Selecciona Edició
Connecta’t

Andreu Viloca, el gestor eficaç que sempre va estar en un segon pla

Amb poca tirada a deixar-se veure en públic, el caixer de CDC és definit pels seus com algú que no acostuma a sortir del seu paper

Andreu Viloca.
Andreu Viloca.

Aplom i discreció són dos trets que defineixen el caràcter del tresorer de Convergència, Andreu Viloca, que ha estat detingut. Ho va demostrar el 28 d'agost passat, quan la seu del partit bullia durant l'escorcoll dut a terme per la Guàrdia Civil en la segona fase de l'operació Petrum. Ell, impassible, va aguantar sense amb prou feines moure's les cinc hores que van trigar a completar l'operació els agents, als quals va interrompre en una sola ocasió per demanar que li passessin un paquet de tabac.

Viloca no és un home que es prodigui molt en públic, cosa que explica que malgrat el poder que ha arribat a tenir com a guardià de les arques del partit costi trobar fotografies seves amb els líders de Convergència. Tampoc és possible llegir declaracions públiques que hagi fet i les escassíssimes persones que el coneixen i han accedit a parlar amb aquest diari el defineixen com “un gestor eficaç amb molt poca tirada a sortir del seu paper”.

El tresorer de CDC va arribar al partit procedent del Col·legi de Metges de Barcelona, on va ocupar un càrrec directiu en una entitat propietària d'un extens hòlding de 15 empreses amb interessos en el sector immobiliari, les assegurances, les finances i els viatges, entre d'altres. Les relacions entre Convergència i el negoci sanitari tenen, també en el reclutament de quadres, una llarga trajectòria.

Després d'aterrar al partit, Viloca es va implicar en la gestió dels comptes del partit. Era el delfí natural de Daniel Osàcar, jubilat el desembre del 2010 després de l'esclat del cas Palau, la instrucció del qual va acreditar el paper important que aquest va tenir per aconseguir que Convergència rebés més de sis milions d'euros en comissions il·legals de la constructora Ferrovial.

El discret i eficaç Viloca s'enfronta ara al que sempre va intentar evitar: l'exposició pública que el situa en el centre de la presumpta trama ordida per les tres entitats que ell controla –el partit i les seves dues fundacions– per finançar-se a través de comissions il·legals del 3% per obra pública.

MÉS INFORMACIÓ