb l'arquitecte en una visita a les obres de la Sagrada Família. La majoria de relats escrits d'aquella entrevista es basen en el testimoni de Millet, segons el qual Gaudí va felicitar Schweitzer pel concert del dia anterior –la primera interpretació de la Passió segons Sant Mateu–, tot i que va destacar que sense la feina de l'Orfeó Català no hauria estat tan excelsa. El relat de Schweitzer destaca que Gaudí vivia obsessionat per acabar la Sagrada Família i que li va expressar la seva necessitat de transmetre-li en català el sentit de la seva obra: “Això no es pot expressar ni en francès, ni en alemany, ni en anglès: tant és així que l'hi explicaré en català i vostè ho comprendrà, encara que, de català, no en sàpiga”.