Selecciona Edició
Connecta’t

Viatge a la intimitat de García Márquez

La Universitat de Texas ensenya per primera vegada l'arxiu de l'escriptor. Reuneix fotografies, correccions manuscrites seves, enregistraments i versions de la seva novel·la inèdita ‘En agosto nos vemos’

Gabriel García Márquez, entre Fidel Castro i l'agent literària Carmen Balcells, a l'Havana el 1980.
Gabriel García Márquez, entre Fidel Castro i l'agent literària Carmen Balcells, a l'Havana el 1980.

A la biblioteca de casa seva, a Ciutat de Mèxic, Gabriel García Márquez (1927-2014) tenia una còpia de la seva novel·la El amor en tiempos del cólera, en l'edició d’Oveja Negra del 1985, la mateixa que tenen centenars de milers de persones. L'exemplar personal de l'autor es podia veure ahir a la Universitat de Texas obert per la pàgina 221. Potser ningú més se n’ha adonat, però García Márquez es va adonar que en aquella pàgina es repeteix quatre vegades en un mateix paràgraf la paraula novedades. Marcades amb llapis, la veritat és que fan mal efecte, com en qualsevol text. Segons les seves anotacions, si hagués pogut hauria canviat la segona per primicias i la tercera per obras per evitar la repetició.

Acompanyar García Márquez rellegint la seva obra suposa només un detall de l'accés privilegiat que investigadors i aficionats de tot el món tenen des d'ahir al món de l'autor. L'arxiu personal del Nobel colombià va ser adquirit a final del 2014 pel Centre d'Humanitats Harry Ransom (HRC) de la Universitat de Texas a Austin. Va arribar a la capital texana a mitjan desembre. Ara està arxivat en 78 caixes de documents, 43 d’àlbums de fotos i 22 quaderns de retalls i notes, parcialment digitalitzats i oberts a consulta. “Aquest és el lloc on les lletres de García Márquez han vingut a descansar”, va dir el director del centre, Stephen Ennis, en la presentació d'una de les col·leccions de papers privats més esperades a Llatinoamèrica.

L'original manuscrit i mecanografiat de la novel·la 'Crónica de una muerte anunciada', de García Márquez. ampliar foto
L'original manuscrit i mecanografiat de la novel·la 'Crónica de una muerte anunciada', de García Márquez. EL PAÍS

Es tracta del material que el Nobel guardava a casa seva. Literalment, els seus calaixos buidats en línia. Daniela Lozano, l'arxivista que n'ha supervisat la catalogació, destaca que les fotografies resulten especialment reveladores del món de l'autor. “Les fotos amb Fidel Castro són molt especials”, assegura Lozano a EL PAÍS. “Fidel hi apareix molt relaxat”. Tots els drets de publicació segueixen pertanyent a la família García Márquez, per la qual cosa hi ha materials com aquestes imatges o les versions de la novel·la inèdita En agosto nos vemos que no s'han digitalitzat i només es poden consultar a Austin.

El Centre Harry Ransom és un panteó de les arts. Aquí es guarden col·leccions privades de documents d'autors com James Joyce, David Mamet, Arthur Miller, J. M. Coetzee i William Faulkner. A més, acull material personal de l'actor Robert de Niro, una increïble col·lecció del productor de cinema David O’Selznick i les llibretes de reporter en què els periodistes Bob Woodward i Carl Bernstein van prendre les notes per a les seves informacions del cas Watergate.

Després de mig segle d'adquisicions, l'HRC va apostar fort l'any passat per la literatura llatinoamericana quan va sorgir l'oportunitat d'adquirir el llegat de García Márquez. La seva família va contactar amb el centre quan García Márquez encara era viu. La compra es va tancar en 2,2 milions de dòlars (1,94 milions d'euros). Llatinoamèrica suposa una prioritat per a la Universitat de Texas a Austin i la compra de l'arxiu li serveix de plataforma per consolidar-se com a referència nord-americana en aquest camp.

L'arxiu ha impulsat l'HRC a completar la col·lecció amb dues compres més, de moment: una còpia mecanografiada i corregida d’El coronel no tiene quien le escriba i, sobretot, 48 cartes que Gabo va escriure al seu amic Plinio Apuleyo Mendoza als anys seixanta que mostren els pensaments més íntims de García Márquez en el període de producció en què hi ha menys textos guardats.

Procés creatiu

Apunts que va prendre l'escriptor per a 'El general en su laberinto'. ampliar foto
Apunts que va prendre l'escriptor per a 'El general en su laberinto'. EL PAÍS

César Salgado, professor d'espanyol i portuguès de la universitat texana que ha assessorat sobre García Márquez a l'HRC, destaca que el material revela l'evolució d'un escriptor des que passava gana en una cofurna de París fins que es va convertir en una estrella mundial. Dels seus primers treballs gairebé no en queda res. És a partir d'El otoño del patriarca (1975) quan comença a guardar esborranys i correccions. “Hi ha un moment que s'adona que serà un escriptor consagrat i canvia la manera en què guarda papers”, explica Salgado.

El material es torna ingovernable quan Gabo comença a utilitzar l'ordinador —la col·lecció inclou tres ordinadors seus—. Escriu, imprimeix i corregeix a mà, explica l'investigador José Montelongo, professor de literatura de l'Institut Teresa Lozano d'Estudis Llatinoamericans de la citada universitat. Hi ha fins a nou versions d'En agosto nos vemos, la novel·la no publicada que seguia corregint en els últims mesos.

“L'objectiu de l'arxiu sencer és donar-nos accés a la fal·libilitat de l'autor, els seus penediments, les seves correccions, els camins que va descartar, el procés creatiu”, destaca Montelongo, que va anar a la casa de García Márquez per avaluar l'arxiu abans de compar-lo. Milers de detalls privats del Nobel esperen als estudiosos per descobrir com funcionava el seu cap quan tenia al davant una pàgina en blanc, en alguns casos línia per línia. Com diu Montelongo, “la investigació comença ara”.

 

MÉS INFORMACIÓ