Selecciona Edició
Connecta’t

L’aterratge brusc de Chacón

L'exministra torna amb un estira-i-arronsa amb Iceta per les llistes del 20-D

Pedro Sánchez, Miquel Iceta i Carme Chacón, a la Festa de la Rosa.
Pedro Sánchez, Miquel Iceta i Carme Chacón, a la Festa de la Rosa.

“El problema del PSC és que no tenia un candidat alternatiu a Carme Chacón per a les generals”. Un quadre del partit resumeix d'aquesta manera un diagnòstic que comparteix gairebé tota la direcció i la militància i que explica que l'exministra d'Habitatge i Defensa torni a encapçalar la llista al Congrés per Barcelona per tercera vegada consecutiva.

Chacón té fixada la seva residència a Madrid i torna a fer política a Catalunya malgrat els exabruptes protagonitzats en aquesta legislatura. En la seva curta estada al Congrés, Chacón va ser l'única entre els diputats socialistes catalans que al febrer del 2013 es va desmarcar i va votar a favor de la consulta. Cinc mesos després va marxar a Miami a impartir classes de dret constitucional. A Barcelona va quedar Pere Navarro mentre el PSC es dessagnava pel procés sobiranista i l'exministra ara torna amb un estira-i-arronsa amb Miquel Iceta per a la confecció de les candidatures, però amb el suport inequívoc de l'aparell.

“És la millor aposta per a les generals perquè ningú nega que té una gran tirada popular a l'àrea metropolitana”, explica un altre quadre socialista. Amb un PSC en procés de reduccionisme a la conurbació de Barcelona, Chacón parla sense complexos de la unitat d'Espanya, carrega contra Artur Mas i el sobiranisme amb una duresa que mai emprarà Iceta i exhibeix amb orgull la seva militància socialista.

De vegades el seu discurs frega el populisme, sobretot als barris obrers de l'àrea metropolitana, però la direcció del PSC coincideix que és el millor antídot per encarar-se a Ciutadans i recuperar part de l'electorat que va votar el partit d'Albert Rivera a les autonòmiques. Al carrer de Nicaragua signarien ara mateix set diputats per la província de Barcelona, dels 31 en joc.

Serien tres menys dels que va aconseguir el PSC a les generals del 2011 i una insignificança comparada amb els 16 que van aconseguir els socialistes el 2008, en el segon mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. Llavors van tenir 1,3 milions de vots a Barcelona i el 45,4%, però quatre anys després es van reduir a 725.669 paperetes i el 27,78%. El PSC va tornar a guanyar a Barcelona, però per primera vegada va perdre unes generals a Catalunya.

Llista unitària pel Senat

Els partits polítics de l'esquerra catalana han estat interpel·lats aquesta setmana per un grup de personalitats amb la finalitat d'impulsar una candidatura conjunta al Senat. La necessitat d'aplicar polítiques públiques per combatre la desigualtat i la reforma constitucional que desenvolupi l'organització territorial d'Espanya són dos dels reptes principals de la propera legislatura, argumenten els promotors de la crida. Entre ells, hi figura l'exprimer secretari del PSC Raimon Obiols, l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, el filòsof Manuel Cruz, el notari Juan José López Burniol i el professor de ciència política Joan Botella.

Són aquestes paupèrrimes expectatives electorals les que expliquen en part l'estira-i-arronsa entre Iceta i Chacón. Va ser el primer secretari qui la va animar a presentar-se, a través de Twitter, però allò va passar al juny d'aquest any, en un moment en el qual el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, estava més feble que en l'actualitat.

Iceta no va votar l'actual líder del socialisme espanyol i en el seu moment va jugar diverses partides amb el nomenament de Chacón com a candidata per Barcelona, ja que és conegut que l'exministra està a l'espera del resultat del 20-D per sumar forces per la recerca d'una alternativa pel PSOE.

Chacón va ser aclamada com a candidata en ser l'única alternativa a les primàries, però des de juliol han canviat algunes coses al PSC. La més important és la simbiosi entre Iceta i Sánchez, que va visualitzar en la campanya de les autonòmiques. Mai un líder del socialisme espanyol havia estat tan actiu en unes eleccions catalanes, present 10 dels 15 dies de campanya, en els quals es va evidenciar també el desmarcatge de Chacón, només va coincidir en un acte amb els líders del PSC i del PSOE.

Iceta, a més, va salvar els mobles del socialisme català el 27 de setembre, i això l'ha reforçat al partit, però Chacón fa setmanes que dóna la batalla per les llistes amb criteris molt diferents dels del primer secretari. L'exministra es resisteix a incloure Pere Navarro, però es dóna per fet que no només cedirà, sinó que l'exprimer secretari del PSC anirà de número dos per Barcelona, sobretot després del suport unànime que va tenir en l'agrupació local de Terrassa i en la federació del Vallès Occidental oest.

Una altra cosa és el futur de Maurici Lucena, home de total confiança de Pedro Sánchez, i amb molts menys suports en les organitzacions territorials. La comissió de llistes debatia anit la seva inclusió o no en els números parells de la llista, que són els que ocuparan els homes. Chacón desitjaria relegar Lucena al 8 i poder deixar al 4 i al 6 José Zaragoza i Germán Rodríguez, tots dos de la seva màxima confiança.

Aquest encaix només serà possible si Carles Martí renuncia a ser diputat, tal com pretenia inicialment, a canvi que se li prometi que serà el cap de llista del PSC pel Congrés.