Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El cas del 3% arriba a l’adjudicació d’obres públiques del Govern de Mas

Detinguts el tresorer de CDC i el director general de la principal empresa pública licitadora de Catalunya

La investigació del suposat pagament de comissions il·legals del 3% a Convergència ha fet avui un salt qualitatiu amb l’escorcoll de la seu d’Infraestructures.cat, l’empresa pública licitadora més gran de Catalunya. El seu director general, Josep Antoni Rosell, ha estat detingut juntament amb el tresorer del partit, Andreu Viloca, i set empresaris que presumptament van camuflar com a donacions a CDC el que eren suborns per la concessió d'obres públiques. El jutge ha examinat adjudicacions d'ajuntaments convergents a firmes donants a la fundació CatDem, lligada a CDC. Ara posa el focus en obres que la Generalitat va atorgar a constructores catalanes durant els governs d’Artur Mas (2010-2015).

La Guàrdia Civil ha irromput avui, per segona vegada amb prou feines dos mesos, a la seu central de Convergència a Barcelona. Com van fer el passat 28 d'agost, els agents han escorcollat les oficines per ordre judicial a la recerca de documents que acreditin el pagament de comissions per obres públiques. La tercera fase de l'operació —batejada pels guàrdies com Petrum III, però més coneguda com a cas 3%— s’ha saldat amb la detenció d'11 persones i una vintena d’escorcolls en edificis públics i privats.

Viloca ha estat arrestat a casa seva al matí i traslladat a la seu del partit. El tresorer de CDC l'és també de les dues fundacions afins al partit (CatDem i Fundació Fòrum Barcelona), que van rebre més de 10 milions d'euros d'empreses adjudicatàries d'obra pública. Els investigadors sospiten que aquests diners van anar a parar, en realitat, a les arques del partit nacionalista a canvi d'afavorir-los en licitacions d'ajuntaments controlats per CDC i, segons se sospita també ara, de la Generalitat presidida per Mas.

La tecla que ha portat els investigadors a aquesta nova fase és el confrontament de les donacions a les fundacions amb els expedients d'adjudicacions públiques. La Guàrdia Civil ha comprovat que, en alguns casos, els imports donats per l'empresa coincideixen gairebé exactament amb el 3% de la suma de l'adjudicació. El mateix passa amb les dates: una determinada obra o servei s'adjudica poc després que es rebi la donació. Les fundacions feien arribar les suposades mossegades al partit pagant-li per feines i serveis ficticis, segons la tesi dels investigadors.

Els 11 detinguts en l'operació Petrum III

Andreu Viloca. Tresorer de CDC i de les dues fundacions del partit. També han arrestat dos administratius.

Josep Antoni Rosell. Número dos de l'empresa pública Infraestructures.cat, proper al conseller de Justícia en funcions, Germà Gordó.

Xavier Tauler. Conseller delegat de Copisa, també imputat per pagar 3,6 milions al fill gran de Jordi Pujol.

Jordi Soler. Propietari del Grup Soler, que va donar 590.000 euros a les fundacions de CDC.

Sergio Lerma. Directiu d'una altra constructora escorcollada, Oproler. Va donar individualment.

Jordi Duran. Directiu d’Urbaser, filial d’ACS. Investigat per una concessió de 20 milions d'euros a Olot.

Juan Luis Romero. Administrador de Rogasa, escorcollada ahir.

Antonio García Bragado. Soci de Tec Quatre, que va donar 500.000 euros a CatDem.

Josep Bassols. Directiu de la constructora Enseñat i Roca, que es va unir a l'empresa també escorcollada Oproler per fer obres públiques. Va ser alcalde d'Anglès (Girona).

Les empreses escorcollades avui figuren en aquest llistat de donants i són, en la seva majoria, constructores catalanes: Copisa, Grup Soler, Oproler, Rogasa, Tec4 i Urbaser. Aquesta última és filial d’ACS. Per ordre judicial, la Guàrdia Civil ha detingut alguns dels seus directius, entre ells, Xavier Tauler, qui fins fa un any era conseller delegat de Copisa.

El cas de Copisa resulta singular. No només és una adjudicatària habitual de la Generalitat i la segona donant més gran a les fundacions: va atorgar més d'un milió entre 2008 i 2013 i només el supera Agbar. També es troba a l'ull de l'huracà per suposats pagaments sense justificar a Jordi Pujol Ferrusola, Júnior, fill gran de l'expresident català Jordi Pujol.

