Selecciona Edició
Connecta’t

Brussel·les planta cara a Alemanya pel control fiscal i la unió bancària

L'equip de Juncker presenta una bateria de mesures per reforçar l'euro, moltes de les quals xoquen amb el criteri de Berlín

El vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.
El vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. EFE

Brussel·les vol plantar cara a Alemanya, que ja fa mesos que llança càrregues de profunditat contra el paper de la Comissió Europea en la vigilància pressupostària i que torpedina els passos necessaris per completar la unió bancària. L'equip de Jean-Claude Juncker va presentar ahir dimecres una primera –i encara bastant limitada– bateria de mesures per reforçar l'euro: un consell assessor fiscal per apuntalar la seva independència en aquesta àrea –amb la credibilitat molt tocada després dels últims episodis amb Espanya i Itàlia– i un esquema de garantia de dipòsits comú per a final d'any, al qual Berlín s'oposa Berlín amb vehemència.

Tornen els grans debats sobre l'euro, que ha protagonitzat una tenaç història de supervivència –però no d'èxit–, camí d'una dècada en crisi i convertit, segons els seus crítics, en una espècie de camisa de força. L'eurozona encara està lluny dels eurobons, d'un Tresor o de disposar d'un pressupost que permeti impulsar l'economia quan vinguin mal dades. Però va avançant per taponar vies d'aigua: Brussel·les va anunciar les mesures més immediates, amb un abast limitat però que a canvi no necessiten que es modifiquin els tractats. I no va eludir la controvèrsia amb Berlín, que no deixa de posar línies vermelles per delimitar què és possible i què no en la gestió de la política econòmica europea, més alemanya que mai.

L’esquema de garantia de dipòsits

La Comissió fa, doncs, un pas més en els seus plans de llançar un esquema europeu de garantia de dipòsits bancaris abans de finals d'any. Brussel·les pensa en una espècie de reassegurança, que amb el temps permeti anar mutualitzant els fons nacionals –avui molt diferents– en aquesta garantia comuna. L'anunci arriba després que Alemanya hagi dedicat la tardor a torpedinar aquest projecte amb declaracions grandiloqüents i fins i tot amb un document que considera “inacceptables” aquests plans.

El BCE dóna suport a aquesta idea sense fissures. Però Berlín no vol sentir a parlar de mutualitzacions. “El nostre objectiu és reduir els riscos bancaris i desvincular-los dels estatals; la creació de l'esquema comú de garantia de dipòsits no és adequada a aquest objectiu”, va dir el Ministeri de Finances alemany. El vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, va recalcar que el fons de garantia “és un dels tres pilars de la unió bancària” i que cal garantir els dipòsits “independentment de la seva localització”.

La batalla es preveu dura en aquest front. Ja ho ha estat en tot allò relatiu a la vigilància pressupostària, amb Berlín remugant per totes les decisions de Brussel·les. Quan fa uns mesos la Comissió va donar més temps a França per complir amb el dèficit, Alemanya va ser extremadament dura i va disparar contra el comissari socialista francès Pierre Moscovici vinculant aquella decisió a la seva família política i al seu passaport. Moscovici acaba de carregar contra el pressupost espanyol, i l'alemany Wolfgang Schäuble l'ha tornat a criticar, aquesta vegada per la seva duresa, suggerint que Brussel·les podria estar prenent decisions tècniques amb un clar biaix polític.

Un consell de savis

La Comissió reacciona ara a aquests atacs, i s'hi suma Itàlia, que amenaça amb enviar a Brussel·les el mateix pressupost, sense variar ni una coma si Juncker no l'accepta. Brussel·les intentar salvar la cara amb un consell assessor fiscal de caràcter consultiu: un organisme format per cinc savis independents, que emetran opinions sobre el control de pressupostos i li donaran una pàtina addicional d'independència a la que es presenta com la Comissió més política dels últims anys. No li serà fàcil quadrar el cercle: Berlín carregava contra Brussel·les quan estava gestionada per tecnòcrates; ara ho fa per la seva intencionalitat política.

S'han fet altres propostes, però el que és realment capital per garantir l'estabilitat de l'euro –un Tresor, eurobons, aquestes coses– queda per més endavant, una vegada passin el referèndum britànic i les eleccions a França i Alemanya.

MÉS INFORMACIÓ