L’Argentina anirà a segona volta per un resultat ajustat de Scioli

Tomb total en una llarguíssima nit electoral argentina. Amb el 93% dels vots escrutats, Mauricio Macri va donar una enorme sorpresa que cap enquesta havia pronosticat i es va quedar a prop de guanyar Daniel Scioli, el candidat oficialista que té el suport de Cristina Fernández de Kirchner. Scioli va aconseguir un 36,4%, en contrast amb el 34,7% de Macri. Gairebé un empat tècnic, que suposa una derrota enorme per al peronisme oficial, que confiava a guanyar en primera volta i ara veu que el més probable és una derrota en la segona volta el 22 de novembre.

Malgrat aquesta victòria per la mínima, el cop per a Scioli i per al Govern de Cristina Fernández de Kirchner és duríssim. Macri es converteix ara, per sorpresa, en el favorit per aconseguir la presidència de l'Argentina, cosa que pot suposar un tomb radical després de 12 anys de kirchnerisme. La victòria de Macri pot tenir conseqüències regionals molt importants perquè l’Argentina era un puntal de l'auge de l'esquerra llatinoamericana, que van construir els Kirchner, Lula Da Silva, Hugo Cháves i Evo Morales amb incorporacions posteriors com la de l'equatorià Rafael Correa.

El peronista opositor Sergio Massa va sumar un 21,1% i va resistir, cosa que encara és més greu per al kirchnerisme perquè vol dir que Macri va robar vots a Scioli i va obtenir tot els vots nous que es van incorporar des de les primàries. La participació va augmentar un 7%.

El peronisme ja no arrasa com el 2011, quan Cristina Kirchner va aconseguir el 54% dels vots

El peronisme va tenir una altra derrota dramàtica: va perdre la província de Buenos Aires amb un candidat estrella i molt polèmic, el cap del Gabinet de Kirchner, Aníbal Fernández. El va guanyar una política desconeguda fins fa uns mesos com la macrista María Eugenia Vidal. El kirchnerisme dur pretenia refugiar-se a la província de Buenos Aires i ara han perdut el poder també aquí. La batalla que s'augura ara dins del peronisme serà duríssima. Uns, contra Fernández i els kirchneristes; uns altres, contra Scioli i la seva estratègia, que no ha tingut èxit. I d’altres, els sciolistes, contra la presidenta, que ha marcat la línia en tot moment a Scioli i li ha fet les llistes, a més de col·locar-li com a candidat a vicepresident el seu home més fidel, Carlos Zannini. Els peronistes només tenen una possibilitat per conservar el poder i és aconseguir que gairebé tots els vots de Massa vagin a ells, una cosa molt difícil.

La sensació de desolació al Luna Park, la seu de la nit electoral, era absoluta. "Ens han enganyat els enquestadors, els governadors, tots. Ara cal canviar l'estratègia", es lamentava un dirigent a la zona VIP, plena dels famosos que acostumen acompanyar a Scioli i que van abandonar la sala quan van començar les males dades. "Hem d'agrupar tot el peronisme, no pot ser que Macri inauguri una estàtua de Perón i nosaltres seguim fent actes petits per a focus group", criticava un altre de l'estratègia de Scioli.

La nit electoral va ser molt estranya i el Govern va retardar la publicació de les dades oficials durant sis hores, cosa que va provocar tota mena d'especulacions, fins i tot petites cassolades en alguns barris del centre de Buenos Aires. Quan els va publicar, a mitjanit, es va entendre per què els estava retardant. Llavors ja havia parlat Scioli al Luna Park en un discurs estrany que apuntava indirectament la possibilitat de la segona volta, tot i que es deia guanyador de la nit. Scioli va començar ja abans de les dades oficials a atacar Macri i a preparar la seva campanya per a aquesta segona volta. Va dir que Macri és el "candidat dels ajustos". "Si fos per Macri no tindríem assignació universal per fill, YPF no seria estatal i tampoc Aerolínies Argentines". És la primera vegada que Scioli critica tan obertament el seu amic Macri. Scioli va prometre que tornaria a parlar una hora després, però no va tornar a comparèixer i el desànim va començar a estendre’s quan van aparèixer les primeres dades oficials.

"El que ha passat avui canvia la política d'aquest país", va dir un Macri eufòric, que va ballar com un boig a causa d’un triomf inesperat a la festa de Costa Salguero, un centre de congressos. Macri va aprofitar per iniciar també la seva campanya per a la segona volta demanant als votants de tots els candidats opositors "i fins i tot als de Scioli" que se sumin a "l'Argentina del canvi". "Gràcies als treballadors que no han tingut por i s’han animat a apostar per al futur", va dir Macri, que ha aconseguit una bona part del vot de les classes mitjanes i baixes que abans donaven suport al peronisme. De fet, el candidat de Canviem va elogiar "la lluita per la justícia social del peronisme". Macri en té prou amb aconseguir una part del 65% de l'electorat que no ha votat per Scioli per guanyar en la segona volta, mentre que Scioli hauria de fer un tomb total per guanyar.

