Selecciona Edició
Connecta’t

L’alt càrrec de Mas detingut va dirigir una obra amb un sobrecost del 81%

Josep Antoni Rosell va dissenyar l'adjudicació del canal Segarra-Garrigues abans de dirigir el projecte des de l'empresa privada

Josep Antoni Rosell, divendres passat després de ser posat en llibertat amb càrrecs pel jutge.
Josep Antoni Rosell, divendres passat després de ser posat en llibertat amb càrrecs pel jutge.

Josep Antoni Rosell, director d'Infraestructures.cat i un dels 12 detinguts aquesta setmana per la trama del 3%, és responsable d'una engruixada desviació pressupostària en la construcció del canal Segarra-Garrigues, una obra valorada inicialment en 1.069 milions. Des del sector públic, Rosell va participar en el disseny del projecte, que es va adjudicar el 2002. Poc després, es va convertir en director general del consorci guanyador, Aigües del Segarra-Garrigues (ASG). A finals de 2011, un informe intern elaborat per Regsega —empresa pública de la Generalitat que controla l'execució de la infraestructura, ara paralitzada—, va estimar que el sobrecost de l'obra podria aconseguir el 81% si es mantenia la mateixa superfície de risc prevista en el disseny original.

Aquell informe i les actualitzacions posteriors van anar a càrrec d'un equip del mateix Rosell: el 2011 ja havia ja tornat al sector públic com a responsable de Regsega i número dos d'Infraestructures.cat, la licitadora d'obra pública més gran de la Generalitat que ara està en el punt de mira per afavorir, presumptament, empreses afins a Convergència.

Durant la seva etapa al sector privat, Rosell va vetllar pels interessos del consorci guanyador —liderat per FCC i Agbar— i va pretendre saltar-se el contracte inicial que ell havia ajudat a dissenyar. Aquestes pretensions li van valer enfrontaments amb els tècnics de Regsega. L'obra, a més, ha resultat un fiasco. El projecte inicial preveia regar 70.150 hectàrees al marge esquerre del riu Segre (Lleida). Fa dos anys, no obstant això, els treballs van quedar gairebé parats. La Generalitat espera arribar amb prou feines, d'aquí a dos anys, a les 18.000 hectàrees.

El contracte inicial fixava un preu tancat. “Era un contracte de clau en mà. La concessionària havia de complir les condicions fixades”, expliquen fonts coneixedores del projecte. Però Rosell va fer tot el possible per modificar-les. Primer, va bloquejar les obres fins que es va tancar el programa de reparcel·lació. Després, va aconseguir que ASG pogués lliurar obres parcials acabades, però inanes per si soles. Això va permetre reconèixer deute i interessos a la concessionària, que va veure augmentats així els seus beneficis a futur.

Rosell també va intentar fixar nous preus, més enllà dels inclosos en el contracte. Però les seves pretensions van xocar amb els tècnics de Regsega. Va haver-hi reunions entre totes dues companyies. Regsega va arribar fins i tot a contractar el despatx d'advocats Cuatrecasas, que li va donar la raó. Però les coses no van canviar.

Una nota interna de Regsega, en poder d'EL PAÍS, datada el 2007 i dirigida al president de la companyia, afirma que “el contracte no s'està desenvolupant d'acord amb les previsions de realització d'obres i de superfície posada en reg”. I agrega que “ASG actua de manera no adequada als mandats i filosofia del contracte i interpreta les clàusules de forma desequilibrada amb un clar interès partidista”.

Aquell document, que se centrava en tres sectors finalitzats, advertia que s'havia produït una desviació pressupostària del 89%. “Es podria pensar que els pressupostos contractats estan desfasats i no són reals. Però això no és així, perquè els preus contractats s'ajusten perfectament a un estudi comparatiu amb obres reals”, conclou l'informe. En aquell moment amb prou feines s'havien invertit 50 milions. La Generalitat, en mans del tripartit, autoritzava els sobrecostos, motivats per un augment del cost de materials i procediments d'obres, per reparcel·lacions i fins i tot per una investigació de la UE sobre l'afectació a zones de pas d'aus.

Més tard, el 2011, Regsega va elaborar un informe en el qual assenyalava que les obres podrien acabar amb una desviació del 81%, la qual cosa dispararia el cost del Segarra-Garrigues fins als 1.928 milions. Iniciativa va portar l'informe a la Fiscalia. En aquell moment, no obstant això, les obres ja estaven gairebé completament paralitzades per la falta de recursos, que havien obligat a la Generalitat a replantejar-se el projecte per tirar-lo endavant i garantir la seva viabilitat econòmica. S'havien consumit 750 milions d'obra i la banca havia dit prou. El pool bancari va tancar l'aixeta, en part, perquè la qualificació creditícia de la Generalitat havia caigut en picat amb la crisi.

Rosell, un dels càrrecs més ben pagats de l'Administració catalana (139.500 euros), va ser un dels arquitectes del projecte. Va intervenir en les tasques preliminars i es va incorporar al consell d'administració de Regsega des que la Generalitat la va constituir, el maig de 2002. El va abandonar quatre dies abans que s'obrissin les pliques del concurs del Segarra-Garrigues. La signatura del contracte entre Regsega i AGS va ser el 20 de juny de 2003 i Rosell va deixar l'empresa pública. Per a sorpresa de molts, a l'agost es va convertir en el nou director general de la concessionària: Aigües del Segarra-Garrigues. Segons algunes fonts, també va ser un dels defensors que el consorci liderat per FCC i Agbar es quedés el projecte, després de derrotar un altre sector de Convergència que defensava el consorci liderat pel Grup Dragados, en considerar que la seva oferta era la correcta.

MÉS INFORMACIÓ