Colau exigeix a la Sareb la cessió dels 562 pisos buits que té a Barcelona
L’Ajuntament llança un ultimàtum basant-se en l’article 7 de la ILP pel dret a l’habitatge que va impulsar la PAH
Ultimàtum de l'Ajuntament de Barcelona a la Sareb: o a les bones, o a les males. O la societat que gestiona els actius tòxics dels bancs cedeix pisos buits per a lloguer social tal com preveu la llei o el Consistori recorrerà als tribunals. "Això és una pugna amb les grans forquilles d'habitatges buits", ha dit el regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner. "Fa quatre mesos que dialoguem, però tenim pressa. Tota l'oferta de diàleg, però si no hi ha resposta, aplicarem la llei", ha afegit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de reconèixer que les negociacions amb bancs i la Sareb perquè cedeixin pisos buits no donen fruits. El regidor i l'alcaldessa es referien a la mesura que l'Ajuntament es disposa a engegar: requerir per carta a la Sareb la cessió obligatòria dels 562 pisos que té a la ciutat i que fa més de dos anys que són buits.
La cessió de pisos buits està prevista a l'article 7 de la llei aprovada aquest any al Parlament fruit de la iniciativa legislativa popular (ILP) que van impulsar la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, que aquest dilluns han celebrat que Barcelona comenci a aplicar la norma. La llei preveu la cessió obligatòria en el cas de les "grans forquilles", empreses com els bancs o la Sareb que tenen més de 100 pisos buits des de fa més de dos anys, en entendre que no compleixen la funció social de l'habitatge. A la ciutat hi ha 2.591 pisos d'entitats que fa més de 24 mesos que són buits i qui més en té és la Sareb, segons el registre de pisos buits de la Generalitat.
Colau ha subratllat que el banc dolent és, a més, qui pitjor ha respost a les successives ofertes de convenis fetes pel Consistori. L'alcaldessa ha explicat les condicions que la societat imposa a l'Ajuntament per cedir-li aquests pisos, com que a més de pagar un lloguer en pagui la rehabilitació. Condicions que Colau ha qualificat d'"inacceptables" i "una estafa" i que contrasten amb el resultat de la primera reunió que l'alcaldessa i la societat van mantenir al juliol, quan van parlar de signar convenis de cessió després de l'estiu per a pisos i fins i tot locals comercials.
Al contrari del que ha passat amb la Sareb, ha afirmat l'alcaldessa, el Consistori espera poder signar convenis de cessió amb altres entitats ben aviat. La segona entitat és el BBVA, que en té 510; Anticipa (CatalunyaCaixa) en té 210; La Caixa, 135; Unim, 120; el Santander, 111; Bankia, 110; el Popular, 90; Hipocat, 80, i Criteria 70. Els pisos es concentren als districtes de Nou Barris, Sant Martí, Sant Andreu i Ciutat Vella. La voluntat del Consistori és signar convenis per cinc anys.
"La llei dóna noves obligacions a les grans forquilles i posa per davant la funció social de l'habitatge", ha celebrat la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, que ha assegurat que la realitat dels desnonaments "està desbordant l'emergència i els serveis públics per fer front al fenomen".
La mesura de govern presentada per Colau s'aplicarà de forma immediata enviant cartes a la Sareb, "que no està responent a les successives ofertes de diàleg". Unes cartes on, tal com preveu l'article 7 de la llei, se'ls requerirà la cessió dels pisos buits per tres anys. "Donarem un mes perquè respongui, i si no recorrerem a la via judicial ordinària", ha afirmat l'alcaldessa, que ha subratllat que la seva oferta de diàleg es manté.
Sobre les 12 multes de 5.000 euros que s'han imposat a les entitats financeres que tenen pisos buits, l'Ajuntament no n'ha cobrat cap, motiu pel qual se'ls imposarà una segona sanció de 10.000 euros.
Ajudes per a la pobresa energètica
Els tres màxims responsables d'Habitatge de l'Ajuntament barceloní han anunciat també mesures per pal·liar la pobresa energètica, com redactar un nou protocol per signar amb les empreses subministradores, amb les quals és començarà a reunir. El Consistori també reforçarà el dispositiu per detectar casos i la informació sobre les ajudes existents.
Una dels preocupacions de l'Ajuntament és el desconeixement que molts afectats tenen de les ajudes existents, que fins al juliol van sumar 613.227 euros a gairebé 4.000 persones. Una quantitat d'una partida que és de dos milions d'euros, com va recordar el cap de files del PSC a l'Ajuntament, Jaume Collboni, que va criticar el govern de Colau per no haver gastat el pressupost. Fonts municipals van explicar que la xifra és de l'estiu, i que amb el fred arriba el pic de sol·licituds, i que totes les mesures anunciades ahir beuran també en part d'aquesta partida.
Sobre la firma
