Selecciona Edició
Connecta’t

Navarro a Chacón: “Bon viatge, però no compteu amb la meva companyia”

L'exlíder del PSC verbalitza el seu malestar al consell nacional

Pere Navarro, als passadissos del Parlament.
Pere Navarro, als passadissos del Parlament.

“No hauria suposat mai que veuria algunes coses, però per desgràcia alguns estan acostumats a fer el que calgui per defensar els seus interessos”, va dir Navarro a la seva intervenció davant el consell nacional. “Bon viatge, però que no comptin amb la meva companyia. Crec que no m'he comportat amb ells com ells amb mi”, va postil·lar l'exprimer secretari en una mostra clara del malestar que li va provocar la seva exclusió de les llistes.

Pere Navarro va parlar sense embuts i només va tenir paraules d'agraïment per Miquel Iceta, que en el seu moment va fer un pas enrere i no li va plantar cara per liderar el PSC. L'exalcalde de Terrassa va anunciar que se sent “alliberat per opinar, dir i fer el que consideri” i va admetre que els anys que va passar al capdavant del partit van ser “durs”, un temps en què Chacón impartia classes de Dret a Miami.

Mentrestant, a Barcelona, els socialistes catalans patien l'escissió més gran de la seva història. Per això ahir va donar les gràcies als quadres del partit que “van aguantar en els pitjors moments” quan el PSC es dessagnava pel procés sobiranista. En aquesta línia va demanar a Miquel Iceta que “aguanti”, perquè “alguns no et mereixen, però la gran majoria d'aquest partit t'estima”, va reblar.

En un altre moment, Navarro tampoc es va privar de recordar que “des del primer dia en què va ser triat primer secretari del PSC vaig veure que calia canviar moltes coses i també vaig saber que alguns volen que no canviï res”. Va prometre seguir lluitant “contra les inèrcies que ens han portat fins aquí” i perquè el PSC sigui “allò que alguns odien, un partit nou, sense velles formes ni equilibris de poder, amb idees de transformació”. Per a ell, “el PSC és molt més que anar o no en una llista”.

Més que frases, les cites són, en tots els casos, dards contra Chacón, Zaragoza i els quadres que van animar en el seu moment Navarro a deixar l'alcaldia de Terrassa per liderar el PSC i després li van anar segant l'herba als peus fins que van provocar la seva renúncia, el juny del 2014. El primer secretari tampoc es va privar de recordar que “havia donat la cara per tots”, malgrat que no rebés el mateix tracte d'ells.

“S'ha demostrat qui mana realment al PSC i el trist paper d'Iceta”, es va lamentar també un altre dirigent socialista. “Està teoritzat en els manuals de ciència política que un partit està mort quan assumeix les funcions institucionals per instint de supervivència personal”. En la seva opinió és el que li ha passat al PSC.