Selecciona Edició
Connecta’t

Mas i la CUP pacten seguir amb la secessió malgrat els tribunals

Els sobiranistes aprovaran una declaració independentista al primer ple

Junts pel Sí, la candidatura amb la qual Artur Mas va guanyar les eleccions del 27 de setembre, ha arribat a un principi d'acord amb la CUP per deixar clar des del començament de la legislatura que la independència no té marxa enrere. Per això pretenen aprovar una declaració parlamentària que, a més d'apostar per la independència, vol mantenir el rumb al marge de qualsevol impugnació i sense supeditar les decisions del Parlament a les lleis espanyoles. La declaració podria aprovar-se la primera setmana de novembre.

Els independentistes han decidit deixar per al final de la negociació l'espinós punt de si Artur Mas pot o no continuar sent president de la Generalitat. La CUP insisteix que ells no ho facilitaran malgrat que els seus vots són imprescindibles per a la investidura. Amb aquest complicat panorama la negociació se centra ara en com deixar clar que el Parlament té majoria absoluta independentista i que el pla de secessió continua endavant a pesar que els independentistes només van aconseguir el 47,8% dels vots.

El primer que volen fer és el que han anomenat “declaració solemne d'inici del procés d'independència”. Es tracta d'una resolució que aprovaria el Parlament català i que, malgrat que té un mer caràcter simbòlic, promet ser font d'un nou xoc institucional al màxim nivell entre el Govern i la Generalitat. El text que estan ultimant la CUP i Junts pel Sí aposta per la constitució d'una “república catalana”, però sobretot deixarà clar que aquesta vegada no es pararà res per més que el Govern ho recorri davant el Tribunal Constitucional.

La base del text del preacord és el pacte que ERC i Convergència van aconseguir ja al març com a pas previ a presentar-se junts a les eleccions del 27-S. El document resava: “Recollint el mandat de les eleccions hi haurà una declaració sobiranista inicial com a anunci i inici del procés cap a la proclamació del nou Estat o República catalana”. I afegia: “El procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d'aquesta declaració”. És a dir, tots dos partits obrien la porta a desobeir una suspensió del Constitucional.

L'estira-i-arronsa entre la CUP i Junts pel Sí s'està produint perquè els primers volen deixar meridianament clar que la Generalitat optarà per la desobediència civil, mentre que Junts pel Sí busca un llenguatge més ambigu. La preocupació de la plataforma d'Artur Mas i Oriol Junqueras és que un llenguatge excessivament rupturista no només provoqui malestar dins de les files sobiranistes sinó que allunyi qualsevol possibilitat de reconeixement internacional d'una Catalunya independent.

Junts pel Sí ha hagut de cedir en un altre punt: la declaració s'aprovarà en un ple del Parlament català anterior a la votació per a la investidura del president. La CUP ha forçat aquesta situació perquè tem que Junts pel Sí acabi fent marxa enrere en el pla independentista en funció dels resultats de les eleccions generals de desembre.

Les exigències de la CUP provocaran, doncs, que el primer ple de la nova legislatura no serveixi per triar president, sinó per donar el tret de sortida al procés d'independència, amb Artur Mas com a president en funcions. L'oposició considera que si això es produeix serà una mostra de poc respecte als procediments parlamentaris. Malgrat això, fonts de Junts pel Sí van assegurar ahir que el reglament està de part seva i que no és imprescindible que el president de la Generalitat sigui triat en el primer ple.