L’Argentina ja no és la mateixa que el 2011, quan Cristina Kirchner va aconseguir la seva reelecció amb el 54% dels vots, sense oposició. Aquesta és una de les grans novetats d'aquestes eleccions: per primera vegada des que va arribar el kirchnerisme al poder, hi ha una oposició forta i el guanyador haurà de fer acords. La majoria que ha utilitzat els últims anys el kirchnerisme ja no serà possible, almenys segons les dades que mostraven les primeres enquestes.

Des del 2012 en endavant, l'economia s'ha mantingut estancada i fins i tot el 2014 una forta devaluació de la moneda va derivar en el fet que, per primera vegada des que el kirchnerisme estava en el poder, la inflació, que en l'actualitat arriba al 25%, va superar les pujades salarials.

També els casos de corrupció s'han multiplicat, i fins i tot el vicepresident de l'Argentina, Amado Boudou, està processat en dos casos per diversos delictes. Els escàndols han afectat fins i tot la família de la presidenta, amb el cas Hotesur.

No obstant això, la cap d’Estat manté la seva popularitat per sobre del 40%, sobretot perquè molts votants comparen l'estat actual del seu país amb el de la crisi del 2001, abans que el kirchnerisme arribés al poder, amb un 57% de pobresa i un 25% de desocupació.

Aquesta bona imatge de Cristina Fernández de Kirchner, sumada a una economia en crisi, però que gràcies a una gran injecció de liquiditat i de despesa pública aquest any no arriba a enfonsar-se, portava tots els enquestadors i analistes polítics a decantar-se en les últimes setmanes que Scioli aconseguiria guanyar en la primera volta. Aquestes mateixes anàlisis assenyalaven que Macri, aspirant liberal i fill d'un dels empresaris més rics del país i amb imatge de liberal, tenia un sostre de vot que li impedia superar el 30% que necessitava per forçar una segona volta. La resistència de Sergio Massa, el peronista dissident que ha arribat amb molta força fins al dia de les eleccions, feia pensar que Scioli guanyaria en primera volta. No obstant això, les dades oficials han aixafat aquestes previsions i han deixat les enquestes en molt mal lloc.

Scioli, un candidat molt més de centre que els Kirchner, que en teoria hauria de cobrir un espai més gran que ells, es va quedar, així, molt lluny del resultat esperat.

“Estem votant en un país normal”, havia destacat la presidenta Fernández de Kirchner després d’emetre el seu sufragi a Santa Cruz, la província on va començar el kirchnerisme i on ahir va aconseguir conservar el poder amb Alicia Kirchner, la germana de Néstor, com a candidata a governadora. La victòria de la seva cunyada i del seu fill, que era el candidat a diputat, és un premi de consolació en un dia de males notícies per a la presidenta, que té intencions de refugiar-se al sud.

Efectivament, a diferència de les primàries de vot obligatori de l'agost passat, aquesta vegada pràcticament no va haver-hi denúncies d'irregularitats. En aquella oportunitat en algunes escoles l'oposició es va queixar del robatori de paperetes a les cabines de votació. Aquesta vegada no va passar res d'això. Les eleccions s'havien definit com “les més controlades de la història”, i els partits havien desplegat un exèrcit d'interventors per evitar qualsevol classe de frau.

Era un dia de votació especial perquè jugaven els Pumes, la selecció de rugbi, que finalment van perdre contra Austràlia, i els dos candidats principals van tractar d'apuntar-se a aquesta onada de l'esport. Scioli va expressar el seu desig que el seu país fos reflex de l'esperit dels Pumes. “Els Pumes són una expressió del que ha de ser el país. Contagiem-nos de l'esperit dels Pumes. Jo ho dic com a esportista. Jo creo en aquests valors. Vegeu quanta expectativa hi ha pels Pumes? Aquesta és la grapa que hem de posar”.

Macri també es va sumar a aquesta idea. “Veig molta alegria al carrer, avui pot ser un dia històric. Els argentins voten per seguir igual o canviar, esperem que votem pel canvi”, va dir Macri per relatar que anava a veure el partit en família. “Ells són un exemple, és l'Argentina que volem, tots units i mirant endavant”, va rematar.

Sergio Massa, que va aconseguir resistir a les crides al vot útil que havia fet Macri per arrabassar-li suports, també apareixia eufòric: “Més enllà del resultat, més enllà de les qüestions polítiques, tant de bo que comenci una etapa nova a l'Argentina a partir de la decisió de la gent”.

Més de 32 milions d'argentins estaven convocats a les urnes per triar el president que els governarà fins al 2019. Van votar el 79%. En aquest país és obligatori el vot dels ciutadans de 18 a 69 anys i optatiu pels de 16, 17 i de més de 70. Els argentins també triaven 45 diputats del Parlament de Mercosur (Parlasur) i la meitat de la Cambra de Diputats. En vuit províncies es renovava un terç del Senat nacional. En 11 es votava el governador, els legisladors provincials, els alcaldes i els regidors.