Selecciona Edició
Connecta’t

Una ruta pel món de Mariscal

Del tamboret Dúplex a la Fàbrica Damm: 10 propostes per descobrir l’empremta d’un dissenyador icònic i arruïnat

El diseñador Javier Mariscal, en Alicante en 2013
El dissenyador Xavier Mariscal, a Alacant, el 2013.

El dissenyador Xavier Mariscal està arruïnat. Ho va dir el 15 d'octubre en una polèmica entrevista a la revista Gurb. Amics seus confirmen que passa per una situació econòmica pèssima, tot i que no fa de manter, extrem que ell va assegurar a Gurb. Mariscal lamenta que els clients ja no li truquen, que va quedar psicològicament destrossat per l'ERO que va jivaritzar el seu estudi amb 40 professionals. L'època gloriosa de l'estudi Mariscal queda exposada a la sèrie de dibuixos animats Arròs covat. A la sèrie, Juanjo Sáez, l'autor i amic de Mariscal, el retrata amb el nom de Jordi Mestres, propietari d'un gran despatx de disseny on s'explota els empleats com si fossin esclaus a l'Egipte dels faraons.

El caràcter de Mariscal no és el del dolent Mestres d'Arròs covat, però a tots dos els uneix l'ambició. L'empremta de Mariscal és a tot arreu, al món empresarial i al món urbà. Aquesta és una ruta per retrobar-se amb un dels referents del dibuix i del disseny més importants que ha tingut Barcelona. 

El mausoleu d’en Cobi

El Museu Olímpic i de l'Esport de Montjuïc fa les funcions de mausoleu de la creació més popular de Mariscal: la mascota de Barcelona'92. S'hi conserven, com submergides en formol, múltiples escultures i impressions d'en Cobi i també de la mascota dels Jocs Paralímpics, la Petra.

L’estrella és la Gamba

La Gamba del passeig de Colom és possiblement l'obra de Mariscal més coneguda pel turisme que visita Barcelona. Instal·lada el 1988 com a reclam de l'antic bar Gambrinus, la gamba alegre i malgirbada s'ha quedat allà per ser fotografiada cada dia centenars de vegades. Cerqueu a Google les paraules shrimp + Barcelona i n'obtindreu la prova. La Gamba es manté en bon estat de conservació malgrat que està feta amb materials tan poc perdurables com porexpan i polièster, segons llegeixo a El Periódico. Encara és més sorprenent que cap ventada se l'hagi endut, tenint en compte que s'aguanta enlairada gràcies a uns prims cables d'acer.

Palo Alto, el quarter general

Mariscal és al capdavant de la fundació que va rehabilitar una antiga illa industrial tèxtil del Poblenou avui coneguda amb el nom de Palo Alto. El 1990 s'inicia la modernització de l'espai com a centre de despatxos de professionals creatius. Mariscal té l'estudi a Palo Alto des d'aquells moments de transformació preolímpica. Palo Alto és un indret agradable per passejar i tafanejar, sobretot els caps de setmana que se celebra el Palo Alto Market, un mercat de consum per a gent que vol ser moderna. El nom de Palo Alto –assimilació massa fàcil del centre creatiu californià– no és un invent de Mariscal: era el nom d'uns estudis de cinema que s'hi van instal·lar el 1989, segons explica el blog Barcelona Patrimoni.

El tamboret dels vuitanta

Mariscal ha estat un prolífic creador de mobles. El meu favorit, i segurament el més popular, és el tamboret Dúplex. Encara es pot trobar en alguns bars de Barcelona i, quan els descobreixo, sempre miro d'asseure-m'hi per la nostàlgia dels vuitanta. Pels colors –groc, vermell, blau, blanc i el cuir negre– sovint es confon amb una creació de l'època olímpica, però el Dúplex és anterior al crit d'“À la ville de Barcelona” de Samaranch, el 1986. És una peça dissenyada el 1983 per al bar Dúplex que el seu amic Fernando Salas tenia a València.

La peülla del zoo

El logotip del zoològic de Barcelona des del 1996 és una peülla de tres colors per a tres formes rodones. Només les coloraines de la icona evoquen Mariscal, el creador del logotip. Després d'en Cobi, la peülla del zoo és la imatge pública més difosa de Mariscal, i segurament és el seu treball més conegut per als nens de la ciutat. 

La Pineda

El treball escultòric més espectacular de Mariscal és la Pineda, a la platja de La Pineda (Vila-seca). Vuit arbres de metall, rogencs i verds, sinuosos, de 24 metres d'alçària, figures que semblen sorgir d'un còmic. L'Ajuntament del municipi va destinar al grup escultòric les indemnitzacions cobrades per la contaminació causada a la costa, el 1993, per un petrolier. La primera part de les escultures es va aixecar el 1999 i la segona, el 2008, just a temps per evitar els estralls de la crisi.

Fàbrica Damm

L'antiga fàbrica Damm acull part de les oficines de l'imperi cerveser i també és un lloc de referència per a concerts i festes socials de la ciutat. Pocs detecten que l'entrada del complex és una creació de Mariscal, del 2012. En concret ho són els murs i la reixa, plegable, de l'accés a l'edifici. L'obra és d'uns tres metres d'alçària i està formada per les paraules Estrella i Damm en un color rovellat que sembla destacar el nom antic de l'Estrella Dorada i també el passat industrial de l'espai.

La Maquinista

L'entrada principal al centre comercial La Maquinista està guarnida des del 2011 amb un mural de Mariscal. És una peça gegant, damunt les portes d'accés, un laberint d'alumini que representa l'entramat de carrers de la ciutat. Al web de l'estudi Mariscal es poden consultar els esbossos de l'obra: com, a partir de les paraules la maquinista, Mariscal desenvolupa una mena de mapa urbà.

CosmoCaixa

La connexió entre Mariscal i La Caixa és inevitable. El museu de la ciència del banc a Barcelona, el CosmoCaixa, té dues zones dissenyades fa 10 anys per Mariscal per als visitants més petits –de 3 a 9 anys–. Els espais, Clik i Flash, són com una botiga Imaginarium però a l'engròs, i tot apte per ser potinejat amb l'estil Mariscal.

Retorn a València

Una bona manera d'acabar la ruta Mariscal és a la seva ciutat natal. Al campus de la Universitat Politècnica de València (UPV) es va instal·lar el 2005 l'escultura d'una figuera de moro de 6 metres, coberta per planxa d'acer inoxidable que reflecteix l'entorn. Sobre l'escultura, Mariscal hi va plantar cactus que floreixen a la tardor. El conjunt és brillant i alhora una peça-denúncia, segons va dir el seu creador, per la destrossa de l'horta de València justament a l'espai on es va construir el campus de la UPV.

MÉS INFORMACIÓ