_
_
_
_
_

Les empreses investigades escampen l’ombra del 3% per tot Catalunya

L'operació començada fa dos anys destapa un complex entramat construït per CDC

Oriol Güell
La Guàrdia Civil a la seu de Convergència, aquest matí.
La Guàrdia Civil a la seu de Convergència, aquest matí.M. Minocri

La nova fase de l’operació Petrum contra el finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és l'últim i important salt de les investigacions iniciades fa dos anys a Torredembarra (Tarragonès), on l'exalcalde convergent Daniel Masagué va ser detingut el juny del 2014 per haver rebut més d'1,4 milions de la constructora Teyco. L'avanç de les perquisicions va conduir, el mes de juliol passat, a la detenció del conseller delegat de la constructora, Jordi Sumarroca, a qui la Guàrdia Civil va trobar un document en què es calculava el 3% de diverses adjudicacions fetes per cinc ajuntaments governats pel partit. Aquesta pista clau va ser la que va provocar el 28 d'agost passat l’escorcoll de les seus de CDC i les dues fundacions del partit, CatDem i Barcelona Fòrum.

El que va començar sent una investigació local ha acabat colpejant el cor de les finances del partit català amb més representació i escampant-se per tot el seu poder territorial. De Torredembarra, i seguint la pista d'adjudicacions i donacions, els investigadors van arribar als municipis de Sant Cugat, Figueres, Lloret de Mar i Sant Celoni. Els noms no són casuals. Es tracta d’uns quants dels grans ajuntaments governats per CDC entre el 2007 i el 2011, quan el partit estava fora del Govern de la Generalitat i els municipis eren els seus reductes de poder. Ara, la taca s'estén encara més, ja que les constructores sota el focus de la Fiscalia Anticorrupció són actors de primer ordre en l'ecosistema del sector de la construcció a Catalunya, amb centenars d'adjudicacions en totes les administracions.

Com ha publicat EL PAÍS en les últimes setmanes, els indicis apunten que Convergència i les seves dues fundacions formaven de facto un tot, en què, en un primer pas, el partit utilitzava les administracions que governava per adjudicar obra pública a les constructores. Posteriorment, les empreses feien grans donacions a les dues fundacions de CDC. El cercle es tancava amb el traspàs de bona part d'aquests fons des de les entitats fins al partit per presumptes treballs ficticis.

Entre el 2008 i el 2013, les dues fundacions de Convergència van rebre un total de 10,4 milions d'euros en forma de donacions, en la seva majoria procedents d'empreses adjudicatàries de grans contractes públiques. L'ús que CatDem i Barcelona Fòrum van donar a aquests fons va molt més allà del que recullen les seves finalitats fundacionals, especialment en el cas de la segona, l'activitat de la qual era mínima. En aquests mateixos anys, les dues entitats van transferir al partit més de 3,7 milions per presumptes treballs que el Tribunal de Comptes considera que no estan justificats.

El Grup Agbar, amb 1,6 milions, ha estat el donant més important a CDC entre el 2008 i el 2013 (895.000 euros a CatDem i 695.000 a Barcelona Fòrum). La corporació, centrada en els serveis de proveïment d'aigua i amb contractes milionaris a gairebé tot Catalunya, ha utilitzat set filials (unes quantes amb activitat en altres comunitats, com Múrcia) per vehicular els pagaments a les fundacions de CDC. Una d'aquestes, Aquagest, ja està sent investigada per l’Audiència Nacional arran del cas Pokémon per les seves activitats a la resta d'Espanya, que colpegen el PP. La jutgessa del cas, Pilar Lara, va qualificar en una interlocutòria aquesta societat de “veritable associació il·lícita”.

El segon donant més important és la constructora catalana Copisa, amb 1,06 milions en total. Com la resta de grans donants al partit, Copisa va dividir els pagaments entre les dues fundacions de CDC (580.000 a CatDem i 480.000 a Barcelona Fòrum) i, com Agbar, s'ha vist implicada en un altre cas de corrupció, el que afecta la família Pujol. Segons el jutge José de la Mata, de l’Audiència Nacional, Copisa va pagar 3,6 milions a Jordi Pujol Ferrusola, fill de l'expresident català, en “comissions i pagaments il·legals” per obres adjudicades per les administracions catalanes.

La constructora següent de la llista és el Grup Soler, amb seu a la zona industrial de Manresa, que va aportar a les fundacions de CDC un total de 590.000 euros. El Grup Soler controlava la unió temporal d'empreses (UTE) que el 2009 va pagar exactament el 3% d'una obra d'1,14 milions d'euros per construir un centre cívic en el municipi de Sant Fruitós. La donació, de 34.000 euros, va poder ser pagada per la UTE gràcies a un sobrecost per aquest mateix import aprovat per l'Ajuntament de la localitat.

Aquest no és l'únic cas en què ha quedat acreditat el pagament de donacions per exactament el 3% d'una obra adjudicada. A més dels investigats per Anticorrupció en diversos municipis per l'empresa Teyco, aquest diari va avançar que una altra UTE va fer el mateix per a un poliesportiu a Sant Cugat.

Entre la resta de les constructores que van fer donacions a les fundacions de CDC destaquen el Grup Ortiz (400.000 euros), la fundació de la constructora ACS (390.000), Comsa Emte (395.000), Teyco (329.000), TAU Ingeniería y Construcciones Especiales (228.000), Construcciones Deco (210.000), FCC (175.000), Certis (135.000) i Urcotex (116.000).

Fora del sector de la construcció, els donants més importants al partit són el grup farmacèutic Esteve (672.500 euros), l'empresa de joc Cirsa (500.000) i el Grup Pronovias (120.000).

En total, una desena dels grans donants de les dues fundacions de Convergència s'han vist implicats els últims anys en investigacions per casos de corrupció.

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_