Sis delictes

El mateix Tauler està imputat per haver pagat fins a 3,6 milions d'euros a Júnior en “comissions i pagaments il·legals”, segons el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata. A la seva declaració com a imputat, Tauler ha defensat que els pagaments responen a la intermediació del primogènit dels Pujol en diverses operacions.

L’escorcoll a la seu de CDC s’ha allargat fins a la nit. La Guàrdia Civil tenia previst que els detinguts passessin la nit a Tarragona abans de posar-los a la disposició del jutge del Vendrell que investiga el cas. La Fiscalia Anticorrupció atribueix al tresorer de Convergència almenys sis delictes: suborn, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, tràfic d'influències, alteració de preus en concursos públics i blanqueig de capitals.

Fonts de la investigació han indicat que la Fiscalia preveu demanar per Viloca presó incomunicada i sense fiança pel risc que destrueixi proves. Els investigadors creuen que va tenir un paper clau en la trama com a intermediari en el cobrament de les comissions. El tresorer ha estat interrogat avui sobre la comptabilitat i l'encreuament de factures i serveis entre partit i fundació.

El número dos d’Infraestructures.cat, l'empresa pública de la Generalitat, ha estat l'altra gran peça que s’ha cobrat Petrum III. Josep Antoni Rosell ha fet carrera al Govern català sota l'ègida del poderós Germà Gordó, actual conseller de Justícia en funcions. Gordó el va fitxar com a alt càrrec quan ell mateix era secretari general d’Agricultura. Rosell va passar més tard al sector privat, com a director de l'empresa que va aconseguir l'adjudicació per construir el canal Segarra-Garrigues, un dels concursos públics més importants a Catalunya (1.000 milions). Amb el primer Govern de Mas, Gordó va passar a ser secretari de l’Executiu i va repescar Rosell per a Infraestructures.cat

Els investigadors analitzaran ara els documents confiscats a l'empresa pública i a les seus de dos ajuntaments que també han estat escorcollats avui: els d’Olot (Girona) i Sant Fruitós de Bages (Barcelona). A Olot, la Guàrdia Civil ha buscat un expedient sobre la concessió del servei de recollida d'escombraries el 2011, amb CiU a l'alcaldia. A Sant Fruitós, la investigació se centra en la construcció d'un centre cultural adjudicat el 2009, també per CiU.

 

La carpeta oculta que va conduir fins al tresorer

La Guàrdia Civil va romandre el 28 d'agost passat cinc hores al despatx del tresorer de Convergència, en el primer escorcoll dut a terme a la seu del partit. Només tenien previst escorcollar les oficines de la fundació CatDem, però Andreu Viloca va assegurar que tenia totes les seves pertinences al despatx de CDC, al carrer de Còrsega. “Estigui tranquil, senyor Viloca, que vostè no està detingut”, li van dir llavors els agents. Ahir no van poder repetir aquelles paraules.

La detenció de Viloca té el seu origen en aquell escorcoll. Els investigadors van trobar al seu despatx elements rellevants. El més cridaner era una trituradora vella. Després d'obrir-la, van descobrir entre l'embull de tires de paper l'emblema verd de Teyco. En les últimes setmanes, els experts de la Guàrdia Civil han pogut reconstruir gairebé tots aquells papers.

Una segona troballa inesperada va despertar encara més recels. Al buit entre la caixa forta de Viloca i la paret, els agents van trobar una carpeta amb documents que han resultat “interessants” per a la investigació. Allà hi figurava un contracte entre dues empreses que esmentava un percentatge. Convergència va lliurar voluntàriament als agents tota la comptabilitat de CatDem dels últims deu anys, en la qual es detallen les donacions.

Com en l’escorcoll d'agost, al d'avui també hi ha hagut problemes amb els secretaris judicials. Els investigadors havien sol·licitat que nou d’aquests estiguessin preparats a les vuit del matí per acudir als domicilis dels detinguts i la seu del partit. Una hora i mitja més tard, no obstant això, només se n'hi havia presentat un per un “error” del secretari de coordinació, segons fonts judicials.

MÉS INFORMACIÓ